La Vall de Bianya: diferència entre les revisions

Durant la [[Guerra Civil espanyola]] es van incendiar moltes de les esglésies dels antics municipis de la Vall de Bianya (Capsec) i Sant Salvador de Bianya. També es va perdre la documentació històrica i els antics registres parroquials a excepció dels de Sant Salvador, Sant Martí de Capsec, Santa Maria de Castellar de la Muntanya i Vall del Bac. La imatge de [[Santa Margarida]] de l'església del mateix nom i el retaule barroc de l'església de [[Santa Magdalena del Coll]] es van poder salvar, però no així nombroses peces de valor historicoartístic com les ubicades al temple de Sant Salvador de Bianya, que fins i tot fou utilitzat com a escorxador. El municipi de Sant Salvador de Bianya va canviar el nom al dels Hostalets de Capsacosta en el [[Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola|context revolucionari contra l'hagiotoponímia]], i hi va haver [[col·lectivització|col·lectivitzacions]] de serveis i indústries.<ref name="Murlà" />

 

 

El municipi va adquirir la seva extensió actual l'any [[1970]], quan a través d'un decret, el [[règim franquista]] va annexionar Sant Salvador de Bianya al municipi de la Vall de Bianya (Capsec).<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1969/04/01/pdfs/A04753-04753.pdf Decreto 514/1969, de 13 de marzo, por el que se aprueba la incorporación voluntaria del Municipio de San Salvador de Vianya al de Vall de Vianya, ambos de la provincia de Gerona.]</ref> El projecte de fusió municipal va ser proposat per la ''Jefatura Provincial del Servicio Nacional de Inspección y Asesoramiento de las Corporaciones Locales'' el [[febrer]] de [[1968]], i en principi incloïa també [[Sant Pau de Segúries]], però les autoritats locals van rebutjar la fusió amb aquest municipi.<ref name="Murlà" /> L'any [[1973]] Montserrat Reixach inicia el seu mandat, esdevenint una de les primeres dones catalanes en ser alcaldessa; el seu mandat va coincidir a més amb la [[transició democràtica espanyola]].<ref name="Murlà" />