* L'[[arcont epònim]] (ἄρχων ἐπώνυμος / ''epốnumos Arkhon'' o ''ὁ ἄρχων'' / ''ho Arkhon''), dit així perquè l'any portava el seu nom.{{efn|El primer arcont epònim va ser [[Creont (fill de Meneci)|Creont]] el 683/682 aC. (o potser el 682/681 aC.), i el darrer Titus Flavi Mondone Flieo en època romana.{{sfn|Bouillet|1865|p=15-17}}}} Era l'encarregat de diverses funcions religioses. Era el tutor de les vídues i dels orfes i arbitrava en els litigis familiars. També s'encarregava de nomenar els mecenes dels teatres i els guanyadors dels concursos. [[Aristòtil]] explica que al començament de la història d'Atenes (en l'època mítica dels Cocrides), els primers arconts eren el rei i el polemarc, que després es van fusionar en un sol càrrec: l'arcont epònim.<ref>Aristòtil, ''Constitució d'Atenes'', III, 1-6</ref>
* L{{'}}'''arcont rei''' o ''[[arcont basileus]]'' (ἄρχων βασιλεὺς / ''árkhôn basileùs''), tenia diferents funcions religioses especialment aquelles que anaven vinculades a l'antic rei, però a més, era l'encarregat de jutjar homicidis i crims d'impietat. Havia d'estar obligatòriament casat.{{sfn|Aristòtil|2014|p=41}}
* L{{'}}'''[[Polemarc (càrrec)|arcont polemarc''']] (ἄρχων πολέμαρχος / polémarkhos Arkhon), encarregat dels afers de la guerra. A partir del segle V aC, les seves funcions van començar a se assumides per un [[estrateg]] però mantenia el seu dret a votar en els consells de guerra, i posteriorment es va dedicar només als assumptes relacionats amb els estrangers residents a Atenes, imputats d'alguna acusació. La seu de l'arcont polemarc era l'Epiliceu que, segons alguns autors estava situat a l'[[àgora d'Atenes|àgorà]] i segons altres estava en un lloc proper al [[Liceu (antiga Grècia)|Liceu]], un gimnàs que hi havia als afores de la ciutat.
* Els '''arconts tesmotetes''' (literalment «donadors de lleis») que eren sis i administraven justícia excepte en casos que afectaven els mateixos arconts o les màximes autoritats. A més, revisaven les lleis una vegada a l'any.{{sfn|Aristòtil|2014|p=43}}
