Tundra: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Tundra coastal vegetation Alaska.jpg|thumb|Tundra a Alaska]]

[[Fitxer:Fjällväxter - Norwegian hills near Sweden.jpg|thumb|left|Tundra arbustiva al nord de Noruega.]]

[[Fitxer:Bolshezemelskaja tundra 1.JPG|thumb|Tundra a [[Vorkuta]], al nord de [[Rússia]]]]

[[Fitxer:Tundra en pendent Barents.JPG|thumb|Tundra en pendent a [[Barentsburg]], Svalbard]]

{{Biomes}}

 

La tundra convencionalment és la zona de vegetació al nord del límit dels creixements dels arbres i al sud del [[Desert polar]]. Per definició els seus límits coincideixen amb la [[isoterma]] de juliol de 2&nbsp;°C al nord i de 12&nbsp;°C al sud. La tundra cobreix 7.340.000&nbsp;km² i representa un 10% de la superfície terrestre.<ref>Matthews 1983</ref>

* '''Tundra del nord o tundra àrtica''': a Taimyr ocupa una estreta franja al nord de la tundra típica. Es troba entre les isotermes de juliol de 5&nbsp;°C al sud i de 2&nbsp;°C al nord. La superfície sense vegetació ocupa un 50% del total. les plantes es restringeixen a petits llocs favorables formats principalement per processos criogènics (gel i desgel). La vegetació resta empobrida en diversitat. Les formes de creixement canvien a [[Tova|toves]], coixins i mates. Els carex són substituïts per espècies herbàcies com [[Dupontia fisheri]], [[Cardamine pratensis]], [[Cerastium regelii]] i [[Saxifraga cernua]]. Els arbusts nans estan representats per [[Salix polaris]] i [[Dryas (gènere)|Dryas]] spp però només viuen en hàbitats extrazonals. Les molses són encara abundoses però una coberta de molses només es troba adjacent a acumulació d'excrements d'ocells.

 

En moltes zones continentals el subsòl de la tundra està permanentment glaçat (''[[permagel]]'' o [[permagel]]) només a l'estiu es desglacen uns decímetres (entre 30cm i un metre desglaçat prop de [[Tiksi]] a Sibèria) on poden créixer i arrelar les plantes. Dins del permagel s'ha trobat vida en forma de bacteris resistents ([[extremòfil]]s) que viuen i es reprodueixen en una terra glaçada al voltant de -10&nbsp;°C<ref>Extremophilles (2000)4:165-173 Tatiana Vishnivetskaya et al. </ref> Aquest sòl glaçat i fos a l'estiu també és un obstacle per a la construcció d'habitatges. A més el sòl de la tundra és pobre en [[nitrogen]] imprescindible per les plantes,

 

* Podsolització:En els sòls de la tundra com en altres sòls més càlids també hi ha un procés de podsolització és a dir la mobilització del ferro i l’alumini pels àcids orgànics i el transport cap a l'horitzó inferior B originant així un sòl anomenat podzol (sòl de color cendrós)<ref>Font:Microbial properties and habitats of permagel soils on Taimyr peninsula, Central Siberia, Nicolé Schmidt.</ref>

 

La tundra àrtica s'ha comportat com un reservori net pel [[diòxid de carboni]] (CO²) durant els recents períodes geològics i grans quantitats de carboni s'han emmagatzemat en els sòls dels ecosistemes nòrdics.Com que en els sistemes terrestres del 90 al 98% de la producció primària passa pel cicle descomponedor dels microbis del sòl (Bliss,1997;Goksoyr, 1975) i aquest cicle és molt lent en la tundra la productivitat biològica és baixa. Però en l'escenari del canvi climàtic ràpidament es mineralitzaria el carboni de la matèria orgànica de la tundra passant de ser reservori de carboni a esdevenir-ne emissor net. Moltes regions àrtiques, pel [[canvi climàtic]], són actualment més càlides del que ho havien estat en el passat i aquest escalfament pot causar que la tundra, passant a ser aigua líquida gran part del seu [[permagel]], passi de ser un reservori a un emissor de carboni i accelerar la taxa se descomposició del sòl (font del CO²) per tant aquesta descomposició dominaria sobre la [[fotosíntesi]].<ref>Nature,361 (1993)Recent change of Arctic tundra ecosystems from a net carbon dioxide sink to a source. Walter C. Oechel*†, Steven J. Hastings*, George Vourlrtis*, Mitchell Jenkins*, George Riechers‡ & Nancy Grulke </ref>

 

La fauna de la tundra és més aviat poc variada: [[ós polar|ossos polars]], [[Bou mesquer|Bous mesquers]], mamífers marítims, [[ren]]s, [[guineu àrtica|guineus àrtiques]] i diversos micromamífers (que no són capaços d'excavar el sol glaçat) acompanyats de moltes aus nidificants o migratòries ([[oca|oques]], [[fraret]]s, [[mussols]], etc.) que s'alimenten en gran part de l'''explosió'' de [[mosquit]]s a l'estiu. Com que a la tundra hi ha molta natura, vagis per on vagis trobaràs aquests mosquits que venen en grup numeròs i poden travessar fins a cinc capes de roba. Són absents els [[rèptils]] i [[batraci]]s peciloterms (''de sang freda'')

 

La majoria dels habitants de la tundra pertanyen a pobles indígenes. El grup més nombrós el constitueixen els [[inuit]] o esquimals (uns 90.000) que viuen a Grenlàndia, Alaska i nord del Canadà. Els [[samis|Sami]] o lapons (uns 130.000) viuen a la tundra del nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la [[península de Kola]] a Rússia. A la tundra de Rússia i [[Sibèria]] hi habiten els pobles [[Nenets]] o samoiedes (uns 30.000) [[Txuktxi]] (uns 10.000) i [[Koriak]]s (uns 10.000). Els pobles autòctons tenen una [[Dieta dels pobles de la tundra|dieta especial]]. A [[Svalbard]] hi ha uns 2.500 habitants principalment noruecs i russos (aquesta illa estava deshabitada quan va ser descoberta pels europeus). A les ciutats més septentrionals de Rússia com [[Dikson]] o [[Norilsk]] (aquesta amb més de 100.000 habitants i situada en la tundra boscosa) hi viuen principalment pobles d'ètnia russa i eslava. Una altra població no indígena es troba en diverses bases militars situades a la tundra com [[Thule]] (Grenlàndia) o [[Eureka (base)|Eureka]] i [[Alert]] (nord del Canadà).