Demostració de l'últim teorema de Fermat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu tags que no fan res
m Robot elimina tags span que no fan res.
Línia 1:
En [[matemàtiques]], més concretament en [[aritmètica modular]], el  [[darrer teorema de Fermat]] tracta de les arrels de l'[[equació diofàntica]]  següent, amb x, y i z  [[Incògnita|desconeguts]]  :
 
<center><math>n \in\N\quad x^n + y^n = z^n.</math></center>
 
Afirma que no existeix cap solució no trivial si el  [[paràmetre]] ''n''  és estrictament superior a  [[Dos|2]].
 
Una equació diofàntica és una [[equació]]  de coeficients  [[Nombre enter|enters]]  en què les solucions són nombres enters. Si, com en aquest exemple, l'expressió és sovint simple, la solució resulta difícil en general.
 
[[Pierre de Fermat]] va anunciar aquest resultat en un marge del seu exemplar del llibre  ''[[Arithmetica]]'' de [[Diofant d'Alexandria|Diofant]]  i hi va indicar que havia trobat una "demostració veritablement meravellosa".<ref>{{Ouvrage|prénom1=Pierre-José|nom1=About|prénom2=Michel|nom2=Boy|titre=La Correspondance de Blaise Pascal et de Pierre de Fermat|éditeur=ENS Editions|passage=[http://books.google.fr/books?id=MLl2bioooSAC&pg=PA11#v=onepage&q&f=false 11]|année=1983}}</ref>
 
És poc probable que existís una demostració accessible a Fermat. Efectivament, van caldre nombroses temptatives així com prop de  350 anys d'esforços perquè [[Darrer teorema de Fermat|fos demostrat l'any 1994]]  per [[Andrew Wiles]].
[[Fitxer:Pierre_de_Fermat.jpg|thumb|[[Pierre de Fermat]].]]
 
Línia 15:
 
=== Observacions ===
Si un dels tres enters  ''x'', ''y'' o  ''z''  és nul, llavors l'equació es tornaria evident; tals solucions s'anomenen trivials. L'objectiu és doncs de trobar una terna entera que sigui solució de l'equació tal que el producte ''xyz'' sigui nul.
 
L'equació és homogènia, és a dir que per un valor ''n'' donat, si la terna (''x'', ''y'', ''z'') és solució, llavors (''ax'', ''ay'', ''az'') és també solució. En conseqüència, les úniques arrels que es busquen són les ternes d'enters [[Nombres coprimers|coprimers del conjunt]].
 
Per tota solució, el  [[Màxim comú divisor|MCD]]  de dos enters qualssevol dels tres enters és un divisor del tercer. Les arrels a les quals es simplifiquin són, doncs, ternes  (''x'', ''y'', ''z'') tals que (per exemple) ''x'' i  ''y'' són  [[Nombres coprimers|primers entre ells]].
 
Si l'equació no admet solució per a un valor del ''p'' del paràmetre, no existeix solució per a cap valor  ''n'' múltiple de ''p''. Efectivament, si s'anota  ''n'' = ''pq'' llavors l'equació s'escriu:
: <math>\left( x^q \right)^p + \left( y^q \right)^p = \left( z^q \right)^p.</math>
En conseqüència, els valors a tractar són aquells pels quals  ''n'' és un nombre primer. S'ha de destacar, això sí, correspon al valor de  ''n'' = 2, cas en el qual existeix solució; també s'ha d'estudiar doncs el valor de  ''n'' = 4.
 
=== Resultats fora de la teoria dels nombres ===
Alguns resultats es demostren sense conceptes suplementaris. El cas ''n'' = 2, tractat a continuació, és simple i data de l'Edat antiga. El cas en què  ''n'' és igual a 4 es demostra de manera una mica menys elemental. Els casos restants són aquells en què ''n'' és un primer diferent de 2. Existeix una demostració que no utilitza els enters d'Eisenstein  pel cas n=3 ; és tanmateix prou astuta i difícil..
 
Els altres casos són més tècnics; l'ús d'[[Enter algebraic|enters algebraics]]  és indispensable. El primer terme és una identitat notable: ''x<sup>n</sup> + y<sup>n</sup>  ''és en efecte un múltiple de  ''x'' + ''y'' si ''n''  no és potència de 2. Tanmateix, aquesta observació és clarament insuficient per concloure res, més enllà que per un exponent.
[[Fitxer:Pythagorean.svg|thumb|El  [[teorema de Pitàgores]]: ''a''<sup>2</sup>&nbsp;+&nbsp;''b''<sup>2</sup>&nbsp;=&nbsp;''c''<sup>2</sup>]]
 
=== Cas en què  ''n'' és igual a dos ===
El cas ''n'' = 2 té una interpretació geomètrica. Correspon a les longituds enteres de diferents costats d'un triangle rectangle.
 
Aquest cas és conegut des principi de l'[[Edat antiga]]. Així, els  [[Sumer|súmers]]  coneixien<ref>Tablette [[Plimpton 322]], vers -1800.</ref> alguns exemples de solucions. La solució completa apareix per primera vegada en el llibre X dels  ''[[Elements d'Euclides|Elements]]''  d'[[Euclides]]  vers el 300 aC.
 
Aquest cas és l'única excepció del teorema (si s'omet el cas  ''n'' = 1). Efectivament, existeixen solucions no trivials si  ''n''  és igual a dos: 3, 4 i 5 formen una terna de solucions, anomenada  [[Tern pitagòric|terna pitagòrica]]. En conseqüència, esdevé important considerar el valor de ''n'' igual à quatre, per demostrar que no existeix cap altra potència de dos que admeti solucions no trivials.
 
=== Cas en què  ''n''  és igual a quatre ===
En tota l'obra matemàtica que va deixar Fermat, no se'n troba més que una demostració: la prova d'aquest cas,<ref name="MacTutorFLT">{{MacTutor|class=~history/HistTopics|id=Fermat's_last_theorem|title=Fermat's last theorem}}</ref> sota una formulació diferent. Demostra en efecte que no existeix cap terna pitagòrica  (''x'', ''y'', ''z'') tal que ''xy''/2 sigui un [[Quadrat (àlgebra)|quadrat]]  d'un enter, que s'expressa com l'[[Àrea de superfície|àrea]]  d'un [[triangle rectangle]] no pot ser igual a la d'un [[Quadrat perfecte|quadrat]].<ref><span class="citation not_fr_quote" lang="la">« <span class="italique">Area trianguli rectanguli in numeris non potest esse quadratus</span> »</span>, traduit par Paul Tannery et Charles Henry, ''Œuvres de Fermat'', vol. 3, [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k62145354/f299.image § 45 : Problème 20 de Bachet sur Diophante, VI, 26, p. 271-272].</ref> Com que aquest resultat equival a l'absència de solucions enteres no trivials per l'equació  ''a''<sup>4</sup> – ''b''<sup>4</sup> = ''c''<sup contenteditable="false">2</sup>, el cas  ''n'' = 4 n'és un corol·lari immediat. Per aquesta raó, es considera de manera general que Fermat va demostrar aquest cas.<ref>R. Nogues, ''Théorème de Fermat. ''</ref><ref>Cette information est corroborée par exemple par la page ''[http://fermatslasttheorem.blogspot.com/2005/05/fermats-last-theorem-n-4.html Fermat's Last Theorem: n = 4]'' du blog {{En}} ''[http://fermatslasttheorem.blogspot.com/ Fermat's Last Theorem]'' de Larry Freeman.</ref>
 
El mètode utilitzat és el del  [[Mètode del descens infinit|descens infinit]]. Consisteix a trobar una altra terna que sigui solució de la qual el tercer enter és positiu estrictament inferior que el de la solució inicial. És per tant possible  ''descendir indefinidament''  en el conjunt dels enters positius, cosa contradictòria amb les propietats de ℕ.
 
Dos noves demostracions completes   provenen de  [[Leonhard Euler]];<ref>{{ref-publicació |cognom=Euler |nom=L. |enllaçautor=Leonhard Euler |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |coautors= |article=Theorematum quorundam arithmeticorum demonstrationes |url=http://eulerarchive.maa.org/pages/E098.html |format= |llengua= |consulta= 13 març 2016|publicació=Comm. Acad. Sci. Petrop. |editorial= |lloc= |volum=10 |exemplar= |data= |mes= |any=1738 |pàgina= |pàgines=125-146 |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref> també es basen en el mètode del descens infinit. N'existeixen d'altres, per exemple mitjançant la noció d'[[Enter de Gauss|enters de Gauss]].
 
== Enter quadràtic ==
Un cop analitzat el cas de les potències de 2, el teorema esdevé singularment més complex a establir. Existeixen encara tres demostracions, pels valors de n = 3, 5 i 7, que usen el mètode del descens infinit.
 
Per poder-lo l'aplicar, una bona idea és «  modificar  » el conjunt sobre el qual s'aplica l'equació. Es pot  generalitzar el teorema de Fermat sobre tot conjunt E a través de dues operacions, la suma i la multiplicació. L''e''s operacions sobre E han de disposar d'un mínim de propietats, conferint-los una estructura anomenada  anell. Aquesta idea és un mica contra-intuïtiva  : si la resolució és ja àrdua en ℤ, l'anell dels enters relatius, la qüestió no esdevé més delicada sobre un anell qualsevol. De  fet, l'objectiu és escollir E disposant ''bones'' propietats perquè la resolució sigui més fàcil.
 
Aquest anell és triat :
* [[Anell commutatiu|Commutatiu]]  ;
* [[Anell íntegre|Íntegre]], és a dir que si un producte  ''ab'' és igual a 0 llavors ''té a ''o b és nul ;
* [[Anell factorial|Factorial]], que significa que tot element no nul i no [[Invers multiplicatiu|inversible]] es descompon en un producte d'elements primers de l'anell, com –12 és, en ℤ, el producte de –3, 2 i 2 ;
* i tal que tot element inversible posseeix una arrel n-èsima.
Sobre un anell tal, corresponen per exemple al dels [[Polinomi|polinomis]] de coeficients [[Nombre complex|complexes]], [[Augustin Louis Cauchy]] va elaborar un mètode general de resolució.
 
La dificultat rau en el fet que ℤ no constitueix cap  [[Arrel de la unitat|arrel ''n''-èsima de la unitat]]  exceptuant 1 i -1. L'ús d'altres anells que continguin ℤ esdevé interessant. Els més simples corresponen a conjunts  ℤ[ω] d'enters quadràtics  és a dir de nombres de la forma  ''a'' + ''b''ω en què  ''a'' i  ''b'' són enters relatius i ω és un nombre complex tal que ω<sup>2</sup> és  [[Combinació lineal|combinació lineal]]  de ω i d'1 amb coeficients dins de ℤ, cosa que assegura l'estabilitat del conjunt. Alguns d'aquest conjunts contenen arrels  ''n''-èsimes de la unitat. Tal és el que si  ω és l'arrel cúbica de la unitat <span class="texhtml" contenteditable="false">j</span> = (1 + <span class="texhtml" contenteditable="false">i</span><span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>i√3)/2 o el  [[Secció àuria|nombre d'or]] (1 + <span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">5</span>√5)/2. A més, aquests anells són anomenats  [[Anell euclidià|euclidiens]], és a dir que existeix una [[Divisió euclidiana|divisió eucídia]]. I tot anell euclidià és factorial. Permeten resoldre el cas de  ''n'' = 3 o 5. Una aproximació anàloga permet resoldre el cas en què  ''n'' = 7.
 
L'eficàcia dels anells quadràtics s'atura aquí.  En el cas general, no són ni euclidians ni factorials, cosa que imposa l'elaboració d'altres idees.
[[Fitxer:Augustin_Louis_Cauchy.JPG|thumb|[[Augustin Louis Cauchy]].]]
 
=== Cas de l'anell dels polinomis amb coeficients complexes ===
S'intenta aquí resoldre l'equació :<center class=""><math> x^n + y^n = z^n\;</math></center>Aquí  ''x'', ''y'' i  ''z'' representen tres polinomis de coeficients complexos. Per les raons indicades en l'anterior paràgraf, aquesta quëstió és finalment molt més fàcil que la de Fermat. Va ser resolta el  1847 per [[Augustin Louis Cauchy|Cauchy]]<ref>A. L. Cauchy, ''[http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k90190w/f247 Mémoire sur de nouvelles formules relatives à la théorie des polynômes radicaux, et sur le dernier théorème de Fermat], [[Comptes rendus de l'Académie des sciences|Comptes rendus de l'Académie]]'' t. </ref> després de la resolució dels  casos de ''n'' = 3, 5 i 7 i abans del gran avanç de [[Ernst Kummer]]. El resultat s'anuncia de la manera següent :
:* ''Siguin p, q, r tres polinomis de coeficients complexes i n un enter estrictament més gran que  ''2'', si p<sup>n</sup> + q<sup>n</sup> = r<sup>n</sup> i si p i q són coprimers, llavors els tres polinomis p, q i r són constants.''
Dos polinomis complexes són primers entre si si i només si, els únics polinomis que els divideixen són constants. Aquesta resolució és més simple que els tres casos precedents perquè la complexitat dels càlculs és menor. El procediment és tanmateix molt similar. Els polinomis de coeficients complexes formen un anell commutatiu unitari i íntegre amb divisió euclidiana. Un procediment de naturalesa [[aritmètica]]  és doncs possible. Existeix un equivalent a la noció de nombre primer, la del polinomi irreductible (és a dir no constant i divisible únicament per ell mateix i per 1, a la multiplicació per un nombre complex proper) i unitari (és a dir amb coeficient del terme de grau més elevat igual a 1). S'aplica el [[teorema fonamental de l'aritmètica]],  és a dir que existeix una descomposició en factors primers, així com la [[identitat de Bézout]] o el [[lema d'Euclides]]. Les demostracions presentades en aquest article pels casos n igual a 3 o 5 s'han escollit en el marc d'un anell euclidià.
 
La demostració és aquí molt simplificada pel fet que dins de l'anell dels polinomis de coeficients complexes, tot element inversible (és a dir tot polinomi constant no nul) admet una arrel  ''n''-èsima.
 
=== Cas en què  ''n'' és igual a tres ===
El cas ''n'' = 3 és més complex.<ref>{{Dickson1}}, vol. 2, <span class="citation not_fr_quote" lang="en">« <span class="italique">Impossibility of <span class="texhtml">x<sup>3</sup> + y<sup>3</sup> = z<sup>3</sup></span></span> »</span>, [https://books.google.fr/books?id=9LQqAwAAQBAJ&pg=PA548 <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;545-550].</ref> [[Leonhard Euler|Euler]] va escriure a  [[Christian Goldbach|Goldbach]] el [[1753]], indicant-lo que l'havia resolt. L'única prova que va publicar, el 1770 en el seu  ''Algebra'', és tanmateix incomplet,<ref><span class="citation not_fr_quote" lang="en">« <span class="italique">The most common statement is that Euler did give a proof of the case n = 3 of Fermat's Last Theorem but that his proof was “incomplete” in an important respect. </span></span></ref> per un punt crucial. Euler és força confús en aquest indret, però sembla que l'argument que utilitza implícitament sigui erroni, i no en va tornar a parlar més tard.<ref name="Edwards44">{{Harvsp|Edwards|2000|p=44-45}}</ref> Tanmateix la demostració, si bé no és fàcil de corregir, usa mètodes que Euler havia usat per altres proposicions de Fermat.<ref>{{Harvsp|Edwards|2000|p=39-40}}</ref> És igual de possible que Euler tingués el  1753 una demostració correcta, ja que hagués volgut utilitzar posteriorment un argument més elegant, usant els [[Nombre complex|nombres complexes]] descrit a continuació.<ref name="Edwards44">{{Harvsp|Edwards|2000|p=44-45}}</ref><ref name="MacTutorFLT">{{MacTutor|class=~history/HistTopics|id=Fermat's_last_theorem|title=Fermat's last theorem}}</ref>
 
Per a aquesta demostració, estudia els nombres els cubs dels quals té la forma  ''p''<sup>2</sup> + 3''q''<sup>2</sup> amb  ''p'' i  ''q'' primers entre si. Per això, utilitza un mètode original per l'època : descompon  ''p''<sup>2</sup> + 3''q''<sup>2</sup> = (''p'' + {{Math|i}}<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3''q'')(''p'' – {{Math|i}}<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3''q'') i busca els nombres de la forma  ''a'' + {{Math|i}}''b''<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3 el cub dels quals és ''p'' + {{Math|i}}<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3''q'' : en termes moderns, treballa dins de l'[[Anell (matemàtiques)|anell]]  ℤ[<span class="texhtml">i<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3</span>]. El resultat que obté passa al conjugat  ''p'' – {{Math|i}}<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3''q''. En dedueix el resultat afirmant que si  ''p''<sup>2</sup> + 3''q''<sup>2</sup> és un cub ''p'' + {{Math|i}}<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3''q'' i  ''p'' – {{Math|i}}<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3''q'' igualment, del fet que ''p'' i ''q'' són primers entre ells, llavors- diu ell — ''p'' + {{Math|i}}<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3''q''  i ''p'' – {{Math|i}}<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3''q'' també. Es demostra fàcilment pels enters ordinaris que el producte de dos nombres coprimers és un cub, llavors cap d'ells ho és, per exemple pel  [[lema d'Euclides]]  o més simplement per la [[Teorema fonamental de l'aritmètica|unicitat de la descomposició en factors primers]]. De fet encara es compleix per  ℤ[<span class="texhtml">i<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3</span>] però per raons diferents. Euler no dón l'argument però, segons desprèn la resta del seu llibre, sembla clar que la seva convicciórau en una analogia amb els enters.<ref>La démonstration d'Euler est décrite et discutée dans {{Harvsp|Edwards|2000|p=40-46}}. </ref> O  2 x 2 = (1 + i <span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3)(1 - i <span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3), no hi ha unicitat en la descomposició en irreductibles dins de  ℤ[<span class="texhtml">i<span style="font-size:larger; letter-spacing:0px;">√</span><span style="border-top:1px solid black; padding:1px 0 0 3px">3</span>√3</span>].
 
[[Carl Friedrich Gauß|Gauss]]  va demostrar (en una publicació pòstuma<ref><span class="ouvrage"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : allemand">de</abbr>)</span> <cite lang="de" style="font-style:normal">« Neue Theorie der Zerlegung der Cuben »</cite>, dans C. F. Gauss, <cite class="italique" lang="de">Werke</cite>, <abbr class="abbr" title="volume">vol.</abbr>&nbsp;</span></ref>) per [[Mètode del descens infinit|descens infinit]] com Euler però correctament i de manera més simple i raonant amb  [[Enter d'Eisenstein|l'anell ℤ[<span class="texhtml">j</span><nowiki>]</nowiki>]] dels enters d'Eisenstein ({{Math|j}} designa una [[Arrel de la unitat|arrel cúbica no trivial de la unitat]]). És potser (entre d'altres) aquest succés el que el fa desmentir  la [[conjectura]]  de Fermat,<ref>{{Ouvrage|lang=en|titre=Number Theory: Algebraic Numbers and Functions|numéro dans collection=24|collection={{Lien|Graduate Studies in Mathematics|texte=GSM}}|auteur={{Lien|lang=de|trad=Helmut Koch (Mathematiker)|Helmut Koch (mathématicien)|texte=Helmut Koch}}|éditeur=[[American Mathematical Society|AMS]]|année=2000|isbn=978-0-82182054-4|passage=78|url=http://books.google.fr/books?id=qEwpwWyVPIAC&pg=PA78}}</ref> que classific entre els nombre enunciats fàcils de proposar però massa generals per ser demostrats o refutats.<ref>{{De}} <span class="citation not_fr_quote" lang="de">« <span class="italique">Ich gestehe zwar, dass das Fermatsche Theorem als isolirter Satz für mich wenig Interesse hat, denn es lassen sich eine Menge solcher Sätze leicht aufstellen die man weder beweisen, noch widerlegen kann.</span> »</span>, <span class="ouvrage"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : allemand">de</abbr>)</span> <cite lang="de" style="font-style:normal">« Gauss an [[Heinrich Olbers|Olbers]], Göttingen, 1816 März 21 »</cite>, dans C. F. Gauss, <cite class="italique" lang="de">Werke</cite>, <abbr class="abbr" title="volume">vol.</abbr>&nbsp;</span></ref>
 
L'anell ℤ[j] és [[Anell factorial|factorial]] — contràriament al sub-anell ℤ[2j] = ℤ[i√3] — és-a-dir que en aquest anell, la décomposition en irréductibles és única. En efecte, es demostra dins de ℤ[j] l'equivalent del lema d'Euclides, a saber que tot irreductible és un element primer, anomenat  nombre primer de Eisenstein. La utilització d'anells d'enters algebraics ben escollits és una de les tècniques més importanta del  segle XIX  per a la resolució del teorema per certs exponents. Quan no són factorials, s'han d'usar altres tècniques.
[[Fitxer:Germain.jpeg|thumb|[[Sophie Germain]].]]
 
=== Teorema de Sophie Germain ===
El procediment que permet resoldre el cas en què  ''n'' és igual a tres no es pot generalitzar als valors més grans de  ''n''. Efectivament, l'anell dels  [[Enter algebraic|enters algebraics]]  associat a les arrels  ''n''-èsimes de la unitat no és en general factorial. El raonament aritmètic del cas precedent no és doncs operacional.
 
Durant la primera dècada del segle <span class="romain">XIX</span>, [[Sophie Germain]] va donar una condició suficient per a l'enter n, aquí suposat primer, tal que la terna (''x, y, z'') és solució de l'equació de Fermat llavors almenys un dels tres enters  ''x, y, z'' és divisible pel quadrat de ''n''. Aquesta condició és trivialment verificada per tots els  [[Nombre primer de Sophie Germain|nombres primers que van rebre el seu nom]], com 3 i 5 (de passada, Sophie Germain demostra que es verifica per tot nombre primer inferior a 100). Les seves investigacions anteriors a aquest teorema, que segueixen desconegudes, es basen en una nova estratègia d'atac a la conjectura.
 
=== Cas en què  ''n'' és igual a cinc ===
[[Fitxer:Dirichlet.jpg|left|thumb|[[Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet|Dirichlet]].]]
El teorema de Fermat esdevé llavors famós. Tots els esforços es basen en el cas en què n és igual a 5.  En aquest cas, cal demostrar que no existeix cap terna (x, y, ''z'') d'enters no nuls i primers entre ells tal que x5 + y5 = z5. Si n'existeix, un i només un dels tres enters és evidentment parell però també, segons el teorema de  Sophie Germain, un i només un dels tres és divisibles per 5. S'ha de distingir doncs, entre dos casos, segons si la mateixa  x, y  o ''z'' sigui divisible per 2 i 5 o no.  No obstant això, malgrat la implicació de nombrosos membres de la comunitat matemàtica, van passar més de quinze anys sense cap progrés remarcable. El 1825,  [[Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet|Lejeune Dirichlet]] esdevé immediatament cèlebre, resolent el primer cas.
 
El juliol de 1825,  [[Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet|Lejeune Dirichlet]] sotmet a l'Acadèmia de les ciències una demostració incompleta del cas n=5, que completa el novembre mitjançant un mètode enterament anàleg, en constatar que mentrestant  [[Adrien-Marie Legendre|Legendre]], un dels seus dos ponents ha publicat una altra demostració completa, utilitzant les mateixes tècniques<ref name="PV">[http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3301m/f309.image.r=Legendre Procès verbal de la séance du 14/11/1825] de l'Académie.</ref><ref>{{Ref-publicació|prénom1=G.|nom1=Lejeune Dirichlet|titre=Mémoire sur l'impossibilité de quelques équations indéterminées du cinquième degré|sous-titre=lu à l'Académie royale des sciences (Institut de France), le 11 juillet 1825, par l'auteur|revue=[[Journal für die reine und angewandte Mathematik|J. reine angew. Math.]]|vol=3|année=1828|p.=354-375|url=http://www.digizeitschriften.de/dms/img/?PPN=PPN243919689_0003&DMDID=dmdlog41&LOGID=log41&PHYSID=phys367}}</ref><ref name="PV">[http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3301m/f309.image.r=Legendre Procès verbal de la séance du 14/11/1825] de l'Académie.</ref><ref><span class="ouvrage" id="A._M._Legendre1825">A. M. Legendre, <cite style="font-style:normal">« Recherches sur quelques objets d'analyse indéterminée et particulièrement sur le théorème de Fermat »</cite>, dans <cite class="italique">Essai sur la théorie des nombres. </cite> </span></ref><ref>{{Harvsp|Dickson|texte=Dickson, vol. 2|p=[http://books.google.fr/books?id=dO7C02z4LlcC&pg=PA735 735]}}</ref><ref>{{MacTutor|id=Dirichlet|title=Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet}}</ref><ref name="MacTutorFLT">{{MacTutor|class=~history/HistTopics|id=Fermat's_last_theorem|title=Fermat's last theorem}}</ref>
 
Les dues demostracions utilitzen tècniques semblants a la del cas n = 3. Es fonamenten també en les propietats de divisibilitat d'un anell d'enters ben escollit. Aquest cop, però, contràriament al cas en què n = 3, l'anell considerat és l'anell d'un dels enters d'un cos quadrpatic real: el sub-cos quadràtic del cinquè cos ciclomàtic  ℚ(√5). L'estructura del [[Element invertible|grup de les unitats]]  a causa d'aquest fet, més complex. La seva comprenció torna a l'anàlisi d'una altra equació diofàntica anomenada  [[Equació de Pell|de Pell-Fermat]], estudiada per [[Leonhard Euler|Euler.]] Els treballs de [[Joseph Louis Lagrange|Lagrange]] sobre les [[Fracció contínua|fraccions contínues]] proporcionen les eines necessàries per a l'euclidiació d'aquesta estructura.  Aquest anell dels enters de ℚ(√5) permet establir el lema clau en la demostració.
 
A diferència dels treballs de Gauss i d'Eisenstein pel cas de  ''n'' = 3, cap obertura teòrica major és necessària per a la resolució d'aquest cas. L'anell associat és sempre euclidià i doncs factorial, les aritmètiques utilitzades són de la mateixa naturalesa que en el cas precedent. Demostracions anàlogues pemeten doncs, demostrar que altres equacions de cinquè grau, properes a les de Fermat, són també possibles.<ref>{{Ref-publicació|auteur={{Lien|Victor-Amédée Lebesgue}}|titre=Théorèmes nouveaux sur l'équation indéterminée {{math|1=''x''{{5}} + ''y''{{5}} = ''az''{{5}}}}|revue=[[Journal de mathématiques pures et appliquées]]|série=1|vol=8|any=1843|p.=49-70|url=http://sites.mathdoc.fr/JMPA/PDF/JMPA_1843_1_8_A4_0.pdf}}</ref>
 
== Notes i referències ==
Línia 101:
=== Enllaços externs ===
* {{Lien web|lang=en|auteur=R. Andrew Ohana|titre=On Fermat's last theorem for N = 3 and N = 4|url=http://interact.sagemath.org/edu/2010/414/projects/ohana.pdf|year=2010}}
* Els casos 3, 4 i 5 del théorème de Fermat] per Robert Ferréol  : [http://mapage.noos.fr/r.ferreol/atelecharger/textes/fermat/historique%20du%20theoreme%20de%20fermat.html html], [http://mapage.noos.fr/r.ferreol/atelecharger/textes/fermat/fermat.pdf pdf]
* [http://www.dailymotion.com/video/x6qc26_le-theoreme-de-fermat-p1_tech Documental televisat de vulgarisation] realitzat l'any 1996 per Simon Singh