Universitat de Cervera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Edificis barrocs de la Segarra usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12:
| designacio1_data = 07/11/1947
}}
La '''Universitat de Cervera''', bastida entre el [[1718]] i el [[1740]], és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de [[Cervera]]. És un monument històric declarat [[bé cultural d'interès nacional]].<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=107 | títol=Universitat de Cervera | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=27 setembre 2017 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
La creació de la Universitat de Cervera fou promoguda per Felip V per a premiar la fidelitat d'aquesta població durant la Guerra de Successió, alhora que per a castigar la desafecció de Barcelona. La universitat, creada el 1717 en substitució de les altres sis que existien a Catalunya, i regida per uns estatus sancionats el 1726, comptava amb facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis.<ref name="ipac"/>
Els plans inicials de l'obra, començada el 1718, havien estat fets per l'enginyer Francesc Montagut, i foren modificats el 1720 per Alexandre de Rez. La direcció de l'obra estigué en mans de l'arquitecte barceloní Francesc Soriano (1737-45). El 1751 es féu càrrec de l'obra Miguel Marín, enginyer director del Principat, que substituí Pedro Martín Cermeño i donà un nou impuls a l'edifici.<ref name="ipac"/>
Després que la Universitat fos traslladada a Barcelona el 1842, l'edifici ha tingut diverses utilitzacions. Actualment allotja un institut d'ensenyament mitjà, un centre de formació professional, un centre associat a la Universitat a distància, un dipòsit documental dependent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i, des de primers del 1987, l'Arxiu Històric Comarcal.<ref name="ipac"/>
== Descripció ==
La Universitat de Cervera, de grans proporcions (10.400 m2), és un edifici de planta rectangular amb torres prismàtiques de coberta piramidal als angles, estructurat en tres mòduls espaiosos disposats entorn de tres grans patis interiors.<ref name="ipac"/>
La façana principal, [[Barroc arquitectònic|barroca]], datada entre 1726 i 1740 (any en què s'inaugurà l'edifici), es centrada per una portada flanquejada per dos parells de columnes. A sobre hi ha una placa commemorativa, una imatge de la Immaculada Concepció, patrona de la institució, i una gran corona reial al cim de la [[cornisa]].<ref name="ipac"/>
En les seves diferents parts, però, la Universitat de Cervera tradueix l'evolució estilística que es dóna en aquest període. Així, la façana interior, feta per Marín a partir del 1751, és d'un acusat esperit clàssic, per no dir ja [[Academicisme|academicista]]: és decorada amb [[pilastra|pilastres]], entaulaments i [[frontó (arquitectura)|frontó]] d'[[ordre jònic]], decorat amb una al·legoria en relleu de la Saviesa, obra de Jaume Pedró. Dues torres bessones de 33 m d'alçada emmarquen aquesta façana. Cada torre presenta dos cossos. Al primer cos hi ha un rellotge i al segon quatre finestres d'arc semicircular amb [[dovella]] central. Rematant la construcció de la torre hi ha una cornisa i una [[balustrada]] amb [[pinacle]]s. Per damunt la torre hi ha una estructura de pedra poligonal on s'assenta un coronament de bronze acabat en una àguila que fa de [[penell]]. En un dels campanars hi ha dues campanes.<ref name="ipac"/>
El cos central de l'edifici, situat perpendicularment a la façana, entre dos podis quadrats amb una [[cisterna]] o templet al mig, allotja el Paranimf, en forma de [[capella (arquitectura)|capella]] amb tres [[nau (arquitectura)|naus]] i [[volta d'aresta]] amb una [[cúpula]] hemisfèrica, presidida per un magnífic baldaquí de l'arquitecte i escultor Jaume Pedró (1780-87). S'accedeix a la capella per una doble escala central que arriba al vestíbul de la capella. La portada és als peus, de fusta molt treballada. La cúpula circular és de guix. Està dividida en vuit sectors, mitjançant franges verticals: totes conflueixen a la [[llanterna (arquitectura)|llanterna]] central, de petites dimensions. Dins la semiesfera de la cúpula es poden observar quatre obertures ovalades amb una parella d'angelets a l'interior de cadascun. Entre elles hi ha finestres allargades amb fins calats. Als vèrtex hi ha les figures dels quatre evangelistes realitzades en guix. Sant Lluc es troba assegut, mig girat cap al costat esquerra i suportant entre les mans el llibre dels Evangelis. Vesteix túnica, capa i sandàlies. Al seu costat hi ha el brau, el seu símbol. Als peus hi ha els rostres de dos àngels infants i una sèrie de volutes i cargols que semblen representar els núvols, el cel, etc. al fons de la figura es pot veure un cavallet de pintor amb un quadre que representa la Verge amb el Nen als braços. Als angles de la petxina hi ha figures d'angelets. Les robes i les figures tenen molt moviment i confereixen gran realisme a l'escultura. Sant Joan està assegut en una mena de núvol i està vestit amb túnica, capa i sandàlies envetades fins a mitja cama. A les mans du el llibre dels Evangelis i a la seva dreta el seu símbol, l'àguila, sobre els pergamins i el tinter. Al fons hi ha un edifici amb moltes pilastres, baranes, finestres, etc., semblant a un palau. Està voltat d'angelets, alguns de cos sencer i d'altres que només figuren en cap i ales. Tot el conjunt és d'una riquesa i treball extraordinaris, dotat de gran moviment i expressivitat. Sant Mateu sobre un fons ocupat per petits àngels que duen palmes i un altar amb una creu. El sant està de perfil, assegut amb una túnica a la falda i els Evangelis a les mans. La mirada es dirigeix al text i una mà està en actitud de passar full. Vesteix una mena de túnica llarga i sandàlies. Als seus peus i al costat esquerra hi ha tres angelets. La minuciositat amb que ha estat treballada la barba, les robes i tots els detalls proporciona un aire molt realista a l'escultura. El [[retaule]], de [[marbre]] i alabastre de colors, és l'obra mestra de Pedró. El conjunt escultòric, l'anàlisi estilística del qual no pot deslligar-se en absolut del pla arquitectònic de la capella, és d'una gran cura compositiva, de ritmes alternants i convergents en el moviment ascensional de la Verge. Aquest moviment és realçat per la cúpula, que dóna al conjunt una il.luminació i una teatralitat del tot aconseguida. La verge, d'alabastre, ressalta sobre la coloració dels jaspis del fons. Es troba dempeus sobre una bola del món, trepitjant la serp, símbol del pecat. Dos petits àngels es troben als seus peus, custodiant-la. La Puríssima té el cap aixecat al cel, cap a on dirigeix la seva mirada. El cap i la resta del cos es troben lleugerament girats vers el costat dret. El vestit, llarg fins als peus, és vaporós i el mantell li vola als dos costats de la cintura, cosa que dóna a tota l'escultura una gran mobilitat i esveltesa.<ref name="ipac"/>
Àngel de grans dimensions, dempeus sobre una mena de núvol. Tot el pes del cos descansa sobre la cama dreta. El cap i l'esquena lleugerament inclinats cap a l'esquerra i endarrere. Els vestits, molt vaporosos, confereixen a la figura un gran moviment i realisme. Les mans suporten quelcom semblant a un petit edifici, amb una inscripció i personatges menuts.<ref name="ipac"/>
A l'esquerra de la Verge, separat, hi ha un àngel sobre una [[voluta (art)|voluta]]. També es d'alabastre, presenta les cames estirades, però amb els genolls lleugerament flexionats, amb el braç dret suportant un instrument musical i l'altre sobre el pit. El cap i la mirada es dirigeixen a la verge. El cabell, les plomes de les ales i la túnica estan minuciosament treballats i expressen un gran realisme i moviment. No es tracta d'una figura estàtica sinó que aconsegueix el màxim dinamisme.<ref name="ipac"/>
Àngel de grans dimensions, situat a l'angle dret del conjunt escultòric, d'alabastre. Es troba dempeus sobre una mena de núvol, repenjat sobre la cama esquerra. Tot el cos està lleugerament inclinat cap al darrera, la mirada dirigida al terra, portant a les mans una mena de torre amb una cinta inscrita en llatí. Les robes semblen mogudes per una lleugera brisa, igual que els cabells, cosa que li confereix un gran dinamisme. Els plecs de la roba, l'anatomia del cos, els cabells, les ales, etc. estan minuciosament realitzades, donant gran realisme i naturalitat a l'escultura.<ref name="ipac"/>
Als costats de l'altar major hi ha quatre balcons realitzats en fusta o guix. La balustrada pren una forma leugerament còncava a la part central i convexa als extrems. Està tota pintada de color daurat. De la barana surten quatre columnes retorçades que suporten el cos superior, determinant entre elles tres obertures, la més gran la central, coronada per una sumptuosa voluta.<ref name="ipac"/>
Hi ha un grup escultóric de la Puríssima Concepció a l'altar de la capella.<ref name="ipac"/>
== Història ==
| |||