Teatre «in-yer-face»: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «In-yer-face theatre» |
(Cap diferència)
|
Revisió del 01:25, 7 oct 2017
Plantilla:Use British EnglishEl teatre In-yer-face descriu l’estil dramatúrgic que va aparèixer al Regne Unit als anys 90. El terme, derivat de in-your-face, que signifia agressiu o provocatiu i es tradueix literalment com a “a la teva cara”, va ser creat pel crític de teatre britànic Aleks Sierz com a títol del seu llibre In-Yer-Face Theatre: British Drama Today, publicat per Faber and Faber el març de 2001.[1] Membre adjunt del programa de periodisme de la Universitat de Boston a Londres, i coeditor del TheatreVoice,[2] Sierz utilitza el terme teatre in-yer-face per descriure el treball de joves dramaturgs que presenten material vulgar i polèmic sobre l’escenari com a mitjà per incloure i afectar el seu públic. Segons Siers, “Els tres grans del teatre in-yer-face són Sarah Kane, Mark Ravenhill i Anthony Neilson”.[3]
Orígens litetaris i culturalts
El dramaturg anglès Simon Gray utilitza el terme in your face per descriure el diàleg teatral contemporani a la seva obra Japes, estrenada a Londres a principis de febrer de 2001.[4] A l’obra, Michael Cartts, un autor de mitjana edat, critica durament un nou estil d’escriptura que descriu com a “in your face”. Després de veure l’obra d’un jove dramaturg, Cartss descriu els personatges de la manera següent:
| « | » |
Fent servir l’argot britànic escrit com la banda In Yer Face, ampliant el context teatral exposat per l’obra de Gray, i, com el OED recull, fent servir la forma de l’adjectiu més usada, entre guions, Sierz utilitza in yer face quan categoritza el teatre in-yer-face, definit segons el títol del seu llibre.
Procés de categorització
El procés d’apropiació i ús d’un terme ja existent per descriure noves peces teatrals crea una forma de categorització o etiquetatge, o, fins i tot, com alguns crítics remarquen, de domesticació d’aquestes peces[5] La creació del teatre in-yer-face es paral•lelitza amb la història d’altres termes per descriure estils dramatúrgics més acceptats pels crítics, com Martin Esslin, que va ampliar el concepte existencial de la filosofia de l’absurd al teatre al seu llibre de 1961 titulat Teatre de l’absurd; [6]i Irving Wardle, que va agafar la fase comèdia d’amenaça del subtítol d’una peça de David Campton per descriure tant aquesta mateixa obra com La festa d’aniversari de Harold Pinter el 1958. [7][8]
El teatre in-yer-face ha estat erròniament categoritzat com a “moviment”,
[9][10][11] cosa que Sierz ha desmentit:[12]
| « |
|
» |
Conferència del 2002 sobre el "teatre in-yer-face"
El teatre in-yer-face va ser tema de debat en una conferencia a la Universitat de l’Oest d’Anglaterra que va tenir lloc el 2002, en la qual Sierz era un participant destacat. [13] Sierz va escriure el seu propi informe sobre la conferència que es troba a la web del crític. [14]
Resumint els resultats de la conferència, els conferenciants Graham Saunders i Rebecca D’Monté van destacar que en Sierz va reconèixer que al 2002, el teatre in-yer-face ja havia esdevingut un fenomen històric (una moda del passat), proclamant:
| « | Despite its title, the conference also became a forum in which the current state of new writing in British theatre was discussed. David Eldridge, in the opening address, saw many of the plays from the period as a direct response from 'Thatcher’s Children' – the generation who had grown up in a period in which the British Left seemed fractured and directionless, the Cold War escalated and free market economics brutally re-shaped our society and culture. Eldridge warned of the mythologies and self-aggrandising agendas that can grow up when writers are placed in 'movements', and what [alluding to the Donmar Warehouse] he called the current trend of 'Donmarization' in British theatre, whereby major Hollywood stars have been recruited in order to make a new play more palatable to audiences.[15] | » |
Un altre informe de la conferència, publicat per Writernet, afirma: “haver estat emmanillada en una època o gènere específics posa una responsabilitat sobre l’obra i crea expectatives abans d’una lectura o representació. En essència, trenca la integritat artística per mitjà de nocions preconcebudes d’una obra per culpa d’una etiqueta simplificada. Les obres i els seus dramaturgs estan en risc de ser annexades o “guetitzades” quan se’ls hi dona un focus superficialment monolític.”
Writernet afegeix: “Aquest problema es veu reflectit en un gran nombre d’escrits d’arreu del mon, que principalment exploren les obres de Sarah Kane i Mark Ravenhill a través de les lents teòriques de la postmodernitat, el teatre metafísic, el teatre de la crueltat d’Artaud, i Lacan”.
Tot i així, l’informe també destaca que, “En la seva pròpia defensa, Sierz ha estipulat que ‘in yer-face’ no és un moviment, sinó més aviat una ‘sensibilitat’,” i que “el teatre in-yer-face descriu només el gruix d’obres durant els anys 90.” També destaca que Sierz “accepta les limitacions del seu llibre i la seva etiqueta, reconeixent-lo com a centrat només en Londres i limitat en la seva observació”
Persones notables associades amb el "teatre in-yer-face"
Principals obres
- (1991) The Pitchfork Disney de Philip Ridley
- (1992) The Fastest Clock in the Universe de Philip Ridley
- (1993) Penetrator de Anthony Neilson
- (1994) Butterfly Kiss de Phyllis Nagy
- (1994) Trainspotting adaptada per Harry Gibson de la novela d'Irvine Welsh
- (1995) Blasted de Sarah Kane
- (1995) Mojo de Jez Butterworth
- (1996) Shopping and Fucking de Mark Ravenhill
- (1997) Attempts on Her Life de Martin Crimp
- (1997) The Censor de Anthony Neilson
- (1997) Closer de Patrick Marber
- (1997) The Lonesome West de Martin McDonagh
- (1998) Yard Girl de Rebecca Prichard
- (1998) Real Classy Affair de Nick Grosso
- (2004) Behzti (Dishonour) de Gurpreet Kaur Bhatti
Altres obres
Notes
- ↑ Aleks Sierz, In-Yer-Face Theatre: British Drama Today (London: Faber and Faber, 2001).
- ↑ Boston University International Programs: Academic faculty including a brief biography of Aleks Sierz.
- ↑ Aleks Sierz, "Who?", In-Yer-Face Theatre website. Retrieved 9 June 2008.
- ↑ See Lizzie Loveridge, Review of Japes, CurtainUp, 8 February 2001.
- ↑ Susan Hollis Merritt, Pinter in Play: Critical Strategies and the Plays of Harold Pinter (1990; Durham and London: Duke UP, 1995) 5, 9, 225–28, 326, citing Wardle.
- ↑ Martin Esslin, The Theatre of the Absurd, 3rd ed. With a new foreword by the author (1961; New York: Vintage [Knopf], 2004).
- ↑ Irving Wardle, "The Birthday Party", Encore 5 (July–Aug. 1958): 39–40; rpt. in The Encore Reader: A Chronicle of the New Drama, ed. Charles Marowitz, Tom Milne, and Owen Hale (London: Methuen, 1965) 76–78 (reissued as: New Theatre Voices of the Fifties and Sixties [London: Eyre Methuen, 1981]); "Comedy of Menace", Encore 5 (Sept–Oct. 1958): 28–33; rpt. in The Encore Reader and New Theatre Voices 86–91.
- ↑ Michael Billington, Harold Pinter (1996; London: Faber & Faber, 2007) 106.
- ↑ «It’s IN-YER-FACE!». [Consulta: 31 maig 2017].
- ↑ «The Life of Stuff and In-Yer-Face Theatre - Theatre503 The Life of Stuff and In-Yer-Face Theatre - Book online or call the box office 020 7978 7040». [Consulta: 31 maig 2017].
- ↑ Neilson, Anthony. «Don't be so boring», 20-03-2007. [Consulta: 31 maig 2017].
- ↑ «STR Events: February 2010 Lecture». [Consulta: 31 maig 2017].
- ↑ "News 2002: 'Shocking' Plays have Academic Appeal," press release, University of the West of England, 30 August 2002.
- ↑ Aleks Sierz, Archive 2: Conference Reports: University of the West of England 2002. In-Yer-Face Theatre website, inyerface-theatre.com. Retrieved 9 June 2008.
- ↑ Graham Saunders and Rebecca D'Monté, "Theatre's Shock Therapy", School of English, University of the West of England (UWE), HERO (primary internet portal for academic research and higher education in the UK), September 2002.
- ↑ "In-Yer-Face? British Drama in the 1990s", University of the West of England, Bristol, 6–7 September 2002, Writernet 2003. Retrieved 9 June 2008. (Conference report posted on writernet.co.uk, in both HTML and PDF versions).
- ↑ «Edinburgh Festival Day 9: Reviews», 24-08-1993. [Consulta: 31 maig 2017].
- ↑ Zap Art Archive;
- ↑ Film: East Side Skin (2003);
Bibliografia
- Dromgoole, Dominic. The Full Room: An A-Z of Contemporary Playwriting. London: Methuen, 2002. ISBN 0-413-77134-2.
- Eldridge, David. "In-Yer-face and After". Intellect 23.1 (Mar. 2003): 55–58.
- Eyre, Richard i Nicholas Wright. Changing Stages: A View of British Theatre in the Twentieth Century. London: Bloomsbury, 2001. ISBN 0-7475-5254-1.
- Gray, Simon. Japes. London: Nick Hern Books, 2001. ISBN 1-85459-470-2.
- "In-Yer-Face? British Drama in the 1990s". University of the West of England, Bristol. 6–7 September 2002, Writernet 2003. Retrieved 9 June 2008.
- "News 2002: Shocking Plays Have Academic Appeal." University of the West of England 30 d'agost de 2002.
- Saunders, Graham, and Rebecca D'Monté. "Theatres Shock Therapy". School of English, University of the West of England (UWE). HERO. Setembre de 2002.
- Sierz, Aleks. In-Yer-Face Theatre: British Drama Today. London: Faber and Faber, 2001. ISBN 0-571-20049-4.
- –––. "Still In-Yer-Face? Towards a Critique and a Summation". New Theatre Quart. 18.1 (2002): 17–24. Publicat online per la Cambridge University Press, journals.cambridge.org.