Un chien andalou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m canvis menors, replaced: == Sinopsi == → == Argument == AWB |
format de referències |
||
Línia 56:
== Antecedents ==
El 1924 Lluís Buñuel marxa cap a París per unir-se al moviment surrealista. El film ''Las tres luces'', de Fritz Lang, el va orientar definitivament cap al món del cinema. Va treballar com a assistent de Jean Epstein a ''Les Aventures de Robert Macaire'', ''Mauprat'' i ''La caiguda de la casa Usher'', i amb Jacquest Feyder a ''Carmen''. D’altra banda, també va escriure sobre el cinema a ''La Gaceta Literaria'' i a ''Les Cahiers d’art'', a més de publicar diversos textos sobre el tema i alguns guions que no van acabar de veure la llum. ''Avaricia'', de Erich von Stroheim; ''Metrópolis'', de Fritz Lang i ''La passió de Joana d’Arc'', de Carl Theodor Dreyer van ser les pel·lícules que més el van influir.
== Argument ==
Línia 63:
La següent imatge comença amb el rètol “Ocho años después”. Un home vestit de monja va en bicicleta pel carrer. En una distracció, el ciclista cau i es dóna un cop al cap amb la vorera. Una dona corre a ajudar-lo i el porta a casa seva. Allà, posa la roba de l’home sobre el llit, com si recompongués la seva imatge, mentre ell veu com surten formigues del forat que té a la mà. Aquestes formigues acaben convertint-se en pèl de les axil·les, un eriçó de mar, i finalment un grup de persones que envolten una dona andrògina que jau a terra amb la mà tallada. Després de recollir la mà i guardar-la en una caixa, el cos de la dona és atropellat per un cotxe i queda inert a l’asfalt.
La visió d’aquesta imatge excita sexualment l’home, que comença a perseguir la dona i a acariciar-li els pits i les
Es veu un nou rètol: “Hacia las tres de la madrugada”. Un home amb aparença autoritària ordena al ciclista que llenci la roba per la finestra i el castiga posant-lo de cara a la paret i carregant-li els braços amb llibres, que acaben convertint-se en revòlvers amb els quals tiroteja el seu doble.
Línia 69:
La dona entra a l’habitació i veu una papallona a la paret amb el tors semblant a una calavera (''Acherontia atropos'') i també a l’home, que en comptes de boca té pèl d’axil·les. Ella obre la porta i apareix en una platja per on passeja un home jove.
Finalment apareix una nova frase sobre el cel: “En primavera”. Es veu un paisatge desèrtic, amb l’home i la dona enterrats fins al pit, “cecs, amb els vestits esqueixats, devorats pels rajos del sol i per un eixam d’insectes”.
== Altres dades ==
| |||