Casa Milà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 76:
Les contínues discrepàncies varen fer que Gaudí portés els Milà als tribunals per una discussió d'honoraris. El plet el va guanyar Gaudí, el 1916, donant les 105.000 pessetes que va guanyar a la beneficència per deixar clar que «l'importaven més els principis que els diners». Els Milà varen haver d'hipotecar la Pedrera per poder pagar.<ref name="huertas" />
 
Després de la mort de l'arquitecte el 1926, Roser Segimon es va desfer de bona part dels mobles que havia dissenyat Gaudí. A la vegada, al març del 1927 Josep Bayó presenta a Roser Segimon la reforma del pis principal. Les feines encarregades consistien a enderrocar 532,50 m<sup>2</sup> de cels rasos i fer obra nova dissenyada pel decorador Modest Castañé i Lloret, a l'[[estil Lluís XVI]]. Les estances afectades van ser: la sala de festes, el hall i el vestíbul –amb els corresponents altells–, el despatx i el saló, la sala menjador, el dormitori i el corredor; alhora, també es va treure el parquet i les persianes i es van substituir 20 portes i finestres.El cost total de l’obra va ser de 19.481,25 ptes.: 4.458,85 ptes. dels enderrocs i 15.022,35 ptes. de l’obra nova. <ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2001/12/21/pagina-49/34201797/pdf.html?search=bassegoda|títol=Joan Bassegoda i Nonell, El derribo de la Pedrera. 2001|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/el-cel-ras-desaparegut|títol=El cel ras desaparegut|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
Després de la mort de l'arquitecte el 1926, Roser Segimon es va desfer de bona part dels mobles que havia dissenyat Gaudí i va fer tapar diversos elements decoratius originals, redecorant el seu habitatge a l'[[estil Lluís XVI]]. Quan la Pedrera va ser adquirida per la Caixa de Catalunya, els elements amagats van tornar a veure la llum després de la restauració feta el 1990.{{Sfn|Permanyer|any=1996|pp=150-156}}
 
Després de la mort de l'arquitecte el 1926, Roser Segimon es va desfer de bona part dels mobles que havia dissenyat Gaudí i va fer tapar diversos elements decoratius originals, redecorant el seu habitatge a l'[[estil Lluís XVI]]. Quan laLa Pedrera va ser adquirida per la Caixa de Catalunya, els elements amagats van tornar a veure la llum després de la restauració feta el 1990.{{Sfn|Permanyer|any=1996|pp=150-156}}
 
===La Guerra Civil===
Quan va començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] el juliol de 1936, els Milà estaven de vacances a [[Blanes]]. Alguns locals de la planta baixa de la Pedrera varen ser col·lectivitzats pel [[PSUC]] i els Milà van fugir a la zona franquista, abandonant casa seva després de salvar algunes obres d'art.
 
Al pis dels Milà, ael l'entresòl de la Pedreraprincipal, va instal·lar el seu habitatge particular en [[Joan Comorera i Soler|Joan Comorera]], secretari general del partit i [[Conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya|conseller d'Economia de la Generalitat]] durant bona part de la guerra. L'any 1937, Comorera va patir un atemptat sense conseqüències a la porta de la Pedrera i es va construir un refugi al soterrani per a protegir-se dels bombardeigs. Quan varen entrar les tropes franquistes a la ciutat, els Comorera varen haver de fugir i els Milà varen retornar a casa seva.<ref name=huertas/>
 
===Canvis de propietat===
[[fitxer:Casa_Mil%C3%A0_(1914).jpg|thumb|Aspecte de l'edifici i la ciutat el 1940]]
[[Fitxer:CasaMila-PinturaSostreAcces.jpg|thumb|Pintura decorativa de [[Iu Pascual]] al sostre del vestíbul d'accés i que varen ser recuperades a la restauració del 1987]]
L'any 1940 va morir Pere Milà i l'any 1946 la seva esposa Roser Segimon va vendre el seu patrimoni, [[la Monumental]] a l'empresari d'espectacles Pere Balañá i la finca a Josep Ballvé i Pellisé en societat amb la família de [[Pío Rubert Laporta]], conegut pels seus magatzems comercials de la [[ronda Sant Antoni]]. L'operació va suposar 18 milions de pessetes per l'edifici i es va constituir la ''Compañía Inmobiliaria Provenza, SA'' (CIPSA) per a administrar-la.<ref name=huertas/> Roser Segimon va continuar vivint al pis principal fins a la seva mort el 1964.<ref name="cronologia">[http://pedreraeducacio.lapedrera.com/cat/index.htm+(Cronologia+de+La+Pedrera+(Lloc+de+memòria) Cronologia de l'edifici] </ref>
 
LaPer tal de treure-li rendiment econòmic a la la nova propietat, vavan dividir la un pis de la primera planta del carrer de Provença en cincquatre pisos en lloc dels dos originals. L'any 1953 varen encarregar a [[Francisco Juan Barba Corsini]] la construcció de 13 apartaments a les golfes, on fins aleshores hi havia hagut els safareigs, cada cop menys utilitzats i que havien esdevingut un espai insalubre, ple de deixalles i rampoines. Barba Corsini va respectar la volumetria i estructura original de Gaudí, elogiant la llibertat que donava el plantejament d'espai diàfan i sense angles rectes. Els apartaments estaven situats a la banda exterior de l'espai, deixant com a passadís de distribució la part corba dels arcs que donen als patis centrals, deixant la zona més fosca que hi ha entre els dos patis com a distribuïdor de planta. Eren apartaments de 2 o 3 peces, alguns d'ells amb un altell habitable, amb un disseny i un mobiliari propi de la [[dècada del 1950]], amb materials com el maó, la ceràmica o la fusta i un mobiliari de disseny similar al d'[[Eero Saarinen]],<ref name="corsini" /> com la ''[[Cadira Pedrera]]'', entre d'altres. Les obres varen suposar la instal·lació d'unes xemeneies inadequades al costat de les d'en Gaudí.
 
A la [[dècada del 1960]] es varen instal·lar algunes activitats barrejades amb els habitatges de veïns, la qual cosa va produir importants pèrdues en l'obra de Gaudí, especialment en els elements decoratius. L'any 1966 al principal es va instal·lar la companyia d'assegurances Northern, després de la qual es va instal·lar un conflictiu [[bingo]] que romandria fins al 1985. També es va instal·lar una acadèmia, les oficines de ciments Molins o d'Inoxcrom, entre d'altres.<ref name=huertas/> Els costos de manteniment eren molt elevats i els seus propietaris, a banda de densificar més els habitatges, va deixar envellir l'edifici provocant algun despreniment de pedres l'any 1971. Van fer unes reparacions d'urgència a càrrec de [[Josep Anton Comas]], poc respectuoses amb l'obra original, especialment retocant la pintura dels patis.<ref name=patrimoni/>
Linha 99 ⟶ 102:
 
=== Ús actual ===
L'edifici es configura actualment com un centre cultural gestionat i que és propietat de la [[Fundació Catalunya-La Pedrera|Fundació Catalunya La Pedrera]]. S'organitzen activitats culturals, exposicions temporals, conferències o presentacions a l'auditori, creat a l'espai que va ser l'aparcament. A les golfes s'ubica '''«L'Espai Gaudí»''', un centre d'interpretació de l'obra completa de l'arquitecte, el seu context històric i cultural, els valors artístics i les innovacions tècniques de la seva arquitectura, tot amb una clara orientació pedagògica. Durant el 2010 va rebre 1.224.893 visitants.<ref>{{ref-web|url=http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/357169-la-pedrera-fa-el-cim.html|títol=La Pedrera fa el cim|consulta=8 maig 2016|nom=Montse|cognom=Frisach|obra=[[El Punt Avui]]|data=15 de gener de 2011}}</ref>
 
L'oferta permanent oberta al públic (visita de pagament) permet visitar el terrat, amb les xemeneies i els badalots; les golfes, amb els seus arcs parabòlics de maó on s'ubica «L'espaiEspai Gaudí» i, a l'últim pis, una recreació de les formes de vida burgesa de l'època modernista. També es poden visitar (lliurement) el vestíbul amb els dos [[celobert]]s; el pis principal, on es fan exposicions temporals, i el soterrani, antic aparcament dels carruatges, on hi ha l'auditori.
 
==== Tercera gran rehabilitació de la façana ====
Després de prop d’onze mesos de treballs, el 22 de desembre de 2014 es va fer l’acte d’inauguració de la tercera gran rehabilitació de la façana de la Casa Milà.<ref>{{Ref-web|url=https://www.lapedrera.com/ca/noticies/la-pedrera-inaugura-la-facana-restaurada|títol=La Pedrera inaugura la façana restaurada|consulta=8 maig 2016|obra=La Pedrera Web Oficial}}</ref> Van ser mesos d’intensos treballs de neteja i restauració de la façana. Durant les obres, una gran bastida va tapar La Pedrera, mentre a l’interior, la [[Fundació Catalunya-La Pedrera|Fundació Catalunya La Pedrera]] no va aturar les activitats. L’estat de conservació de la pedra era prou bo, de manera que la intervenció va consistir en una neteja de la pedra i un sanejament de les zones afectades. Es va aplicar morter de base i es va fer un tractament de les juntes. També es van rehabilitar les baranes de ferro, amb una neteja prèvia, una retirada de l’òxid, petites reparacions de soldadura i pintat final. El mateix procés amb tècniques diferents es va aplicar a les fusteries, bàsicament les persianes. Pel que fa als balcons, es va fer un tractament d’hidrofugació i substitució del panot malmès.
 
===Aparicions cinematogràfiques===
L'any 1975 [[Michelangelo Antonioni]] va fer servir La Pedrera com a escenari de la pel·lícula ''[[Professione: reporter|El reporter]]'' amb [[Jack Nicholson]] i [[Maria Schneider]]. Posteriorment s'hi han rodat ''Les últimes tardes amb Teresa'', de [[Gonzalo Herralde]] (1983), ''Gaudí'', de [[Manuel Huerga]] (1988), ''Els mars del sud'', de [[Manuel Esteban]] (1992).<ref name="huertas" /> El 2001 també es van filmar algunes escenes de la pel·lícula Gaudi ''Afternoon'', una comèdia de [[Susan Seidelman]].<ref>{{Ref-web|url=http://pedreraeducacio.lapedrera.com/cat/index.htm|títol=Lloc de ficció_cites de cine|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Darrerament s'ha incorporat a la llista una desconeguda pel·lícula "de culte" suïssa ''[[:fr:L'Inconnu_de_Shandigor|L'Inconnu de Shandigor]]'' dirigida Jean-Louis Roy el 1967. <ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/la-pedrera-i-el-cinema-linconnu-de-shandigor|títol=La Pedrera i el cinema. L'Inconnu de Shandigor.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
L'any 2014 La Pedrera va aparèixer al film ''Rastres de Sàndal,'' el primer llargmetratge de ficció produït per Pontas Films, dirigit per [[Maria Ripoll]], amb Nandita Das i Aina Clotet. La pel·lícula va guanyar el Premi Gaudí 2015 a la Millor Pel·lícula.
Linha 240 ⟶ 243:
</center>
 
== Residents famosos==
 
* [[Moïse Tshombé]], que seria primer ministre de la [[República Democràtica del Congo]]<ref name=Americano>{{ref-web |autor=Josep Maria Huertas |url=http://www.lapedrera.com/lapedreraeducacio/cat/biografia.pdf |títol=L'herència de l'indià |consulta=9/12/2012 |obra= |editor= |data= |llengua=1999}}</ref>
 
* els cantants [[Andy Russell]], [[Salomé (cantant)|Salomé]] i [[Ennio Sangiusto]]<ref name=Americano/>
==Residents famosos ==
* [[Moïse Tshombé]], que seria primer ministre de la [[República Democràtica del Congo]]<ref name="Americano">{{ref-web |autor=Josep Maria Huertas |url=http://www.lapedrera.com/lapedreraeducacio/cat/biografia.pdf |títol=L'herència de l'indià |consulta=9/12/2012 |obra= |editor= |data= |llengua=1999}}</ref>
* els cantants [[Andy Russell]], [[Salomé (cantant)|Salomé]] i [[Ennio Sangiusto]]<ref name="Americano" />
* el director de cinema [[Josep Anton Salgot]]<ref name=Americano/>
* el fill de l'escriptor [[André Maurois]]<ref name=Americano/>