Oda a la Pàtria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaços
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}
[[Fitxer:El Vapor, Año 1, no. 068 (24 agosto 1833).pdf|thumb|Número del 24 d'agost de 1833 del diari ''[[El Vapor]]'' on va aparèixer publicada ''Oda a la Patria''.]]
'''''La pàtria''''' és un poema culte en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el [[1832]] per [[Bonaventura Carles Aribau]] a [[Madrid]] per felicitar el banquer [[Gaspar Remisa]] el dia del seu sant. El poema ha estat popularment conegut com a '''«Oda a la Pàtria»'''.
 
És un cant d'enyorança de [[Catalunya]] i d'exaltació de la [[llengua catalana]]. La seva publicació, l'any [[1833]], en el diari ''[[El Vapor]]'' propietat del seu amic, l'editor i hel·lenista [[Antoni Bergnes de las Casas]], es considera el punt d'inici de la [[Renaixença catalana]] i una de les primeres obres del segle XIX escrita en català sense [[castellanismes]] i [[vulgarismes]].{{sfn|Casasús|1996|p=22}} Tanmateix, alguns estudiosos afirmen que la Renaixença literària ja estava iniciada.{{sfn|Casasús|1996|p=21}} En aquest sentit, [[Josep Maria Miquel i Vergés]] assegurà que l'oda va ser «una composició d'ascens i no d'impuls».{{sfn|Casasús|1996|p=21}} El poema tornà a ser reproduït el 1836 a ''[[Diccionari d'escriptors catalans|Memorias para un Diccionario crítico de los escritores catalanes]]'' de [[Fèlix Torres Amat]], que li donà més difusió.<ref name="JMP">Joan Manuel Prado i d'altres, ''Història de la Literatura Catalana'', Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, ISBN 84-8332-596-9 </ref>
 
== Motivació ==
Línia 22:
 
=== Tercera octava ===
És també un cant d'enyorament perquè sembla una última maniobra per recordar la glòria a la llengua, la glòria passada. Això es pot relacionar amb lla '''Apologia[[Gramatica y apología de la llengua cathalana|Gramàtica i apologia de la llengua catalana]]'' de [[Josep Pau Ballot i Torres]] i també amb la frase de [[Manuel Milà i Fontanals]] en el primer discurs dels [[Jocs Florals]]: ''Fem-li un refugi, a la llengua, almenys fem-li un recer per recordar-la''.
 
=== Quarta octava ===