Solidaridad Obrera: diferència entre les revisions

Hi actuaren com a secretaris [[Antoni Colomé]], [[Antoni Badia i Matamala]] i [[Jaume Bisbe]]. La força que va adquirir queda palesa en el fet que poc temps després en una assemblea celebrada a [[Badalona]] el [[25 de març]] de [[1908]], es decidí convocar un congrés obrer, demanant l'assistència de totes les societats obreres de [[Catalunya]]. Aquest congrés se celebrà a Barcelona els dies 6-[[8 de setembre]] de 1908, constituint-se llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència-Solidaritat Obrera, amb 153 delegats que representaven 95 societats federades, 4 Federacions locals ([[Sabadell]], [[Tarragona]], [[Terrassa]] i Vic), 22 societats aherides, l'Agrupació Obrera de [[Calella]] i la Col·lectivitat Obrera de [[Palafrugell]]. En fou elegit secretari general [[Josep Roman]]. Cap al 1911 els seus membres s'integraren en la [[CNT]].

 

* [[Josep Maria Huertas Claveria]] ''[[Salvador Seguí i Rubinat]] " el noi del sucre"; materials per una biografia''. Barcelona, Laia, 1976.

* Autors diversos. ''Història de la cultura catalana''. Barcelona, edicions 62.