Literatura espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
xd hahhaahhha |
m Revertides les edicions de 81.33.175.34. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 5:
{{AP|Literatura castellana medieval}}
[[Fitxer:Codiceemil.jpg|thumb|Pàgina 72 del Códice Emilianense 60 ([[glosas Emilianenses]]). S'aprecia la glossa al marge.]]
La literatura espanyola comparteix les característiques bàsiques de la [[literatura medieval]] europea. La literatura medieval s'inicia com a tal amb l'aparició de les llengües romàniques ( entre elles el castellà) a partir del s.X i s'estén fins al s.
La lírica té un caràcter molt popular. Destaquen les jarchas i les cantigas, que barregen l'incipient castellà amb altres llengües ([[mossàrab]] i [[gallec]]). En aquestes composicions, una dona parla dels seus amors. Després les temàtiques van anar expandint-se, per parlar de la mort o escarnir altres persones. Són versos rimats, en estrofes breus, que es transmetien oralment com una cantarella.
Línia 25:
En un altre grup s'han de situar les composicions de l'hagiografia, com les vides de sants o els reculls de miracles de [[Gonzalo de Berceo]], entre els quals destaca ''Los Milagros de Nuestra Señora''. Aquí els herois han estat totalment substituïts per religiosos, abandonant els models èpics. Els protagonistes són els personatges majors del catolicisme o bé els sants locals. Els debats teològics es poden inscriure en aquesta branca, si bé usen una altra mètrica i per això alguns autors prefereixen no incloure'ls dins el mester.<ref>Uría, Isabel, ''Unidad del mester de clerecía'', Actas de las III Jornadas de Estudios Berceanos</ref>
El ''[[Libro de buen amor]]'' es considera alhora la millor obra del mester de clerecia i la que marca la seva fi com a gènere clàssic, ja que constitueix una paròdia dels seus principis. Narra les diferències entre el bon amor i el mal amor (identificat amb la sexualitat), amb passatges on predomina l'[[al·legoria]], la sàtira i la interpolació d'històries narratives per complaure al lector. L'afany pedagògic propi de la clerecia es remarca al pròleg però després hi ha fragments que ho desmenteixen en lloar de manera indirecta els vicis.
A finals de l'[[edat mitjana]] sorgeix el ''romancero'', que suposa la incorporació dels esquemes dels trobadors a la poesia castellana. Les glosses i comentaris a aquests poemes van esdevenir un gènere propi.
Línia 38:
Al segle XIV apareix el ''Libro del caballero Zifar'', que inaugura el gènere de la [[novel·la de cavalleries]] a Espanya. Narra en prosa les gestes del cavaller que li dóna títol i que és una barreja dels cavallers cristians de la primera clerecia, els contes orientals amb la seva màgia i llegendes europees.
== Literatura renaixentista i barroca ==
{{AP|Segle d'or espanyol}}
[[Fitxer:Celestina.jpg|thumb|200px|''La Celestina''.]]
Linha 70 ⟶ 71:
*[[Rafael Alberti]]
*[[Vicente Aleixandre]]
*[[Dámaso Alonso]]
*[[Max Aub]]
*[[Pío Baroja]]
*[[Federico García Lorca]]
*[[Jaime Gil de Biedma]]
| |||