Casa Milà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
corregir errors i aportar noves informacions |
||
Línia 87:
===Canvis de propietat===
[[fitxer:Casa_Mil%C3%A0_(1914).jpg|thumb|Aspecte de l'edifici i la ciutat el 1940]]
[[Fitxer:CasaMila-PinturaSostreAcces.jpg|thumb|Pintura
L'any 1940 va morir Pere Milà i l'any 1946 la seva esposa Roser Segimon va vendre el seu patrimoni, [[la Monumental]] a l'empresari d'espectacles Pere Balañá i la finca a Josep Ballvé i Pellisé en societat amb la família de [[Pío Rubert Laporta]], conegut pels seus magatzems comercials de la [[ronda Sant Antoni]]. L'operació va suposar 18 milions de pessetes per l'edifici i es va constituir la ''Compañía Inmobiliaria Provenza, SA'' (CIPSA) per a administrar-la.<ref name=huertas/> Roser Segimon va continuar vivint al pis principal fins a la seva mort el 1964.
Línia 175:
====Mobiliari====
[[Fitxer:CasaMila-PortapisPrincipal.jpg|thumb|180px|Porta en roure
Gaudí, com ja havia fet a la casa Batlló, va dissenyar un mobiliari específic per al pis noble. Formava part de la concepció d'obra d'art integral pròpia del [[modernisme]] en què l'arquitecte assumeix la responsabilitat tant dels aspectes globals com l'estructura o la façana, com de cadascun dels detalls de la decoració, disseny de mobiliari i complements, com fanals, jardineres, paviments o sostres.
Línia 224:
Gaudí havia comptat amb [[Jujol]] en certs dissenys de la [[casa Batlló]]. A la Pedrera, la intervenció es concreta en el disseny de la [[forja]] dels balcons, els relleus d'[[estuc]] del sostre del primer pis (que seria inspiració per al sostre del [[Teatre Metropol (Tarragona)|Teatre Metropol]] de [[Tarragona]]) i les pintures del sostre de l'entrada. Més concretament, Jujol va dissenyar un dels balcons treballant a peu de forja al taller dels germans Badia i la resta varen ser realitzats directament pel forjador sota la supervisió de Jujol.<ref name="guimera">[http://www.guimera.info/galeria/sala2/jujolgaudi.htm Relacions Gaudí-Jujol en Guimera.info]</ref>
Pel que fa a la pintura decorativa, els artistes que hi varen intervenir són: [[Iu Pascual i Rodés|Iu Pascual]], [[Teresa Lostau]], [[Xavier Nogués]], [[Lluís Morell i Comet]] i [[Aleix Clapés i Puig|Aleix Clapés]].<ref>{{ref-llibre|títol =Gaudí o espacio, luz y equilibrio|nom=Joan |cognom=Bassegoda Nonell|editor =Criterio Libros|data=2002|isbn =9788495437105|llengua=castellà}}, pàg. 197</ref>
L'[[escultura]], a més del modelista Joan Beltran, hi varen participar, [[Carles Mani i Roig]] i [[Joan Matamala i Flotats]].
Els industrials col·laboradors:
Linha 242 ⟶ 244:
|fitxer:CasaMila-Cuina.jpg|Cuina|File:CasaMila-Bany.jpg|alt3=|Bany}}
</center>
== Residents ==
Una de les singularitats de La Pedrera és que actualment encara és un edifici residencial, amb quatre families que encara viuen de lloguer. En aquest enllaç es poden veure unes entrevistes fetes el 2008 a alguns dels residents.<ref>{{Ref-web|url=http://pedreraeducacio.lapedrera.com/cat/index.htm|títol=La Pedrera vista per... Veïns|consulta=octubre de 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref>
En el marc del [https://www.lapedrera.com/ca/la-pedrera-patrimoni/100%20anys centenari de la construcció de La Pedrera el 2012] es va posar en marxa el projecte [http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca La Pedrera inèdita], que permet descobrir documents, escrits i relats orals fins ara inèdits, o molt poc coneguts, relatius a la història de La Pedrera entre els anys 1906, en què es va iniciar la construcció, i 1986, en què va ser adquirida per Caixa Catalunya.
A través d'aquest projecte s'ha pogut saber que [http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/una-residencia-la-casa-mila-els-primers-llogaters-paco-abadal-i-merce-duran uns dels primers residents] va ser [[Francesc Serramalera i Abadal|Paco Abadal]], conegut ''sportsman i'' propietari de la la marca d'automòbils [[F.S. Abadal y Cia|Abadal y Cía]]. Un altre resident il·lustre va ser [http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/aleix-clapes-i-les-pintures-murals-del-pis-gache-la-casa-mila-0 Alberto I. Gache, cònsol de la República Argentina a Barcelona], que tenia la seu del consolat al 1r-2a de la Casa Milà. En l'aportació es poden llegir part de les seves memòries on el consol descriu el que era viure a La Pedrera: ''«Habitaba yo entonces la casa más llamativa y rara de Barcelona,(…) situada en el Paseo de Gracia, esquina a la calle de Provenza, de la cual se contaban cosas estupendas. (…) Aquel ciclópeo caserón de gran ventanaje, aquellos balcones salientes y desconcertantes y especialmente aquellas columnas gruesas y torcidas que parecen derrumbarse, (…) me seducía, me atraía, como todo aquello que sale de la vulgaridad.»'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Gache|nom=Alberto I,|títol=Corazones i cerebros; Juan de Gasso, editor. Barcelona, sense data, pp. 247-248.|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>. També es pot consultar tot el referent a la decoració interior de l'anomenat «Pis Gache» del que es conserven les úniques fotografies d'interior d'època. En el mateix replà i ens les mateixos anys hi va viure el [http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/un-harem-la-pedrera-0 príncep egipci Ibrahim Hassan], que era diplomàtic, home de negocis i a Barcelona exercia com a president de la Societat del Tramvia Casa Gomis – Rabassada, que donava servei al desaparegut Casino de la Rabassada. I també hi va fer estades [http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/un-enigma-damor-la-pedrera Teresa Mestre de Baladia,] la [[La ben plantada|''Ben Plantada'' d'Eugeni d'Ors]], la dona bellíssima, admirada per tots i musa enigmàtica que esdevindrà icona del Noucentisme i essència de la renaixent catalanitat.
Entre d'altres històries destaca la noticia d'una Pensió que es va instal·lar a l'entresòl de La Pedrera: ''[http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/el-cafe-de-la-pedrera-fa-100-anys La Pensión Hispano-Americana].'' El primer ús que es va donar a l’entresòl de La Pedrera, abans que s’hi instal·lés la Sastreria Mosella va ser el restaurant de la Pensión Hispano-Americana: «''En el renombrado edificio del Paseo de Gracia, chaflán Provenza, que ha merecido, por su originalísima arquitectura, los comentarios de los críticos más eminentes de Europa, se halla instalada la Pensión Hispano-Americana, de todo primer orden, y que ocupa las habitaciones superiores y los vastos entresuelos y bajos del mencionado edificio.»''<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=Select-Guide, 1916 Guía ilustrada con 400 págs., de JOSÉ Mª FOLCH I TORRES, de la Sociedad de Atracción de Forasteros|url=|data=|pàgines=}}</ref>
Altres residents famosos:
* [[Moïse Tshombé]], que seria primer ministre de la [[República Democràtica del Congo]]<ref name="Americano">{{ref-web
* els cantants [[Andy Russell]], [[Salomé (cantant)|Salomé]] i [[Ennio Sangiusto]]<ref name="Americano" />
* el director de cinema [[Josep Anton Salgot]]<ref name="Americano" />
* el fill de l'escriptor [[André Maurois]]<ref name="Americano" />
* el restaurador [[Ramon Parellada]]<ref name="Americano" />
* la parella d'actors [[Gemma Cuervo]] i [[Fernando Guillén]]<ref name="Americano" />
* el notari [[Lluís Roca-Sastre i Muncunill]]<ref name="Americano" />
== Galeria d'imatges ==
| |||