Viquipèdia

Steven Spielberg: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Vandalisme
Línia 1:
{{Infotaula director de cinema
| tipus_infotaula = director de cinema
| nom = Steven Spielberg
| imatge = Steven Spielberg Masterclass Cinémathèque Française 2 cropped.jpg
| peu = Steven Spielberg l'any 2012
| nom_naixement = Steven Allan Spielberg
| data_naixement = {{Data naixement i edat|1946|12|18}}
| lloc_naixement = [[Cincinnati]], [[Ohio]], [[Estats Units d'Amèrica|EUA]]
| data_defuncio =
| lloc_defuncio =
| nacionalitat = {{EUA}}
| conjuge = [[Amy Irving]] (1985-1989)<br />[[Kate Capshaw]] (1991-)
| millors_films = 2006 ''[[Munich (pel·lícula)|Munich]]''<br />2002 ''[[Minority Report]]''<br />2002 ''[[Catch Me If You Can]]''<br />1998 ''[[Saving Private Ryan]]''<br />1993 ''[[La llista de Schindler]]''<br />1989 ''[[Indiana Jones i l'última croada]]''<br />1987 ''[[L'Imperi del Sol]]''<br />1985 ''[[El color púrpura]]''<br />1984 ''[[Indiana Jones i el temple maleït]]''<br />1982 ''[[ET, l'extraterrestre]]''<br />1981 ''[[A la recerca de l'arca perduda]]''<br />1977 ''[[Encontres a la tercera fase]]''<br />1975 ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]''<br />1971 ''[[Duel (pel·lícula)|Duel]]''
| lloc_web =
| premis_oscar = '''[[Oscar al millor director|Millor director]]'''<br />1994 - ''[[La llista de Schindler]]''<br />1999 - ''[[Saving Private Ryan]]''<br />'''[[Oscar a la millor pel·lícula|Millor pel·lícula]]'''<br />1994 - ''La llista de Schindler''
| premis_afi =
| premis_golden_globe = '''[[Globus d'Or al millor director|Millor director]]'''<br />1994 - ''La llista de Schindler''<br />1999 - ''Saving Private Ryan''<br />'''[[Premi Cecil B. DeMille]]'''<br />2008 - Trajectòria cinematogràfica
| premis_emmy =
| premis_tony =
| premis_bafta = '''[[BAFTA honorífic]]'''<br />1986 - Trajectòria cinematogràfica<br />'''[[BAFTA a la millor pel·lícula|Millor pel·lícula]]'''<br />1994 - ''La llista de Schindler''<br />'''Britannia Award'''<br />2001 - Trajectòria cinematogràfica
| premis_goya =
| premis_cesar = '''[[César d'honor]]'''<br />1995 - Trajectòria cinematogràfica
| premis_grammy =
| mostra_venecia = '''[[Lleó d'Or per la carrera]]'''<br />1993 - Trajectòria cinematogràfica
| festival_berlin =
| festival_canes = '''[[Premi al millor guió (Festival de Canes)|Millor guió]]'''<br />1974 - ''[[The Sugarland Express]]''
| filmfare_awards =
| national_film_awards =
| imdb = 0000229
}}
'''Steven Allan Spielberg''' ([[Cincinnati]], [[Ohio]], [[18 de desembre]] de [[1946]])<ref>{{ref-llibre |cognom= McBride |nom= Joseph | títol= Steven Spielberg |editorial= Faber and Faber |data= 1997 |llengua= anglès |pàgines= pàg. 37 |isbn= 0-571-19177-0}}</ref> és un [[director de cinema|director]], [[guionista]] i [[productor de cinema]], dissenyador de [[videojoc]]s i [[empresari]] de l'entreteniment [[estatunidenc]] que ha rebut l'[[Orde de l'Imperi Britànic]].<ref>{{ref-web | url = http://www.cbsnews.com/stories/2000/12/29/entertainment/main260401.shtml | títol = Steven Spielberg To Be Knighted | consulta =10 de desembre de 2011 | llengua =anglès | editor = CBS News | data = 29 de desembre de 2000}}</ref><ref>{{ref-web | url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/1142446.stm | títol = Spielberg receives Royal honour | consulta = 10 de desembre de 2011 | llengua = anglès | editor = BBC | data = 30 de gener de 2001}}</ref> La revista ''[[Forbes]]'' situa el patrimoni net de Spielberg en 3.100 milions de [[dòlar americà|dòlars]].<ref>{{ref-web
| url = http://www.forbes.com/lists/2007/10/07billionaires_Steven-Spielberg_4XKR.html| títol = Steven Spielberg ranks 287 on The World's Billionaires 2007| consulta = 1-5-2007| editor = [[Forbes]]| data = 1 de maig 2007
}}</ref> El 2006, la revista ''Premiere'' va situar-lo com la figura més potent i influent de la indústria del cinema. El ''[[Time (revista)|Time]]'' el va classificar com a una de les 100 persones més importants del segle. A finals del [[segle XX]], la revista ''Life'' el va nomenar la persona més influent de la seva generació.<ref>{{ref-web | url = http://www.life.com/Life/boomers/50boomers01.html#05| títol = The 50 most influential baby boomers: Top 10| consulta = 21-10-2006| editor = Life.com}}</ref>
En una carrera d'unes quatre dècades, les pel·lícules de Spielberg han tocat tot tipus de temes i gèneres. Les primeres pel·lícules de [[ciència-ficció]] i [[Cinema d'aventures|aventures]], de vegades molt dirigides al públic infantil, es van considerar com un arquetip de les superproduccions de [[Hollywood]]. Els anys següents les seves pel·lícules van començar a enfocar temes com l'[[Holocaust]], l'[[esclavatge]], la [[guerra]] i el [[terrorisme]].
[[File:Steven Spielberg with Chandran Rutnam in Sri Lanka.jpg|thumb|200px|right]]
Spielberg va guanyar l'[[Oscar al millor director]] el 1993 per ''[[La llista de Schindler]]'' i el 1998 per ''[[Salvem el soldat Ryan]]''. Tres pel·lícules de Spielberg, ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]'' (1975), ''[[ET, l'extraterrestre]]'' (1982), i ''[[Jurassic Park]]'' (1993), van batre rècords de taquilla, convertint-se en la pel·lícula amb més recaptació fins al moment. Fins ara, la recaptació total de totes les pel·lícules dirigides per Spielberg és de més de 8.500 milions de dòlars a tot el món.
 
Fundador de la societat de producció [[Amblin Entertainment]] i cofundador dels estudis [[DreamWorks SKG]], també ha creat la Shoah Foundation Institute for Visual History and Education, amb l'objectiu de recollir els testimonis de tots els supervivents de l'[[holocaust]].
 
== Biografia ==
===Infantesa===
Steven Allan Spielberg va néixer a Cincinnati, Ohio, Estats Units el 18 de desembre de 1946, en una família jueva, fill gran d'Arnold Spielberg i Leha Posner. Té tres germanes. El seu pare era enginyer elèctric i la seva mare pianista<ref name="autogenerated1">{{ref-web | títol= Steven Spielberg Biography (1947?–)|url = http://www.filmreference.com/film/85/Steven-Spielberg.html|editor= filmreference.com|llengua=anglès|consulta =12 de desembre de 2011}}</ref><ref name= mymovies>{{ref-web | url = http://www.mymovies.it/biografia/?r=771| títol = Telefono ... Spielberg | consulta =12 de desembre de 2011 | llengua =italià | editor = mymovies.it }}</ref><ref name= ecodelcinema>{{ref-web | url = http://www.ecodelcinema.com/steven-spielberg---biografia.htm| títol = Steven Spielberg - Biografia | consulta = 12 de desembre de 2011 | cognom = Carducci | nom = Eva | llengua = italià| editor = ecodelcinema.com | data = 29 agost del 2009}}</ref> i va créixer en els suburbis de [[Haddonfield]] ([[Nova Jersey]])<ref>{{ref-web | url = http://courierpostonline.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20061019/SPECIAL20/610190418/-1/Haddon_Twp | títol = Haddon Township: Part of a larger whole | consulta = 12 de desembre de 2011 | cognom = DeCastro | nom = Lavinia | llengua =anglès | editor = Courier-Post | data = 19 d'octubre de 2006 | citació = "Did you know film director Steven Spielberg lived in Haddon Township as a youngster? Spielberg lived in the township from 1950 to 1953 and he is believed to have seen one of his first movies at the Westmont Theater | ref = }}</ref> i [[Scottsdale (Arizona)]]. El pas per Nova Jersey va donar a conèixer a Spielberg, jueu, el dolor de la intolerància racial en contra.<ref name= ecodelcinema /> Spielberg recorda aquest període i el posterior trasllat a [[Saratoga (Califòrnia)]], on va anar a l'escola secundària, com la més trista i més difícil de la seva vida, ''un infern a la terra''.<ref>{{ref-web | url = http://www.metroactive.com/papers/metro/05.29.97/spielberg-9722.html | títol = Uneven Steven | consulta = 12 de desembre de 2011 | llengua =anglès | editor = Metro Newspapers | data = 29 de maig – 4 de juny de 1957}}</ref>
El director ho va comentar, entre altres coses, en una entrevista amb el [[Corriere della Sera]] el 2004:<ref>{{ref-web | url = http://archiviostorico.corriere.it/2004/marzo/26/Spielberg_mia_lista_dei_400_co_9_040326085.shtml | títol =La meva llista de 400 italians | consulta = 12 de desembre de 2011 | llengua =italià | editor = Corriere della sera | data = 26 de març de 2004 }}</ref>
: {{Cita |''Tenia por d'anar a l'escola, per tornar a casa sol i trobar-me amb els nous companys, per por dels exaltats que em menyspreaven i em cridaven porc jueu''.}}
Les llargues absències del seu pare eren també una font de profund dolor i amargor en el jove Spielberg;<ref name= brightlightsfilm>{{ref-web | url = http://www.brightlightsfilm.com/41/spiel.php | títol = Steven Spielberg: Un jueu a Amèrica | consulta = 12 de desembre de 2011 | cognom = Vanneman | nom = Alan | llengua =anglès | editor = brightlightsfilm.com | data = 29 d'agost 2009 }}</ref> l’absència del pare i les dificultats en les relacions entre adults i nens i entre pares i fills van ser presents més tard en els seus films. Sempre va estar fascinat per la indústria del cinema, des que va veure ''[[L'espectacle més gran del món]]'' el 1952. Als 7 anys va començar a fer pel·lícules d'aventures en [[8 mm]], amb els seus amics i companys de classe fent d’actors (algunes escenes d'aquestes pel·lícules s'han inclòs en una edició extra del [[DVD]] de ''Saving Private Ryan'').<ref>{{ref-web |url=http://www.economicexpert.com/a/Steven:Spielberg.htm| títol=Steven Spielberg Film| editor= economicexpert.com| llengua=italià}}</ref>
De petit cobrava entrades per les seves pel·lícules casolanes (les quals incloïen accidents de trens que ell representava amb el seu joc de trens Lionel) mentre la seva germana venia crispetes de blat de moro.<ref name= ecodelcinema /> Als 11 anys roda el seu primer curt, ''The Last Train Wreck'' (1957), on dos trens de joguina xoquen, i als 12 anys ja tenia acabada la seva primera producció amb [[Guió (cinema)|guió]] i actors inclosos: ''The Last Gun'' (1959), un [[western]] de 4 minuts de duració, amb la càmera de 8&nbsp;mm del seu pare. Un any després, als 13 anys, Spielberg va guanyar un premi per una pel·lícula de guerra de 40 minuts de durada que portava el títol de ''Escape to Nowhere'', basada en una batalla a l’est d’Àfrica. El 1963, als 16 anys, la seva producció de 140 minuts anomenada ''Firelight'',<ref>{{ref-web | url = http://www.imdb.com/title/tt0059181 | títol = Firelight | consulta = 12 de desembre de 2011 | editor = imdb }}</ref> basada en la història d'un atac d’[[OVNI]]s, escrit per la seva germana Nancy, que posteriorment l'inspiraria per a realitzar ''[[Encontres a la tercera fase]]'', i que tenia un pressupost de 500 [[dòlar]]s. La pel·lícula va ser projectada en un teatre especialment llogat pel seu pare, generant 1 [[dòlar]] de beneficis.<ref>From Inside the Actor's Studio, entrevista de '''James Lipton''' a Steven Spielberg.</ref><ref name= comingsoon>{{ref-web | url = http://www.comingsoon.it/personaggi/?key=123838&n=Steven-Spielberg | títol = La Biografia de Steven Spielberg | consulta = 12 de desembre de 2011 | cognom = | nom = | llengua = italià| editor = comingsoon.it | data = }}</ref> També va fer diverses pel·lícules de la [[Segona Guerra Mundial]] inspirades en les històries que son pare li contava.
 
Spielberg va anar de jove a la [[sinagoga]] a Haddon Heights, Nova Jersey, una àrea que no admetia jueus abans de la Segona Guerra Mundial.<ref>{{ref-llibre|cognom= McBride |nom= Joseph | títol= Steven Spielberg: A Biography |any= 1997 |editor= Simon and Schuster |llengua=anglès |isbn= |url= http://books.google.com/books?id=DbqATVZHvkQC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=steven+spielberg+rabbi+albert+l+lewis&source=bl&ots=oXXSAM6f1X&sig=I0qXkFppqXJLn7aNUJwa6BnKzOQ&hl=ca&ei=oEEUSpiJNoSi8QSKgLGGBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4#v=onepage&q=rabbi%20lewis&f=false }}</ref> Va anar a l’escola hebrea de 1953 a 1957, en classes impartides pel Rabí Albert L. Lewis,<ref>{{ref-llibre|cognom= |nom= | títol= Steven Spielberg: A Biography |any= 1999 |editor= Da Capo Press |llengua=castellà |isbn=9780306809002|ref= |url=http://books.google.com/?id=DbqATVZHvkQC&pg=PA42}}</ref> que seria recordat com el personatge principal a ''Have a Little Faith'' de Mitch Albom.
De nen, Spielberg veia la dificultat de conciliar ser un jueu ortodox amb la percepció per part d’altres nens amb qui jugava. ''No és una cosa que m'agradi admetre'', va dir una vegada, ''però tenia 7, 8 o 9 anys, Déu em perdoni, m'avergonyia perquè érem jueus ortodoxos. M’avergonyia per la percepció exterior de les pràctiques jueves dels meus pares. No estava realment avergonyit per ser jueu, però si molest de vegades. El meu avi sempre portava un abric negre llarg, barret negre i barba blanca llarga. M’avergonyia de convidar els meus amics a casa, perquè podria ser en un racó pregant, i no sabria com explicar això als meus amics protestants''<ref>{{ref-notícia| títol= Steven Spielberg: 'We Can't Just Sit Back and Hope'|editorial= Parade Magazine|data= 27 març 1994|url = http://www.parade.com/articles/editions/1994/edition_03-27-1994/steven-spielberg-we-cant-just-sit-back-and-hope.html}}</ref> Spielberg també deia que va patir actes de prejudicis antisemites als primers anys de la seva vida: més tard va dir ''A l’institut, em van donar un cop i puntades de peu. El nas sagnant. Va ser horrible''.<ref name=faces>{{ref-notícia|url=http://www.nytimes.com/packages/html/movies/bestpictures/schindler-ar1.html|editorial=The New York Times|nom=Bernard|cognom=Weinraub|data= 12 desembre 1993| títol=Steven Spielberg Faces the Holocaust}}</ref>
 
Els seus pares, Leah i Arnold es divorcien el 1964, cosa que el marca profundament. Es trasllada a Saratoga, Califòrnia, amb el seu pare. La mare i les seves tres germanes es queden a Arizona. Aquesta separació influenciarà el seu futur treball de director, on la recerca d'una infantesa feliç es confronta sovint a la incomprensió crònica dels adults.
 
Va estudiar a l’Arcadia High School de Phoenix, Arizona, durant tres anys, però es graduarà a la Saratoga High School el 1965.
 
Un cop a Califòrnia, els seus resultats escolars no li permeten anar a les escoles de cinema que volia: va demanar anar a l'escola de cinema de la [[Universitat del Sud de Califòrnia]] dues vegades sense èxit. Després es va matricular per a estudiar anglès a la [[Universitat de l'estat de Califòrnia]] a [[Long Beach]]. Mentre anava a Long Beach els anys 1960, Spielberg es va fer membre de [[Theta Chi Fraternity]]. La seva carrera va començar quan va tornar als Estudis Universal com a becari, sense cobrar, set dies a la setmana i convidat del departament de muntatge (no surt als crèdits). Després que Spielberg es fes famós, la USC li va atorgar un grau honorífic el 1994, i el 1996 es convertiria en administrador de la universitat.<ref name=USCtrustee>{{ref-web | url = http://www.usc.edu/about/administration/trustees/| títol = Board of Trustees| consulta = 13 de desembre de 2011 | cognom = | nom = | llengua = anglès| editor = University of Southern California | data = }}</ref><ref name="autogenerated2">{{ref-web | url = http://www.calstate.edu/Newsline/Archive/01-02/020514-LB.shtml | títol = CSU Newsline – Steven Spielberg To Graduate from California State University, Long Beach With Bachelor's Degree in Film and Electronic Arts | consulta = 13 de desembre de 2011| cognom = | nom = | llengua =anglès | editor = Calstate.edu | data = 14 de maig de 2002}}</ref> El 2002, trenta-cinc anys després de començar a la universitat, Spielberg es va graduar amb un projecte al CSULB, i se li va atorgar el [[Bachelor of Arts]] en Producció de Cinema i Arts Electròniques amb una opció en la Producció de Cinema/Vídeo.<ref name="autogenerated2" />
 
=== Inicis de la seva carrera professional ===
El seu primer treball professional per la televisió va ser per fer un dels tres episodis pilot de la sèrie fantàstica ''[[Night Gallery]]'', creada el 1969 per [[Rod Serling]], ''Eyes'', protagonitzada per [[Joan Crawford]]; ella i Spielberg van ser bons amics fins a la seva mort. L'episodi és inusual en aquesta mena de treballs, on la feina de càmera és més estilitzada que en un futur'', amb pel·lícules més ''madures''.
 
Després, roda ''[[Amblin'|Amblin]]''<ref name="autogenerated1" /> (aquest últim títol serà més tard el nom de la seva productora), la història de dos joves que van en [[autoestop]] des del [[desert]] del sud de Califòrnia fins a l’[[Oceà Pacífic]] sense dirigir-se la paraula. Per fer ''Amblin'', Spielberg va rebre una subvenció de 15.000 dòlars de Denis C. Hoffman;<ref name= talktalk>{{ref-web |url=http://www.talktalk.co.uk/entertainment/film/biography/artist/steven-spielberg/biography/119?page=2| títol=Steven Spielberg - Biography|editor=talktalk.co.uk|nom=Dominic|cognom= Wills|consulta=|llengua=anglès}}</ref> aquest pretenia cobrar-se la meitat dels ingressos en els següents 10 anys, i amb una clàusula que deia que les pel·lícules dirigides per Spielberg havien de ser decidides i aprovades per Hoffman.
<ref name= talktalk /> Quan Spielberg va aconseguir l’èxit amb la pel·lícula ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]'', el contracte va ser definit com a no vàlid, ja que el director no era major d'edat quan el va signar.<ref name= talktalk /> Amb aquest curtmetratge, realitzat amb [[Allen Daviau]], futur cap operador d'''E.T.'', Spielberg va guanyar l’''Atlanta Film Festival''. Quan Sidney Sheinberg, llavors vicepresident de producció de la Universal, va veure la pel·lícula, Spielberg va aconseguir un contracte de set anys amb la [[Universal Pictures]]<ref name= comingsoon /> per dirigir l'espectacle i la sèrie de televisió ''Night Gallery'', ideat i conduït per [[Rod Serling]], ''[[Marcus Welby, MD]]'', ''[[Owen Marshall]]'', i un episodi de [[Colombo]]. També dirigirà dos [[telefilm]]s: ''[[Something Evil]]'' i ''[[Savage]]''.
 
El 1969, la revista ''[[Variety (revista)|Variety]]'' anunciava que Spielberg dirigiria la seva primera pel·lícula llarga, ''Malcolm Winkler '' escrita per Claudia Salter, produïda per John Orland, amb Frank Price com a [[productor executiu]]. Tanmateix, per la dificultat de trobar el protagonista masculí, la pel·lícula no es va fer.
 
El 1968 deixa la universitat per dedicar-se a la professió com a director.<ref>{{ref-publicació |url=http://articles.latimes.com/2002/jun/01/local/me-graduate1| títol= Spielberg Role as Student a Wrap|consulta=15 de desembre de 2011|publicació=Los Angeles Times}}</ref> El 1971, Spielberg, agafant un conte de [[Richard Matheson]], va dirigir el seu primer llargmetratge, ''[[Duel (pel·lícula)|Duel]]'', pensat per la [[televisió]], però que més tard també es va estrenar en cinemes a Europa, Austràlia i Japó, afegint-hi quatre escenes.<ref>Duel: Special Edition DVD (2005)</ref> La pel·lícula, amb guió del mateix Matheson, és una barreja de [[thriller]] i [[road movie]] i explica la història d'un camió, el xofer boig del qual resta invisible als espectadors i que empaita sense descans un viatger de comerç. Spielberg aquí s'anticipa a un altre dels seus temes recurrents, l{{'}}''heroi accidental'', l'home comú que es troba davant de circumstàncies excepcionals i de manera inesperada "heroi".<ref name= onthemove>{{ref-web |url=http://onthemove.autogrill.com/gen/lieux-non-lieux/news/2010-01-11/transit-lounge-terra-tutti-conversazione-con-sspielberg-by-s-biz| títol=Una conversazione con S. Spielberg|editor=onthemove.autogrill.com|cognom= Bizio|llengua=italià |consulta=15 de desembre de 2011}}</ref> La cinta s'ha convertit amb el temps en una [[pel·lícula de culte]] diverses vegades repetida en ''home video''.<ref name= onthemove /> George Lucas explica que, dubtant de la qualitat del director i de la bondat de la pel·lícula, pensava veure la projecció 10 minuts, però va romandre a la sala durant tot el film, canviant d'opinió sobre les qualitats del jove Spielberg.<ref>{{ref-web |url=http://www.slate.com/id/2120697/| títol=Slate magazine|llengua=anglès|consulta=}}</ref> La productora va donar a Steven tan sols deu dies per rodar. Spielberg va estar d'acord i al final ho va fer en tretze dies.<ref>{{ref-publicació |url=http://www.bloody-disgusting.com/news/11789| títol=Steven Spielberg to Remake 'Duel' and Possibly 'Jaws'?!| |llengua= |consulta= 14 desembre 2011|publicació= |editorial= bloody-disgusting |lloc= |volum= |exemplar= |data= }}</ref> Quan es va presentar el productor per presentar-li una disculpa, se li va contestar que no es preocupés, perquè mai ningú al món hagués estat capaç de rodar-ho en tretze dies, i molt menys en deu. La pel·lícula s'emportà el Gran Premi del Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz i el seu èxit a la televisió és de tal magnitud que la pel·lícula surt en versió llarga a les sales de cinema.
 
El 1974, a Spielberg li van confiar la realització del seu primer llargmetratge per al cinema, el telefilm pilot d'un programa anomenat ''Savage'', dirigit i protagonitzat per [[Martin Landau]]. La pel·lícula de Spielberg es va estrenar com ''[[The Sugarland Express]]'', i tracta d’un matrimoni (interpretats per [[Goldie Hawn]] i [[William Atherton]]) que és perseguit per la policia quan la parella intenta recuperar la custòdia del seu nadó. La fotografia de Spielberg de la persecució policial va ser elogiada pels crítics, i ''The Hollywood Reporter'' va afirmar que "un nou gran director és a l'horitzó".<ref>Steven Spielberg per Joseph McBride, p. 223</ref> No obstant això, la pel·lícula va tenir mala resposta a la taquilla.<ref>{{ref-web | url=http://www.fandango.com/thesugarlandexpress_v47587/summary | títol=Sugarland Express Synopsis|editor=fandango.com|consulta=4 de març de 2012|llengua=anglès}}</ref> Segons altres informacions,<ref>{{citar ref | títol = The cinema of Steven Spielberg: empire of light| editor = | obra = | data = 2007| url =http://books.google.cat/books?id=HFe2xG2YnqAC&pg=PA40&dq=the+sting+sugarland+universal&hl=ca&sa=X&ei=J-BQT5eqEYe_8AO35-TwBQ&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=onepage&q=the%20sting%20sugarland%20universal&f=false | llengua =anglès |cognom=Morris |nom= Nigel| consulta = }}</ref> Universal hauria sabotejat la seva sortida per privilegiar la sortida de ''[[El cop]]'', amb [[Paul Newman]], [[Robert Redford]] i [[Robert Shaw]].<ref>Aquest últim formarà part del repartiment de ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]'' l'any següent</ref> Aquesta pel·lícula marca també el començament d'una col·laboració única en els annals del cinema: [[John Williams]] signa la primera de les seves 22 composicions per a una pel·lícula de Steven Spielberg.
''The Sugarland Express'' és un [[road movie]], que li va valer elogis de la crítica i va ser guardonat com el millor guió al [[Festival de Cannes]]<ref>{{ref-web |url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/2230/year/1974.html| títol=The Sugarland Express|editor=festival-cannes.com|consulta=2 de gener de 2012}}</ref> La pel·lícula és un atac als [[mitjà de comunicació de massa|media]] de l'època, en línia amb el pessimisme general i el drama del cinema del [[New Hollywood]]. El fracàs de ''Sugarland Express'' va portar el director a crear pel·lícules escapistes que atraurien un públic més ampli.
 
=== ''Jaws'' ===
Alguns consideraven llavors la carrera del director acabada, però l'atzar va fer que les coses anessin d’altra manera. Al despatx dels seus productors de ''Sugarland Express'', hi ha un manuscrit que porta per títol ''Jaws'', -«Mandíbules» en [[anglès]]- adaptació d'una novel·la de [[Peter Benchley]], en la qual un tauró gegant terroritza una petita ciutat costanera dels Estats Units. Una vegada a casa seva, «devora» el llibre i decideix realitzar-ne l'adaptació cinematogràfica. El fracàs de la seva pel·lícula precedent el perjudica però aconsegueix reunir un pressupost de dotze milions de dòlars dels productors [[Richard D. Zanuck]] i [[David Brown (productor)|David Brown]]. Spielberg s’ha referit sovint al rodatge esgotador d'aquest film com el seu gresol professional.
 
Pel que fa al repartiment, [[Jeff Bridges]] i [[Lee Marvin]] no van acceptar el paper, mentre que [[Richard Dreyfuss]] va decidir acceptar només a l'últim minut. Finalment va reunir actors menys coneguts com ara Robert Shaw, o [[Roy Scheider]] i el rodatge finalment va poder començar. Un rodatge laboriós de cent cinquanta-cinc dies. Fins i tot la ''localització'' de les escenes dels atacs dels taurons va crear dificultats. Spielberg va rebutjar fer servir un estany, ja que el resultat no hauria semblat creïble. Va decidir rodar al mar obert a [[Martha's Vineyard]]. Un dels tres taurons mecànics no funcionava molt bé sempre (per això no se'l veu al començament de la pel·lícula) i els capricis de la meteorologia i de l'oceà no arreglen les coses. Una part dels actors i dels tècnics es desanima, i al final d'aquest laboriós rodatge, la por a l'aigua que tenia Spielberg es va transformar en una verdadera fòbia. Malgrat dos retards i amb problemes d’actualització del pressupost, Spielberg va perseverar i va acabar ''Jaws'', que s’estrena i, contra tot pronòstic, és un gran èxit que supera de lluny les previsions més optimistes dels estudis. Va ser també el primer cas d'un èxit "fora de temporada", ja que les majors solen programar les grans estrenes durant l'hivern i el Nadal. Guanyant tres oscars (muntatge, música original i so), recaptant a tot el món més de 470 milions de dòlars a la taquilla, i creant el que la premsa va descriure com "Jawsmania".<ref>Steven Spielberg per Joseph McBride, p. 248</ref> Amb ''Jaws'' es va fer un nom, així com ser un dels més joves multi-milionaris dels Estats Units, i va permetre a Spielberg una gran autonomia per als seus futurs projectes. El terror suscitat en el públic va ser tan profund com per a registrar una disminució de banyistes en platges.<ref>{{ref-web | url = http://reelviews.net/movies/j/jaws.html |citació =| títol = Jaws | consulta = 2 de gener de 2012 | cognom = Berardinelli | nom = James | llengua = | editor = | data = }}</ref><ref>Steven Spielberg per Joseph McBride, pàg. 250</ref> També va ser nominada a l’oscar a la millor pel·lícula i va suposar a Spielberg la primera de les tres col·laboracions amb l'actor [[Richard Dreyfuss]]. Spielberg, gran admirador d'[[Alfred Hitchcock]]<ref>Spielberg hauria intentat aparentment conèixer el 1976 el cèlebre cineasta en el seu últim rodatge, ''[[Family Plot, la trama]]'', però aquest l'hauria despatxat.</ref> va utilitzar a ''Jaws'' un mètode de presa de vistes creat pel director a ''[[Vertigen (D'entre els morts)]]'': el [[tràveling compensat]] (la càmera retrocedeix sobre un rail durant un ràpid zoom).
 
=== Encontres a la tercera fase ===
Segur amb aquest èxit, Spielberg va rebutjar l'oferta d'[[Alexander Salkind]] per dirigir la primera pel·lícula de [[Superman]],<ref>{{citar ref | títol = Telefono… Spielberg?
| editor = mymovies| obra = | data = | url = http://www.mymovies.it/biografia/?r=771| llengua =italià |cognom= Secchi Frau|nom= Fabio | consulta = 4 de març de 2012 }}</ref> i es llança a un altre gran projecte, que somia realitzar des de fa molt de temps: una història d'[[Vida extraterrestre|extraterrestres]] pacífics desembarcant a la Terra per trobar-se amb l'home. Científicament, aquest contacte és denominat «encontre de tercera fase», expressió que donarà el nom a la ''[[Encontres a la tercera fase|pel·lícula]]'' estrenada el 1977. La trobada entre humans i alienígenes inclou la metàfora de la "diversitat", una al·legoria de la reunió i el respecte entre les diferents cultures. La pel·lícula també és coneguda per la interacció entre la música, guió i els efectes especials i una anàlisi precisa dels personatges. Aprofitant l'onada de ''[[Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperança|La Guerra de les Galàxies]]'', l'obra és un èxit comercial, el públic fa cua per veure aquesta nova pel·lícula de [[ciència-ficció]] en la qual actua [[François Truffaut]], del qual Spielberg és un fervent admirador. Per aquest film rep la primera nominació per l'[[Oscar al millor director]]. El protagonista de la pel·lícula és [[Richard Dreyfuss]], que ja havia treballat a ''Jaws''. El repartiment es completa amb François Truffaut i [[David Lean]], director d’''[[El pont sobre el riu Kwai]]'' i ''[[Lawrence d'Aràbia]]'' (una de les pel·lícules favorites de Spielberg, que també en va supervisar la restauració).<ref>Lawrence D'Arabia Collector's Edition, Sony - Lawrence d'Aràbia: Una conversa amb Steven Spielberg, dirigida per Laurent Bouzereau (2000)</ref>
 
El 1979, Spielberg coneix el seu segon revés després de ''[[The Sugarland Express]]'': l’esbojarrada comèdia ''[[1941 (pel·lícula)|1941]]'', en la qual actuen, entre d’altres, els dos ''[[The Blues Brothers|Blues Brothers]]'': [[Dan Aykroyd]] i [[John Belushi]]; és considerada com un fracàs tant en l'aspecte artístic com comercial. Desenvolupant-se durant la [[Segona Guerra Mundial]], la pel·lícula tracta de la [[paranoia]] que va patir [[Califòrnia]] després de l'atac de [[Pearl Harbor]] pels [[Japó|japonesos]]; la costa Oest pensava que podia ser també el blanc d'un nou atac. Acollida fredament per la crítica dels EUA, acusada també de ser antipatriòtica, va ser ben vista a Europa. La pel·lícula descriu irònicament la histèria de la qual van ser víctimes civils i militars, obsessionats i terroritzats pel perill d'un nou atac japonès en sòl americà. La crítica negativa van allunyar Spielberg del gènere de la comèdia durant un temps.<ref name= mymovies />
 
=== L'«era Spielberg» ===
 
Al començament dels anys 1980, Spielberg desitja dirigir una pel·lícula "a la manera" de [[James Bond]], encara que en aquest cas el protagonista no sigui un agent secret, sinó un arqueòleg atrevit. [[George Lucas]], després de l'èxit de ''[[La Guerra de les Galàxies]]'', torna a veure per la seva banda les pel·lícules d'aventures dels [[dècada del 1930|anys trenta]], entre les quals les de [[Fritz Lang]]. I és així com els dos amics tenen la idea de crear el seu propi personatge, heroi d'una gran saga, que barreja aventures rocambolesques i personatges pintorescos: havia nascut [[Indiana Jones]]. La idea del personatge d’Indiana és doncs un homenatge a les sèries i els còmics dels anys 1930. La primera missió d'aquest heroi (interpretat per [[Harrison Ford]]) és trobar l'[[Arca de l'Aliança]] cobejada pels [[Nazisme|nazis]]. Harrison Ford, però, no va ser triat inicialment per al paper. George Lucas havia pensat en [[Tom Selleck]], però va refusar, ja que treballava aleshores en la sèrie [[Magnum, P.I.]]. La pel·lícula també va portar Ford al repartiment del film de [[Ridley Scott]] ''[[Blade Runner]]''<ref>{{ref-web | títol=Blade Runner|url=http://www.gradesaver.com/blade-runner/wikipedia/casting-and-characters/|consulta=4 de març de 2012|llengua=anglès}}</ref>
 
''[[A la recerca de l'arca perduda]]'' (1981) és un enorme èxit. La pel·lícula conté nombroses referències al cinema en general però sobretot als serials: ''[[Indiana Jones]]'' no vacil·la a reprendre les famoses acrobàcies de [[Yakima Canutt]] en pel·lícules d’episodis com ''[[Zorro Rides Again]]'' (gran picada d’ull en l'escena del camió). Les escenes d'acció en la pel·lícula es van fer d'acord amb els cànons de la pel·lícula de baix pressupost, utilitzant les tècniques i efectes especials dels anys en què està ambientat el film<ref>Bonus DVD Indiana Jones Trilogy – 2003 Paramount home – Making of</ref>
 
Un any després de la primera aventura d'Indiana Jones, la pel·lícula següent de Spielberg, que es beneficia aleshores del seu renom mundial, és presentada a la clausura del [[Festival de Cannes]] de 1982: ''[[ET, l'extraterrestre]]'', amb [[Dee Wallace]], [[Drew Barrymore]] (de qui és padrí) i [[Henry Thomas]]. La història - d'inspiració [[Walt Disney|Disney]]- amb elements autobiogràfics, contes de fades, sobre l'amistat entre un nen i un petit alienígena biòleg que intenta amb la seva ajuda tornar a casa, emociona milions d'espectadors. El nen representa el mateix director, després d'haver viscut l'experiència del divorci dels seus pares, i l'absència del seu pare, fa servir la ciència-ficció per poder escapar de la realitat i submergir-se en el món de la fantasia, representat pel petit alienígena.<ref name=ET>{{ref-web |url=http://www.et20.com/prodnotes.html| títol=Notes de la producció per ''E.T. l'extra-terrestre''|editor=et20.com|consulta=4 de març de 2012|llengua=anglès}}</ref> Amb aquesta pel·lícula, Spielberg bat el rècord a les taquilles americanes (que tornarà a batre el 1993 amb ''[[Jurassic Park]]''. Aquest èxit li permet igualment crear, amb [[Kathleen Kennedy]] i [[Frank Wilton Marshall|Frank Marshall]], el seu propi estudi: [[Amblin Entertainment]]. ''E.T.'' va ser nominada per nou oscars incloent-hi el de millor pel·lícula i millor Director. També va rebre el premi de la ''National Society of Film Critics'' com a millor director i també per part de ''Los Angeles Film Critics Association Awards'' com a millor director i millor pel·lícula.
 
Entre 1982 i 1985, Spielberg va produir tres pel·lícules que va aconseguir altes recaptacions: ''[[Poltergeist]]'' (per la qual també va coescriure el guió), una adaptació per la pantalla gran de ''Twilight Zone: The Movie'' (on dirigiria la part "Kick The Can", història d'una residència d'avis, en la que un cert M. Bloom torna a ensenyar la infantesa als vells, que retroben la seva aparença d'abans),<ref>{{ref-web |url = http://www.mtv.com/movies/news/articles/1556111/story.jhtml| títol= Rewind: Major-Studio flicks that belong in the Grind House|nom = Karl|cognom = Heitmueller|data = 3 d'abril de 2007|consulta =6 de gener de 2012|editor=MTV|citació = Ultimate A-lister Steven Spielberg co-produced this big-budget adaptation of Rod Serling's classic '60s TV show....}}</ref> i ''[[The Goonies]]'' (Spielberg, productor executiu, també va escriure la història en què es basa el guió)<ref>{{ref-web | títol = This way to the children's crusade|nom = Richard|cognom = Corliss|data = 7 de gener de 1985|consulta =6 de gener de 2012|citació = he wrote the story and served as an executive producer of The Goonies....|url= http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,959559,00.html|editor = [[Time (revista)|Time]]}}</ref>
 
===Primeres pel·lícules dramàtiques===
El segon Indiana Jones, ''[[Indiana Jones i el temple maleït]]'', en què Indy ha de recuperar les pedres precioses aconseguint salvar els nens d'un llogaret de l'Índia contra els malvats plans d'un marajah, s’estrena el 1984. La pel·lícula és un nou triomf per a la parella Spielberg-Lucas, tot i que els seguidors li retreuen un costat massa violent i massa dur: els nens fuetejats, el cor arrencat del cos viu d'un dels personatges i els soldats devorats per cocodrils fereixen la sensibilitat d'una part del públic. I a causa d’això, la pel·lícula va tenir problemes de censura amb la [[Motion Picture Association of America]]. Jack Valenti, el president d'aquest organisme, volia catalogar la pel·lícula com R7, prohibida per menors de disset anys, però Spielberg va suggerir PG, és a dir, "pel·lícula per a tots". La pel·lícula es va estrenar amb l'etiqueta PG-13, "menors de 13 anys acompanyats", una sigla creada específicament per a aquesta pel·lícula<ref>{{ref-notícia |nom= |cognoms= |coautors= | títol= Jack Valenti leaves behind legacy of movie-rating system |url= http://www.firstamendmentcenter.org/news.aspx?id=18482|obra= |editorial= firstamendmentcenter.org |data= |dataaccés=8 de gener de 2012 }}</ref>
El director dirà no apreciar particularment aquesta obra en la seva filmografia. No obstant això, en aquest rodatge coneix la seva futura dona, [[Kate Capshaw]].
[[Fitxer:Amy Irving.jpg| right | thumb | 130px | [[Amy Irving]], la primera esposa de Spielberg]]
 
1985 va ser un punt d'inflexió en la vida laboral i familiar, i aborda temes diferents, menys orientats cap al cinema anomenat «d’entreteniment» i més orientats cap a la història. Dirigeix ''[[El color púrpura]]'', la seva primera pel·lícula "seriosa" i "compromesa", que va rebre crítiques discordants i un gran èxit. Treta de la novel·la d’[[Alice Walker]], la pel·lícula, discretament feminista i antiracista explica la història d'una dona negra ingènua i ignorant que a principis del [[segle XX]], amb l'ajuda d'una amiga, es rebel·la contra la tortura i maltractaments del marit i els prejudicis de la societat que l'envolta. Molt violenta és la crítica del novel·lista [[Ishmael Reed]], que va acusar Spielberg d'haver utilitzat banals estereotips sobre la gent de color.<ref>{{ref-web |url=http://www.thefreelibrary.com/The+conspiracy+of+masculinity+in+Ishmael+Reed-a0152934681| títol= The conspiracy of masculinity in Ishmael Reed|consulta=|llengua=anglès}}</ref> La pel·lícula va rebre onze nominacions per l'[[Oscar]], però cap premi, superada per ''[[Memòries d'Àfrica]]'', duent-se com a consol el prestigiós premi ''[[Premi Irving G. Thalberg|Irving G. Thalberg]]'' el 1987 i el premi ''Directors Guild of America''.
El mateix any es va casar amb [[Amy Irving]], amb qui té el primer fill anomenat Max.<ref name= mymovies />
[[Fitxer:Spielberg1990.jpg|left|thumb|130px|Spielberg el 1990]]
Spielberg continua creant pel·lícules de qualitat i socialment compromeses amb la pel·lícula ''[[L'imperi del Sol]]'' (1987), la qual cosa confirma la seva sortida temporal de l’èxit per dirigir-se a una audiència que aprecia el cinema d’autor; en aquesta ocasió amb la història de la invasió de [[Xangai]] pels japonesos, vista a través dels ulls d'un nen orfe. Bé en la crítica, el pitjor resultat a la taquilla, només recapta 22 milions de dòlars. En col·laboració amb [[Robert Zemeckis]] i [[William Dear]], Spielberg produeix ''[[Amazing Stories]]'', sèrie de televisió antològica del gènere fantàstic: de la sèrie, Spielberg va dirigir dos episodis: el primer, "Ghost Train", i el cinquè, "Mission" (interpretat per [[Kevin Costner]]). El director també fa el paper de productor i supervisor dels episodis de la sèrie.
[[Fitxer:Jurassic Park, US.JPG|right|thumb|180px| La pel·lícula [[Parc Juràssic]]]]
El 1989 surt la tercera part de la sèrie dels Indiana Jones: ''[[Indiana Jones i l'última croada]]'', ambientada a l’Europa en vigílies de la Segona Guerra Mundial. Coprotagonitzada per [[Sean Connery]], (per fi el veritable James Bond), en el paper de pare d'Indiana Jones, segrestat pels nazis en la recerca del [[Sant Grial]]. La pel·lícula va recaptar prop de 475 milions de dòlars.
 
=== Entre intimisme, cinema comercial i consagració ===
Comercialment, els anys 1990, contràriament als anys 1980, no comencen bé per a Spielberg. El 1989 dirigeix ''[[Per sempre]]'', un «''[[remake]]''» de la pel·lícula ''[[A Guy Named Joe]]'' de [[Victor Fleming]] (1944). Malgrat la presència de [[Richard Dreyfuss]] i l'última aparició d'[[Audrey Hepburn]], que va donar el seu catxet -un milió de dòlars- a la "[[UNICEF]]".<ref name= mymovies /> El 1989 el director es divorcia de la seva dona, que li havia donat tres fills: Max, Sasha i Sawyer.
 
Des de 1991, el cineasta es llança a un altre vell projecte: una adaptació de ''[[Peter Pan]]'' que titula ''[[Hook]]''. Beneficiant-se tanmateix d'actors famosos ([[Robin Williams]], [[Dustin Hoffman]], [[Julia Roberts]]), la pel·lícula té una carrera honorable amb els espectadors, però la crítica no hi troba el costat màgic del cèlebre conte.
 
No cedint, Spielberg dóna un gran cop el 1993 realitzant ''[[Jurassic Park]]'', una pel·lícula que marca un gir en la història dels efectes especials (concebuts per la societat ''[[Industrial Light & Magic]]''). Aquesta història de [[dinosaure]]s amb [[Sam Neill]], [[Laura Dern]] i [[Jeff Goldblum]] es convertirà ràpidament en el més gran èxit de la història del cinema, aconseguint més de 900 milions de dòlars de recaptació i batent així el rècord que fins aleshores tenia ''[[ET, l'extraterrestre]]''.
 
El mateix any 1993, realitza un projecte molt més personal: ''[[La llista de Schindler]]''. Sobre el fons de l’[[holocaust]], la pel·lícula explica com un industrial alemany, membre del partit [[Nazisme|nazi]] ([[Oskar Schindler]]) va salvar una mica més d'un miler d'éssers humans dels camps de la mort. Una obra que l’''[[American Film Institute]]'' classifica com la novena principal pel·lícula americana de la història en el seu [[Top 100 de l'American Film Institute]]. Al contrari, [[Jean-Luc Godard]] en les seves ''Histoire(s) du cinéma'' diu que amb aquesta pel·lícula el radical «això mai més» de la postguerra (sobretot amb les pel·lícules de [[Roberto Rossellini]]) s'ha transformat en un « és el que hi ha» molt convenient. Jugant amb la sobrietat del blanc i negre i de les seqüències d'emoció ''La Llista de Schindler'' guanya una multitud de premis: set [[oscar]]s, entre els quals els de l’[[Oscar a la millor pel·lícula]] i [[Oscar al millor director]].
 
El 1994, ell i els seus dos socis [[Jeffrey Katzenberg]] (l'antic responsable del departament d’animació de [[Walt Disney Pictures]]) i David Geffen (el fundador de [[Geffen Records]]) creen una societat de producció i de distribució especialitzada en el cinema, la música i els programes televisats: [[DreamWorks SKG]] (per Spielberg-Katzenberg-Geffen).<ref>{{citar ref | cognom = Archered| nom =Army | article = Spielberg to take break after completing 'List'| publicació =Variety | data = 17 de juny de 1993| url = http://www.variety.com/article/VR1117862199.html?categoryid=2&cs=1&query=dark+AND+angel| llengua = | pàgines = }}
</ref> També aquest any crea la ''Shoah Foundation Institute for Visual History and Education'' que recull els testimoniatges de tots els supervivents de l’holocaust, i els difon als més joves, amb l'objectiu d'evitar un nou [[genocidi]]. La fundació ja ha recollit 8.700 testimonis a [[Israel]].
 
El 1997, Spielberg realitza la continuació de ''[[Jurassic Park]]'', polint més els efectes especials. ''[[The Lost World: Jurassic Park]]'' és un èxit. També va dirigir ''[[Amistad]]'' (amb [[Morgan Freeman]], [[Anthony Hopkins]] i [[Djimon Hounsou)]] que en canvi no mou les multituds, però per la que va rebre una nominació al [[Globus d'Or]] al millor director. El tema era difícil, abordava sense giragonses un punt neuràlgic de la [[història dels Estats Units]], l'[[esclavitud]], en una època en què el poble estatunidenc sembla sentir-se poc còmode amb aquest passat, Spielberg és acusat per certs historiadors de deformar la veritat històrica.
 
El 1998, treu una nova pel·lícula històrica: ''[[Saving Private Ryan]]'', rodat per 70 milions de dòlars, que explica la història d'una unitat americana, encarregada de salvar un [[paracaigudista]], els tres germans més grans del qual havien mort en les últimes vint-i-quatre hores d'acció a França, durant l'[[Operació Overlord]]. [[Tom Hanks]], [[Matt Damon]] i [[Barry Pepper]] contribueixen a l'èxit comercial (va recaptar 481 milions de dòlars a tot el món) i de crítica de la pel·lícula, que guanya alguns premis, entre els quals cinc [[Oscar]]s, incloent-hi el del millor director per Spielberg. La descripció gràfica, realista de la violència de combat va influir pel·lícules de guerra posteriors com ''[[Black Hawk abatut]]'' o ''[[Enemy at the Gates]]''. La pel·lícula va ser també el primer èxit per DreamWorks, que coproduïa la pel·lícula amb la [[Paramount Pictures]]. Més tard, Spielberg i [[Tom Hanks]] produïen una minisèrie per la TV basada en el llibre de [[Stephen Ambrose]] ''[[Band of Brothers]]''. La minisèrie de [[Home Box Office|HBO]] en part seguia la Easy Company del 506è Regiment d'Infanteria de Paracaigudistes de la 101a Divisió Aerotransportada. La sèrie va guanyar alguns premis als [[Premi Globus d'Or|Globus d’Or]] i als [[Premi Emmy|Emmys]].
 
=== Tornada a la ciència-ficció i la comèdia ===
[[Fitxer:War of the Worlds set.JPG|right|250px|thumb|Fotografia d'un dels decorats de la seva pel·lícula ''[[La guerra dels mons (pel·lícula de 2005)|La guerra dels mons]]'']]
El 2000, Steven Spielberg va ser nomenat Cavaller de l'Imperi Britànic per la seva contribució a la indústria cinematogràfica britànica, però no essent ciutadà de la [[Commonwealth]], no pot fer servir el títol de Sir. En canvi, del Govern alemany ha rebut la ''Bundesverdienstkreuz mit Stern'', el més alt honor al mèrit civil d’[[Alemanya]].
 
Spieberg refusa dirigir ''[[Harry Potter i la pedra filosofal]]'', afirmant que no està motivat per una pel·lícula d'èxit segur a causa de l'enorme popularitat del llibre, preferint triar qualsevol història menys coneguda i que per tant pot ser millorada pel seu "geni" director .<ref>{{ref-web |url=http://www.ew.com/ew/article/0,,85018,00.html| títol=ew.com|llengua=anglès |consulta=}}</ref> Una altra raó és el rebuig de l'autora, [[Joanne Rowling|JK Rowling]], que preferia un director anglès.
 
El 2001, Spielberg realitza ''[[Artificial Intelligence: A.I.]]'' amb la «nen-estrella» [[Haley Joel Osment]] i [[Jude Law]], un projecte reprès del difunt director [[Stanley Kubrick]]. El guió es basa en la novel·la ''Supertoys Last All Summer Long'' de [[Brian Aldiss]] de la que Kubrick havia adquirit els drets cinematogràfics.<ref>{{citar ref | títol = Super-Toys Last All Summer Long | editor = wired.com | obra = | data = | url = http://www.wired.com/wired/archive/5.01/ffsupertoys_pr.html | llengua =anglès | nom= Brian |cognom= Aldiss| consulta = }}</ref> Una pel·lícula futurista basada en la possibilitat que els robots puguin ser tan reals com per a tenir la capacitat de sentir com els humans i que té una bona carrera comercial (taquilla total mundial de 236 milions de dòlars), però aquest [[Pinotxo]] futurista rep una regular acollida de la crítica, alguns la troben magnífica, d'altres massa llarga i avorrida. Principalment, aquesta pel·lícula constitueix una tornada a la [[ciència-ficció]] per a Spielberg, un gènere que havia abandonat des d{{'}}''[[ET, l'extraterrestre]]''. El febrer de 2002 el director se sotmet a cirurgia per extirpar un ronyó.<ref>{{ref-web |nom=Sandra P.|cognom=Angulo| url=http://www.ew.com/ew/article/0,,84980,00.html| títol=Ripe Organ|llengua=anglès|consulta=}}</ref>
 
[[Fitxer:John Williams tux.jpg|left|thumb|130px|[[John Williams]], compositor de les bandes sonores de les pel·lícules de Spielberg, excepte El color purpura, Duel i Twilight Zone.]]
[[Fitxer:Steven Spielberg - Walk of Fame.jpg|right|thumb|130px| L'estrella de Spielberg en el famós passeig de la fama]]
 
Steven Spielberg segueix el seu període de [[ciència-ficció]] el 2002, amb una pel·lícula futurista d'estètica propera a ''[[Blade Runner]]'' de [[Ridley Scott]]: ''[[Minority Report]]'', segons una novel·la de [[Philip K. Dick]]. [[Tom Cruise]] hi fa de capità de policia de Washington DC durant l'any 2054, entrampat en la lògica d'un sistema penal (i polític) autoritzant la detenció dels homicides abans que hagin comès el seu crim. Un guió complex, basat en la intersecció dels «testimoniatges» d'un trio d’endevins, que porten el nom d'escriptors famosos: Agatha ([[Agatha Christie]]), Arthur ([[Arthur Conan Doyle]]) i Dashiell ([[Dashiell Hammett]]) i on els temes de la tragèdia antiga (d’aquí la idea del ''[[fatalisme]]'') troben un eco particular en l'escenificació d'un món ultramodern, però no futurista a ultrança. S'aborda la qüestió del respecte de la intimitat i la protecció dels drets dels ciutadans, i fins a quin punt el govern pot violar-los per raons d'ordre públic i seguretat, tema molt debatut als Estats Units arran de "l'[[atemptats de l'11 de setembre de 2001|11 de setembre]]", tot i que Spielberg va rodar la pel·lícula abans d’aquests fets.<ref>{{ref-web |url=http://books.google.it/books?id=m7USFu5Z0lQC&pg=PA306&lpg=PA306&dq=minority+report+before+11+september&source=bl&ots=EeYLH-4oCE&sig=Ln50lYrtV2jpamkBdZOb2Q4KyZU&hl=ca&ei=Xlg0St2oDtDdsgbLtOiwCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#PPP1,M1| títol=Judi Illes - Neuroethics, pag. 306|llengua =anglès|consulta=23 de gener de 2012}}</ref> [[Roger Ebert]], que la qualificava la millor pel·lícula de 2002, lloa la seva visió impressionant del futur així com per a la manera com barreja la [[Imatge generada per ordinador]] amb l'acció viva.<ref>{{citar ref | cognom = Ebert | nom = Roger | article = Minority Report | publicació = Chicago Sun-Times | data = 21 de juny de 2002| url = http://rogerebert.suntimes.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20020621/REVIEWS/206210304/1023| llengua =anglès | consulta=23 de gener de 2012 }}</ref> Aquesta pel·lícula marca la primera col·laboració entre el director i [[Tom Cruise]] abans de ''[[La guerra dels mons (pel·lícula de 2005)|La guerra dels mons]]'' el 2005. El director també va dir que s’havia inspirat en la direcció de ''[[The Man Who Knew Too Much (pel·lícula de 1934)|The Man Who Knew Too Much]]'' d’[[Alfred Hitchcock]].<ref>{{ref-web |url=http://www.film.it/articoli/2002/10/15/339207.php| títol=Intervista a Spielberg di L. Rampoldi| data=15-10-2002|consulta=23 de gener de 2012}}</ref>
 
Dos anys més tard, Spielberg realitza una altra pel·lícula, la jovialitat i l'humor de la qual no emmascaren tanmateix el costat compromès: ''[[The Terminal]]'', la història d'un immigrant encallat en un aeroport, basada lliurement en la història del refugiat [[Iran]]ìa Ian [[Mehran Nasseri]], que el 1988 va passar per un període de bloqueig a la ''Terminal 1'' de l’aeroport de [[Aeroport de París-Charles de Gaulle|Charles de Gaulle]] de [[París]], i interpretada per [[Tom Hanks]] i [[Catherine Zeta-Jones]].
 
Una nova col·laboració entre [[Tom Hanks]] i Spielberg amb un paper protagonista de [[Leonardo DiCaprio]]: ''[[Catch Me If You Can]]'' és una pel·lícula humorística i tendra. La verdadera història de l'impostor [[Frank Abagnale Jr.]], que es va fer passar per pilot d'avió, metge i advocat ( i que va participar en el guió d'aquesta obra biogràfica) és un èxit comercial que rep també una bona acollida de les crítiques. La pel·lícula va recaptar en taquilla al voltant de 164 milions de dòlars i l'actor [[Christopher Walken]] va ser nominat per l’[[Oscar al millor actor secundari]].
 
El diari ''[[Le Monde]]'' descriu Spielberg com «maniaco-depressiu».<ref>{{citar ref | títol = | editor = lemonde.fr| obra = | data = | url =http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3476,36-669595,0.html | llengua = francès| consulta = }}</ref> Capaç de passar en un any d'un tema còmic a un de difícil. Després de ''[[The Terminal]]'' el 2004, construeix el 2005 una esperada adaptació de la novel·la d'[[H. G. Wells]], ''[[La guerra dels mons (pel·lícula de 2005)|La guerra dels mons]]'' en la qual «éssers vinguts d'una altra banda» intenten purament i simplement d'exterminar la raça humana.<ref>{{ref-web |url=http://www.darkhorizons.com/interviews/1282/tom-cruise-and-steven-spielberg-for-war-of-the-worlds-| títol=Entrevista a Spielberg i Cruise|llengua=anglès|consulta=}}</ref> La pel·lícula és un immens èxit comercial. Spielberg hi tracta amb extraterrestres interposats amb l'11 de [[Atemptats de l'11 de setembre de 2001|setembre]], mentre que una minipolèmica creix a propòsit de la semblança torbadora del cartell de la pel·lícula amb la coberta del llibre ''The Invaders Plan'' de [[L. Ron Hubbard]], [[guru]] fundador de l'[[Cienciologia|Església de la cienciologia]] de la qual [[Tom Cruise]], el principal actor, és adepte. Produïda amb un pressupost de 200 milions de dòlars, inicialment havia de ser rodada el 2006, però els projectes de Spielberg (''Munich'') i de Cruise (''[[Mission: Impossible III]]'') van fer avançar el rodatge. El film va resultar un dels més taquillers de l'any, i va evidenciar la capacitat de Spielberg per a relatar un extraordinari conte fantàstic, barrejat amb les seves actuals obsessions sobre les relacions humanes, les pors i el terrorisme.
 
L'endemà de l’estrena americana del film, Steven Spielberg es llança a la realització de ''[[Munich (pel·lícula)|Munich]]'', polèmic tema del qual dóna una vista subjectiva de les operacions d'un membre dels [[Mossad|serveis secrets israelians]] actuant de manera autònoma per assassinar els socis comanditaris de la tràgica [[massacre de Munic|captura d'ostatges]] dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1972]]. Era la seva segona pel·lícula sobre les relacions jueves al món (la primera va ser ''la Llista de Schindler'' i el guió va ser escrit pel guanyador del [[Premi Pulitzer]] [[Tony Kushner]] juntament amb [[Eric Roth]] i és una adaptació del llibre'' Vengeance: The True Story of an Israeli Counter-Terrorist Team '', del periodista canadenc [[George Jonas]]. Malgrat els seus orígens [[jueu]]s, el director va saber mantenir a ''Munich'' la neutralitat. Aquesta decisió, li ha implicat sèries crítiques de la Comunitat Jueva dels [[Estats Units]]. Està protagonitzada per [[Eric Bana]] en el paper d'[[Avner]], el líder de l'esquadró de la mort, i per [[Daniel Craig]], el sisè [[James Bond]]. Per aquest film, va ser nominat tant al premi [[Globus d'Or]] com al de l'Acadèmia de [[Hollywood]], l'[[Oscar]], en la categoria de millor director; sense obtenir cap dels dos guardons. Aquesta pel·lícula va ser un fracàs comercial amb 47 milions de dòlars al box office estatunidenc per a un pressupost de 70 milions. La pel·lícula, considerada una de les més controvertides de Spielberg<ref>{{citar ref | cognom = Melman|cognom2= Hartov | nom = Yossi|nom2= Steven | article = Munich: Fets i fantasia | publicació = The Guardian Unlimited | data =17 de gener de 2006 | url = http://www.guardian.co.uk/comment/story/0,3604,1687815,00.html | llengua = | consulta = }}</ref> va rebre cinc nominacions a l'Oscar, però no va aconseguir cap premi. Spielberg, però, va rebre el Lifetime Achievement Award de la CIFF (Chicago International Film Festival) per la seva direcció.
 
Steven Spielberg declara voler agafar-se un descans després d'haver rodat sense parar ''La guerra dels mons'' i ''Munich''. Hauria aprofitat aquest respir per desenvolupar un projecte de biografia filmada d'[[Abraham Lincoln]], projecte que té al cap des de feia alguns anys (i el personatge del qual surt fent un [[cameo]] a ''[[Minority Report]]''.
 
[[Fitxer:2006 Kennedy Center honorees.jpg|left|thumb|380px|Steven Spielberg amb el president [[George W. Bush]] i la seva muller Laura Bush a la [[Casa Blanca]] el 2006]]
El 2007, produeix ''[[Transformers]]'' de [[Michael Bay]]. També ho farà amb la seva [[Transformers: Revenge of the Fallen|seqüela]] (2009) i el tercer capítol, [[Transformers: Dark of the Moon]] (2011). El model del camió del transformador [[Optimus Prime]] és un [[Peterbilt 281]], el mateix del film [[Duel (pel·lícula)|Duel]]. El 2008, dirigeix ''[[Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall]]'', quarta part de la saga ''Indiana Jones'' adormida des de 1989.<ref>{{ref-web | títol= New Indy Adventure Begins Shooting |editor= IndianaJones.com |url= http://www.indianajones.com/community/news/news20070618.html |llengua= anglès |consulta= 28/4/2014}}</ref><ref>{{ref-web | títol= Spielberg, Ford and Lucas on Indy IV |editor= Empire |data= 21 d'agost 2006 |url= http://www.empireonline.com/news/story.asp?NID=19382 |llengua= anglès |consulta= 28/4/2014}}</ref>
La història es desenvolupa durant la [[Guerra Freda]] i l'aventurer és aquesta vegada enfrontat a un misteri extraterrestre. El guió de [[David Koepp]] ha estat canviat diverses vegades a causa de problemes de càsting i les dificultats per trobar un argument convincent. La protagonista femenina és [[Cate Blanchett]], en el paper d'una alta funcionària del servei secret soviètic. Com a curiositat, la primera escena de la pel·lícula té lloc en el mateix magatzem on es va guardar (i oblidar) l'Arca de l'Aliança. Durant la preparació del film, l’ordinador del director amb més de 4.000 imatges de la pel·lícula, va ser robat per Roderick Davis, i després detingut quan intentava vendre les fotografies.<ref>{{ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/7075581.stm| títol=BBC news|llengua=anglès|consulta=26 de gener de 2012}}</ref>
La pel·lícula s’estrena en el marc del 61è [[festival Internacional de Cinema de Canes]] el 18 de maig de 2008 on no havia tornat des de ''[[El color púrpura]]'', presentada fora de competició el 1986. La crítica no és benèvola amb aquest quart opus: com a màxim, aquest episodi és considerat sobrer, molts elements són considerats inadaptats a l'esperit de la sèrie com el recurs als efectes especials digitals i gags poc subtils.
 
L’octubre de 2008 deixa els estudis cinematogràfics americans [[Paramount Pictures]] per crear un nou estudi, amb la participació del grup de telecomunicacions indi ''Reliance ADA Group''. Aquesta estructura, que té l'ambició de produir almenys 35 pel·lícules en els 5 anys a venir hauria de ser dirigida per l'antiga directora de DreamWorks, Stacey Snider.<ref>[http://fr.news.yahoo.com/afp/20081005/tcu-medias-entreprise-cinema-dirigeants-7b903d2.html Yahoo]</ref>
 
El 2011, Spielberg signa la seva primera pel·lícula d'animació: ''[[Les aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn]]'', basat en el cèlebre personatge de [[còmic]] creat per [[Hergé]]. El 1983, el director estatunidenc va tenir l’acord del dibuixant belga, alguns mesos abans de la seva mort, per donar vida a [[Tintin]] a la pantalla gran. El projecte s’ha endarrerit més de vint anys per finalment treure una ''Trilogia Tintin'', coproduïda i co-realitzada amb [[Peter Jackson]] i utilitzant les últimes tecnologies de la [[captura de moviments]] i de les [[infografia|imatges de síntesi]] de [[Weta Digital]].<ref>{{citar ref | títol = The Man Behind Boy, Dog and Their Adventures | editor =The New York Times| obra = | data = 22 de desembre de 2009 | url = http://www.nytimes.com/2009/12/23/books/23book.html?hpw | llengua =anglès |cognom= Mcgrath |nom= Charles | consulta = }}</ref> L'estrena mundial va tenir lloc el 22 d'octubre de 2011 a [[Brussel·les]], [[Bèlgica]].<ref>{{citar ref | títol = Tintin Has World Premiere In His Hometown | editor = The Associated Press | obra = | data =22 d’octubre de 2011 | url = http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=141619935| llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> Jackson ha anunciat que dirigirà la segona pel·lícula,<ref>{{citar ref | títol = Jackson To Direct ‘Tintin’ Sequel | editor = MTV | obra = | data = | url = http://movienight.mtv.ca/2011/10/peter-jackson-will-direct-tintin-sequel/ | llengua =anglès |cognom= Wigler |nom= Josh | consulta = }}</ref> i que Spielberg la produirà.
 
La pel·lícula es va estrenar el desembre de 2011 als Estats Units, poc abans de la sortida de ''War Horse'', segons la novel·la homònima de [[Michael Morpurgo]], que és un homenatge als cavalls sacrificats durant la [[Primera Guerra Mundial]]. Steven Spielberg es dedicarà a vells projectes com ''[[Lincoln (pel·lícula)|Lincoln]]'' i un eventual quart opus de la saga ''[[Jurassic Park]]''.
 
Els projectes futurs de Spielberg inclouen una pel·lícula sobre [[Abraham Lincoln]]. Inicialment, el paper del setzè president dels Estats Units havia de ser per [[Liam Neeson]], però ha estat reemplaçat oficialment per [[Daniel Day-Lewis]], mentre que [[Sally Field]] serà la seva esposa, Mary Todd. Fins i tot [[Tommy Lee Jones]] i [[Joseph Gordon-Levitt]] havien de prendre part en la pel·lícula, el primer en el paper de Thaddeus Stevens, líder republicà i membre de la Cambra de Representants que van donar suport a Lincoln en l'abolició de l'esclavitud, el segon serà Robert Todd Lincoln, fill gran del president<ref>{{citar ref | títol = elenc d'estrelles a la nova pel·lícula de Steven Spielberg | url = http://www.filminuscita.info/cinema/407art_Lincoln-cast-stellare-per-il-nuovo-film-di-Spielberg.aspx | llengua =italià }}</ref>
La pel·lícula està prevista pel 2012.
 
== Vida personal ==
=== Preses de posició ===
Amic de [[Bill Clinton]], Steven Spielberg va donar 336.000 dòlars al [[Partit Demòcrata dels Estats Units]] el 1996.<ref>{{citar ref | títol = AllPolitics Bedroom Bucks| editor = articles.cnn.com | obra = | data = 26 de febrer de 1997 | url = http://articles.cnn.com/1997-02-26/politics/clinton.lincoln_1_clinton-white-house-lincoln-bedroom-cnn?_s=PM:ALLPOLITICS | llengua = anglès | consulta = }}</ref>
 
El 2001, es destaca per a la seva violenta crítica de l’[[homofòbia]]. S'oposa igualment a la guerra a l'[[Iraq]]. Tanmateix, el 2006, Spielberg dóna el seu suport a la reelecció del [[governador]] [[Partit Republicà dels Estats Units|republicà]] de [[Califòrnia]] [[Arnold Schwarzenegger]], declarant-se l'amic de Schwarzenegger però sobretot sensible a la seva política no-partidista. El dia abans de les primàries [[Partit Demòcrata dels Estats Units|demòcrates]] de 2008, Spielberg organitza amb altres demòcrates, com l'actor [[Tom Hanks]], una festa celebrant la candidatura de [[Barack Hussein Obama|Barack Obama]], primer negre candidat a les primàries demòcrates. Spielberg prefereix tanmateix donar suport a [[Hillary Rodham Clinton|Hillary Clinton]] a qui dóna 300.000 dòlars però aporta el seu suport a Obama, una vegada Clinton derrotada. Ha donat 300.000 dòlars per la campanya d'Obama i era present el dia de la seva investidura. Spielberg va ser nomenat assessor artístic dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 2008|Jocs Olímpics de Pequín 2008]], però en una conferència de premsa el 13 de febrer de 2008 va renunciar a aquest càrrec en protesta per la política exterior i la manca de respecte dels drets humans del govern de la [[Xina]]:
 
{{cita|La Xina hauria de fer més per posar fi als sofriments del [[Darfour]]<ref>{{citar ref | títol = Spielberg boicoteja els Jocs Olímpics, "la Xina no està fent prou pel Darfur" | editor = Il Sole 24 Ore | obra = | data = | url = http://www.ilsole24ore.com/art/SoleOnLine4/Mondo/2008/02/spielberg-pechino-darfur.shtml?uuid=f57c828e-da05-11dc-864a-00000e251029&type=Libero | llengua =italià |cognom= |nom= | consulta = }}</ref><ref>{{citar ref | títol = No de Spielberg als Jocs de Pequín| editor = LePost.fr| obra = | data = 13 febrer de 2008| url = http://www.lepost.fr/article/2008/02/13/1098184_pas-de-spielberg-aux-jo-de-pekin.html| llengua =francès | consulta = }}</ref>}}
 
També ha fet campanya amb l'actor [[Brad Pitt]] a favor del [[matrimoni homosexual]].
 
=== L'Assumpte Madoff ===
La [[crisi econòmica de 2008]] ha fet esclatar l'escàndol planetari de la desviació de capitals per l'home de negocis [[Bernard Madoff]]. Aquest tema ha revelat el paper dels ''feeder funds'': fons que acumulen diners abans que aquests siguin confiats a un gestor.<ref name="rtl2871985">{{citar ref | títol = Steven Spielberg arruïnat a causa de l'escàndol Madoff | editor = RTL informació | obra = | data = | url = http://www.rtl.fr/fiche/2871985/steven-spielberg-ruine-a-cause-du-scandale-madoff.html | llengua = francès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> Com a un bon nombre de personalitats a Hollywood, Spielberg ha estat la víctima d'aquests desenganys financers i per la seva fundació Wunderkinder, activa en l'art, l'educació i la medicina<ref name="rtl287198522">{{citar ref | títol = Bettencourt ì Spielberg victimes de Madoff | editor = Le Nouvel Observateur | obra = | data = | url = http://tempsreel.nouvelobs.com/speciales/la_crise_financiere/20081224.OBS7103/bettencourt_et_spielberg_victimes_de_madoff.htm | llengua =francès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> Havia invertit una part important dels seus estalvis en Madoff, fins a un 70%.<ref>{{citar ref | títol = Steven Spielberg afectat pel frau gegantí Madoff | editor = Les Clés du midi | obra = | data = | url = http://www.lesclesdumidi.com/actualite/actualite-article-16127020.html | llengua =francès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> Spielberg ha perdut doncs diners. A més a més d'aquesta estafa, el cineasta ha de suportar la caiguda del crèdit. Per tal de llançar l’activitat dels estudis [[Dreamworks]], s'ha aliat amb els inversors indis del grup Reliance que li han aportat 500 milions de dòlars.<ref name="rtl2871985"/>
 
== L'art de Spielberg ==
La filmografia de Spielberg és bastant diversa, i és costum dividir-la en dues parts. La primera concerneix el cinema anomenat «de diversió» (Spielberg és d'altra banda anomenat el « rei de la diversió »). En aquesta categoria podem trobar ''Jaws'', la saga d’''[[Indiana Jones]]'', ''[[Hook]]'', ''[[1941 (pel·lícula)|1941]]'', ''[[Jurassic Park]]'', ''[[Minority Report]]'' o també tres pel·lícules sobre extraterrestres: ''[[Encontres a la tercera fase]]'', ''[[ET, l'extraterrestre]]'' i ''[[La guerra dels mons (pel·lícula de 2005)|La guerra dels mons]]''.
 
La segona categoria agrupa pel·lícules considerades com més «serioses», més intimistes, basades en fets reals. Spielberg hi filma la [[Segona Guerra Mundial]] (''[[L'imperi del Sol]]'', ''[[Saving Private Ryan]]''), l’[[Holocaust]] (''[[La llista de Schindler]]''), l'[[esclavitud]] (''[[El color púrpura]]'', ''[[Amistad]]'') i més recentment, sota un angle partidista, el conflicte israelo-palestí (''[[Munich (pel·lícula)|Munich]]''). Totes aquestes pel·lícules són objecte de debats animats pels temes que s’hi aborden, accentuats pels orígens jueus de Spielberg: és acusat, per exemple, de no ser objectiu o de prendre partit sobre temes com el conflicte israelo-palestí. Spielberg es defensa i afirma desenvolupar cada vegada més un cinema [[Pacifisme|pacifista]]. Tanmateix, el seu èxit no es desmenteix, milions de seguidors l'adulen. És sense discussió una institució cultural mundial.
 
=== Característiques recurrents ===
La majoria de les pel·lícules realitzades per Spielberg impliquen un cert nombre de característiques recurrents. Les pel·lícules de Spielberg tenen una relació amb els extraterrestres, però no es desenvolupen en una altra [[galàxia]] com fa [[George Lucas]], sinó en el nostre planeta. A la seva primera obra d'aquest gènere ''[[Encontres a la tercera fase]]'' (1977), els extraterrestres es conviden al nostre món. El 1982, ''E.T.'', es troba perdut a la [[Terra]] i, últimament, en ''[[La guerra dels mons (pel·lícula de 2005)|La guerra dels mons]]'', els extraterrestres s'amaguen sota terra esperant l'evolució de l'home per finalment alimentar-se'n.
 
En el cinema de Spielberg, la relació entre el fill i el pare, o més generalment entre el nen i l'adult, és sovint un tema important, que rima de vegades amb confrontació. A ''[[ET, l'extraterrestre]]'', els nens recullen l'extraterrestre, i l'amaguen als seus pares, que jutgen incapaços d'estimar el cèlebre petit ésser. A ''[[Jurassic Park]]'', Allan Grant, el [[Paleontologia|paleontòleg]] interpretat per [[Sam Neill]], detesta els nens, al començament de la pel·lícula. O també, a ''[[La guerra dels mons (pel·lícula de 2005)|La guerra dels mons]]'', Ray, el personatge principal, és incòmode en el seu paper de pare, i entra sovint en conflicte amb el seu fill gran. Alguns veuen en l'origen d'aquest fenomen el [[divorci]] dels pares de Spielberg, que va tenir com a conseqüència l'absència de pare per al futur director.
 
Les escenificacions de Spielberg es desenvolupen principalment en famílies americanes representatives de la [[classe mitjana]], que viuen als afores de la ciutat i no tenen verdadera història, sinó la banalitat de les vides dels membres que els componen. Després, cauen a la tempesta de les històries del director i, sovint, la infantesa hi té un lloc important.
 
=== Crítica comercial ===
La crítica no ha estat sempre suau amb Spielberg, titllat d'utilitzar la pesada màquina de Hollywood per fins mercantils. De vegades es lamenta la seva manca de profunditat i el seu simplisme, però també els seus excessos de « ''entertainer'' » i de « ''money maker'' » (en altres paraules, Spielberg seria un « home d'espectacle» i un « home de negocis » abans de ser un artista). Spielberg és a més a més considerat per alguns com un director massa comercial, emparentant-se més a un tècnic virtuós que a un verdader creador. L'opinió pública el culpa generalment de només haver canviat –i no gaire - el costat rendible del cinema, continuant considerant-ho com una indústria i no com un art. Ha realitzat en efecte molts ''[[blockbuster]]s'' i alguns dels més grans èxits de la història del cinema com ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]'' que ha donat lloc a nombroses continuacions. Les seves pel·lícules són de vegades considerades com violentes i el cinema comercial és justament àvid de violència per atreure un molt ampli públic.
 
Per acabar, Spielberg realitza continuacions de les seves pròpies pel·lícules (cosa que alguns no consideren molt artístic), com amb ''[[Jurassic Park]]'', allò que s'havia negat tanmateix a fer després de l'èxit mundial d{{'}}''[[ET, l'extraterrestre]]'', considerant que aquesta pel·lícula no tenia continuació.
 
Entre les línies dels seus guions s’amaguen temes seriosos, com el [[terrorisme]], la [[clonació]], les derives de seguretat [[Estats Units|americanes]], l'[[esclavitud]], el [[racisme]], o la [[guerra]] i el paper de l'exèrcit en general, amb una percepció del món sovint més fina, i menys maniquea, de la que s'espera generalment de part dels directors comercials; fins al punt que algunes de les seves decisions artístiques tenen un cert risc, i són de vegades mal compreses per la crítica. Així el personatge de Schindler sembla més Chuck Tatum, arquetipus hollywoodienc del personatge ben parlat que s'adapta i aprofita un sistema ''([[The Big Carnival]]'', [[Billy Wilder]]), que el nazi per convicció que la crítica s'esperava; de forma diferent, la pel·lícula ''[[Artificial Intelligence: A.I.]]'' pot deixar preocupat el públic per les qüestions ètiques que planteja frontalment (guió de [[Stanley Kubrick]]).
 
D'altra banda, en la majoria de les seves pel·lícules, Spielberg defensa una visió personal d'un món [[pacifisme|pacífic]], i també a les seves obres de ''gran públic''. Alguns afirmen fins i tot que Spielberg és un director intimista, en la mesura que les seves pel·lícules tenen sovint per a marc la família [[Estats Units|estatunidenca]] mitjança tipus, dels afores urbanitzats. Intimista ho és també, quan, en ''[[El color púrpura]]'' (1985), una de les seves pel·lícules principals encara que àmpliament subestimada segons alguns, evoca la vida d'una família afro-americana del començament del ''[[segle XX]]'' a través de la mirada d'una dona, Celie, interpretada per [[Whoopi Goldberg]].
 
== Spielberg en xifres ==
Des de l'origen del cinema, set de les deu pel·lícules que han aconseguit vendre més entrades al món han estat realitzades per Steven Spielberg. En total, les seves pel·lícules han recaptat més de 2,17 mil milions de dòlars (1,67 mil milions d'euros el febrer 2007) als Estats Units i més de 10.000 milions al món sencer. El que fa d'ell un dels cineastes més rendibles de la història del setè art. Ha estat superat per [[James Cameron]], que pren el lloc del cineasta més rendible del cinema.
 
La societat de producció fundada per Steven Spielberg, [[David Geffen]] i [[Jeffrey Katzenberg]] ([[DreamWorks SKG]]), hauria assegurat el cèlebre director, productor i guionista per la suma rècord d'1,2 mil milions de dòlars (aproximadament 850 milions d'euros) el juliol de 2001. Aquesta suma hauria de cobrir les pèrdues considerades per la societat en cas de mort del cineasta. El principal èxit comercial de la carrera de Spielberg és ''[[Jurassic Park]]'' (1993). Beneficiant-se en aquell temps de la més gran campanya publicitària de la història del cinema (la meitat del pressupost), l'obra va aconseguir 920 milions de [[Dòlar dels Estats Units|dòlars]] al món sencer, mentre que la pel·lícula «només» va costar 63 milions. La pel·lícula ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]'' va ser la primera pel·lícula que va superar els 100 milions de dòlars de recaptació, abans d'atènyer 260 milions de dòlars als Estats Units. És doncs el primer «''[[blockbuster]]'' » de la història del setè art. La pel·lícula realitzada per Steven Spielberg que va tenir millor arrencada és ''[[The Lost World: Jurassic Park]]''. Aquesta obra va superar la barrera dels 100 milions de dòlars d’ingressos en cinc dies.
 
En el [[Top 100 de l'American Film Institute]], que classifica les cent millors pel·lícules americanes de la història, estan llistades cinc pel·lícules de Spielberg, cosa que fa del director Spielberg el cineasta estatunidenc més citat en aquesta classificació. El 2008, la revista [[Forbes]] situa Steven Spielberg al 368è lloc de les persones més riques del món, amb una fortuna considerada de 3.000 milions de dòlars.<ref>{{citar ref | títol = classificació a forbes.com | editor = | obra = | data = | url = http://www.forbes.com/lists/2008/10/billionaires08_The-Worlds-Billionaires_Rank_16.html | llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref>
 
== Produccions ==
[[Fitxer:Steven Spielberg 1999 3.jpg|thumb|right|Spielberg el 1999]]
Spielberg ha produït gran quantitat de pel·lícules: algunes de les més destacades són ''[[Poltergeist (pel·lícula)|Poltergeist]]'', ''[[Back to the Future]]'', ''[[Els Picapedra (Pel·lícula)|Els Picapedra]]'', ''[[Casper]]'', ''[[Homes de Negre]]'' i ''[[Deep Impact (pel·lícula)|Deep Impact]]''. A part d'això, durant la dècada dels noranta va produir sèries de [[dibuixos animats]] com ''[[Tiny Toon Adventures]]'' i ''[[Animaniacs]]''.
 
A més de fundar la seva pròpia productora ([[Amblin Entertainment]]), Spielberg va fundar [[DreamWorks SKG]] amb [[Jeffrey Katzenberg]] i [[David Geffen]] el 1994. Aquest estudi és responsable de pel·lícules com ''[[American Beauty]]'', ''[[Gladiator]]'', ''[[Nàufrag (pel·lícula)|Cast Away]]'', ''[[Memòries d'una geisha (pel·lícula)|Memòries d'una geisha]]'' i la d'animació per ordinador ''[[Shrek]]'', entre d'altres.
 
Spielberg no és solament reconegut pel seu treball com a director, sinó també per les seves accions de caritat per a organitzacions de la [[Segona Guerra Mundial]] i la ''Righteous Persons Foundation'' (la qual concedeix diners a diversos projectes jueus, especialment organitzacions en memòria de l'[[Holocaust]]). També forma part de la Junta de Consellers de l'Escola de Cinema-Televisió de la Califòrnia State University.
 
Steven Spielberg està casat amb l'actriu [[Cate Capshaw]], a qui va conèixer durant les audicions per a la pel·lícula ''[[Indiana Jones i el temple maleït]]''.
 
==Filmografia==
===Cinema===
{| class="wikitable sortable" style="text-align:center"
|-
! Any
! Títol
! [[director de cinema|Director]]
! [[productor de cinema|Productor]]
! [[Guionista]]
! [[muntatge]]
! [[Actor]]
|-
|| 1959
| style="text-align:left"| ''The Last Gun''
| si
|
|
| si
| si
|-
| rowspan="2"| 1961
| style="text-align:left"| ''Fighter Squad''
| si
|
| si
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''Escape to Nowhere''
| si
| si
| si
| si
| style="text-align:left"|
|-
|| 1964
| style="text-align:left"| ''[[Firelight]]''
| si
|si
|si
|si
| style="text-align:left"|
|-
|| 1968
| style="text-align:left"| ''[[Amblin']]''
|si
|
|si
| si
|
|-
|| 1971
| style="text-align:left"| ''[[Duel (pel·lícula)|Duel]]''
|si
|
|
|
|
|-
|| 1972
| style="text-align:left"| ''[[Influència diabòlica]] (Something Evil)''
|si
|
|
|
|
|-
|| 1974
| style="text-align:left"| ''[[Boja evasió]] (The Sugarland Express)''
|si
|
|si
|
|
|-
|| 1975
| style="text-align:left"| ''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]''
|si
|
|
|
| si
|-
|| 1977
| style="text-align:left"| ''[[Encontres a la tercera fase]] (Close Encounters of the Third Kind)''
|si
|
|si
|
|
|-
|| 1978
| style="text-align:left"| ''[[I Wanna Hold Your Hand]]''
|
|si
|
|
|
|-
|| 1979
| style="text-align:left"| ''[[1941 (pel·lícula)|1941]]''
|si
|
|
|
|
|-
| rowspan="2"| 1980
| style="text-align:left"| ''[[Els Blues Brothers]] (The Blues Brothers)''
|
|
|
|
|si
|-
| style="text-align:left"| ''[[Cotxes de segona mà]] (Used Cars)''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="2"| 1981
| style="text-align:left"| ''[[Continental Divide]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[A la recerca de l'arca perduda]] (Raiders of the Lost Ark)''
|si
|
|
|
|
|-
| rowspan="2"| 1982
| style="text-align:left"| ''[[ET, l'extraterrestre]] (E.T. the Extra-Terrestrial)''
|si
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Poltergeist (pel·lícula)|Poltergeist]]''
|
|si
|si
|
|
|-
|| 1983
| style="text-align:left"| ''[[Twilight Zone: The Movie]]''
|si
|si
|
|
|
|-
| rowspan="3"| 1984
| style="text-align:left"| ''[[Gremlins]]''
|
|si
|
|
|si
|-
| style="text-align:left"| ''[[Indiana Jones i el temple maleït]] (Indiana Jones and the Temple of Doom)''
|si
|
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Room 666]]''
|
|
|
|
|si
|-
| rowspan="5"| 1985
| style="text-align:left"| ''[[Fandango (pel·lícula)|Fandango]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Back to the Future]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[El color púrpura]] (The Color Purple)''
|si
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[The Goonies]]''
|
|si
|si
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[El jove Sherlock Holmes]] (Young Sherlock Holmes)''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="2"| 1986
| style="text-align:left"| ''[[An American Tail]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[The Money Pit]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="5"| 1987
| style="text-align:left"| ''[[*batteries not included]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[L'Imperi del Sol]] (Empire of the Sun)''
|si
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Harry and the Hendersons]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[El xip prodigiós]] (Innerspace)''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Three O'Clock High]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="2"| 1988
| style="text-align:left"| ''[[The Land Before Time]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Qui ha enredat en Roger Rabbit?]] (Who Framed Roger Rabbit)''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="4"| 1989
| style="text-align:left"| ''[[Per sempre]] (Always)''
|si
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Retorn al futur 2]] (Back to the Future Part II)''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Dad]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Indiana Jones i l'última croada]] (Indiana Jones and the Last Crusade)''
|si
|
|
|
|
|-
| rowspan="6"| 1990
|align="left"|''[[Aracnofòbia]] (Arachnophobia)''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Dreams]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Back to the Future Part III]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Gremlins 2: La nova generació]] (Gremlins 2: The New Batch)''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Joe contra el volcà]] (Joe Versus the Volcano)''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Roller Coaster Rabbit]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="6"| 1991
| style="text-align:left"| ''[[A Wish for Wings That Work]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[An American Tail: Fievel Goes West]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[El cap de la por]] (Cape Fear)''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Hook]]''
|si
|
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Tiny Toon Adventures: How I Spent My Vacation]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[A Brief History of Time]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="3"| 1993
| style="text-align:left"| ''[[Parc Juràssic]] (Jurassic Park)''
|si
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[We're Back! A Dinosaur's Story]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[La llista de Schindler]] (Schindler's List)''
|si
|si
|
|
|
|-
| 1994
| style="text-align:left"| ''[[The Flintstones]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="2"| 1995
| style="text-align:left"| ''[[Casper]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Balto]]''
|
|si
|
|
|
|-
| |1996
| style="text-align:left"| ''[[Twister]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="3"| 1997
| style="text-align:left"| ''[[The Lost World: Jurassic Park]]''
|si
|
|
|
|si
|-
| style="text-align:left"| ''[[Homes de Negre (pel·lícula del 1997)|Homes de Negre]] (Men in Black)''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Amistad]]''
|si
|si
|
|
|
|-
| rowspan="4"| 1998
| style="text-align:left"| ''[[Saving Private Ryan]]''
|si
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[The Last Days]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[The Mask of Zorro]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Deep Impact (pel·lícula)|Deep Impact]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="2" | 1999
| style="text-align:left"| ''[[Wakko's Wish]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Medal of Honor]]''
|si
|
|
|
|Videojoc
|-
|| 2000
| style="text-align:left"| ''Shooting War''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="4"| 2001
| style="text-align:left"| ''[[A.I. Artificial Intelligence]]''
|si
|si
|si
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Jurassic Park III]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Stanley Kubrick: A Life in Pictures]]''
|
|
|
|
|si
|-
|style="text-align:left"| ''[[Vanilla Sky]]''
|
|
|
|
|si
|-
| rowspan="4"| 2002
| style="text-align:left"| ''[[Minority Report]]''
|si
|
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Homes de Negre II]] (Men in Black II)''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Austin Powers in Goldmember]]''
|
|
|
|
|si
|-
| style="text-align:left"| ''[[Catch Me If You Can]]''
|si
|si
|
|
|
|-
| 2003
| style="text-align:left"| ''[[Double Dare]]''
|
|
|
|
|si
|-
| rowspan="2"| 2004
| style="text-align:left"| ''[[The Cutting Edge: The Magic of Movie Editing]]''
|
|
|
|
|si
|-
| style="text-align:left"| ''[[The Terminal]]''
|si
|si
|
|
|
|-
| rowspan="5"| 2005
| style="text-align:left"| ''[[Directed by John Ford]]''
|
|
|
|
|si
|-
| style="text-align:left"| ''[[La guerra dels mons]] (War of the Worlds)''
|si
|
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[The Legend of Zorro]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Memòries d'una geisha]] (Memoirs of a Geisha)''
|
| si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Munich (pel·lícula)|Munich]]''
|si
|si
|
|
|
|-
| rowspan="4"| 2006
| style="text-align:left"| ''[[Flags of Our Fathers]]''
|
| si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Cartes des d'Iwo Jima]] (Letters from Iwo Jima)''
|
| si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Monster House]]''
|
| si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[The Shark Is Still Working]]''
|
|
|
|
|si
|-
|| 2007
| style="text-align:left"| ''[[Transformers]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="2"| 2008
| style="text-align:left"| ''[[Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall]] (Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull)''
|si
|
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Eagle Eye]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="2"| 2009
| style="text-align:left"| ''[[Transformers: Revenge of the Fallen]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[The Lovely Bones]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="3"| 2010
| style="text-align:left"| ''[[Hollywood Don't Surf!]]''
|
|
|
|
|si
|-
| style="text-align:left"| ''[[Hereafter]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[True Grit]]''
|
|si
|
|
|
|-
| rowspan="7"| 2011
| style="text-align:left"| ''[[Paul]]''
|
|
|
|
|si
|-
| style="text-align:left"| ''[[Super 8 (pel·lícula)|Super 8]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Transformers: Dark of the Moon]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Cowboys & Aliens]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Real Steel]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Les aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn]] (The Adventures of Tintin)''
|si
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[War Horse]]''
|si
|si
|
|
|
|-
| rowspan="2"| 2012
| style="text-align:left"| ''[[Men in Black 3]]''
|
|si
|
|
|
|-
| style="text-align:left"| ''[[Lincoln (pel·lícula)|Lincoln]]''<ref>[http://www.digitaltrends.com/entertainment/daniel-day-lewis-to-play-lincoln-in-spielberg-movie/?news=123 Movies]. Digital Trends. Retrieved on 2011-06-21.</ref><ref>[[Tony Kushner#Life and career|Tony Kushner]]</ref><ref>[http://www.imdb.com/title/tt0443272/ Lincoln (2012)]. IMDB.com</ref>
|si
|
|
|
|
|-
|}
 
===Televisió===
*''[[Night Gallery]]'' (1969, 1971)''
**pilot part B "''Eyes''" [emès el 8 de novembre de 1969] (30 min)
**ep4 segA "''Make Me Laugh''" [emès el 6 de gener de 1971] (30 min)
*''[[Marcus Welby, M.D.]]'' (1970) ep 1–27 "''The Daredevil Gesture''" (60 min) [emès el 17 de març de 1970]
*''[[The Name of the Game]]'' (1971) ep 3–16 "''[[L.A. 2017]]''" (90 min) [emès el 15 de gener de 1971]
*''[[The Psychiatrist]]'' (1971)
**ep. 1–2 "''The Private World of Martin Dalton" (60 min) [emès el 10 de febrer de 1971]
**ep. 1–6 "''Par for the Course''" (60 min) [emès el 10 de març de 1971]
*''[[Columbo]]'' (1971) ep. 1-1 ''Murder By the Book'' (90 min) [emès el 15 de setembre de 1971]
*''Owen Marshall: Counselor At Law'' (1971) ep. 1–3 "''Eulogy for a Wide Receiver''" (60 min) [emès el 30 de setembre de 1971]
*''[[Duel (pel·lícula)|Duel]]'' (1971) Telefilm (90 min) (era més llarga però va ser tallada) [emesa el 13 de novembre de 1971]
*''[[Something Evil]]'' (1972) Telefilm (90 min) [emès el 21 de gener de 1972]
*''[[Savage]]'' (1973) Telefilm (90 min) [emès el 31 de març de 1973]
*''[[Strokes of Genius]]'' (1984) Sèrie de TV [emès el maig de 1984]
*''[[Amazing Stories]]'' (1985)
**ep 1-1 "''Ghost Train''" (30 min) [emès el 6 d’octubre de 1985]
**ep 1–5 "''The Mission''" (60 min) [emès el 3 de novembre de 1985] (part d{{'}}''Amazing Stories: Book One'')
*''[[Tummy Trouble]]'' (1989)
*''[[Tiny Toon Adventures]]'' (1990) Sèrie de TV (productor)
*''[[Tiny Toon Adventures: How I Spent My Vacation]]'' (1992) (TV) (productor)
*''[[The Habitation of Dragons]]'' (1992) (TV)
*''[[The Water Engine]]'' (1992) (TV) (productor)
*''[[SeaQuest DSV]]'' (1993) (TV) (productor)
*''[[Trail Mix-Up]]'' (1993) (productor)
*''[[Family Dog]]'' (1993) Sèrie de TV (productor)
*''[[Animaniacs]]'' (1993) Sèrie de TV (productor)
*''[[Class of '61]]'' (1993) (TV) (productor)
*''[[I'm Mad]]'' (1994) (productor)
*''[[Animaniacs|Yakko's World: An Animaniacs Singalong]]'' (1994)
*''[[ER (Sèrie de TV)|ER]]'' (1994) Sèrie de TV (productor: 1994)
*''[[Pinky and the Brain]]'' (1995) Sèrie de TV (productor)
*''[[Tiny Toon Adventures]] (1995) (TV) (productor)
*''[[Freakazoid!]]'' (1995) Sèrie de TV (productor)
*''[[High Incident]]'' (1996) Sèrie de TV (productor)
*''[[Toonsylvania]] (1998) Sèrie de TV (productor)
*''[[Pinky, Elmyra & the Brain]]'' (1998) Sèrie de TV (productor)
*''[[Price for Peace]]'' (2001) (productor)
*''[[We Stand Alone Together]]'' (2001) TV (productor)
*''[[Band of Brothers]]'' (2001) Sèrie de TV (productor)
*''[[Semper Fi]]'' (2001) TV (productor)
*''[[Taken]]'' (2002) Sèrie de TV (productor)
*''[[Burma Bridge Busters]]'' (2003) (TV) (productor)
*''[[Voices from the List]]'' (2004) (V) (productor)
*''[[Into the West]]'' (2005) Sèrie de TV (productor)
*''[[Dan Finnerty & the Dan Band: I Am Woman]]'' (2005) (TV) (productor)
*''[[The Pacific]]'' (2010) (productor)
*''[[Falling Skies]]'' (2011) (productor)
*''[[Terra Nova (Sèrie)|Terra Nova]]'' (2011) (productor)
*''[[Smash (Sèrie)|Smash]]'' (2012) (productor)
*''[[The River]]'' (2012) (productor)
 
== Premis ==
Spielberg va ser nomenat cavaller de la [[legió d'Honor]] per [[Jacques Chirac]] el 5 de setembre de 2004<ref>{{citar ref | títol = Deauville 2004: Steven Spielberg condecorat per Jacques Chirac | editor = CineMovies | obra = | data = | url = http://www.cinemovies.fr/news_fiche.php?Idtitreactu=2130| llengua =francès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref><ref>{{citar ref | títol = Article del Nouvel Obs sobre la legió d'honor de Spielberg | editor = | obra = | data = | url = http://tempsreel.nouvelobs.com/culture/20040906.Obs6265/steven-spielberg-chevalierde-la-legion-d-honneur.html / | llengua =francès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> i promogut oficial per [[Nicolas Sarkozy]] el 21 de maig de 2008<ref>{{citar ref | títol = Article de Liberation la promoció de Spielberg al grau d'oficial | editor = | obra = | data = | url = http://www.liberation.fr/actualite/010124772-steven-spielberg-recoit-la-legion-d-honneur-des-mains-de-sarkozy | llengua =francès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref> És també Comanador de l'ordre de la Corona del Regne de Bèlgica des del 19 d’octubre de 2011. Ha estat condecorat pel VicePrimer Ministre i Ministre de les Finances belga [[Didier Reynders]] el 22 d'octubre de 2011 a Brussel·les en una recepció organitzada pel Govern belga en ocasió de l’estrena mundial de ''[[Les aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn]]''.<ref>{{citar ref | títol = | editor = | obra = | data = | url = http://www.rtbf.be/info/medias/detail_steven-spielberg-recoit-l-insigne-de-commandeur-de-l-ordre-de-la-couronne?id=6944973 | llengua =francès |cognom= |nom= | consulta = }}</ref>
=== [[Premis Oscar|Oscars]] ===
{| class=wikitable
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Pel·lícula''' || '''Resultat'''
|-
|2006||[[Oscar a la millor pel·lícula]]||''[[Cartes des d'Iwo Jima]]''||Candidat
|-
|2005||[[Oscar a la millor pel·lícula]]||''[[Munich (pel·lícula)|Munich]]''||Candidat
|-
|2005||[[Oscar al millor director]]||''[[Munich (pel·lícula)|Munich]]''||Candidat
|-
|1998||[[Oscar a la millor pel·lícula]]||''[[Saving Private Ryan]]''||Candidat
|-
|'''1998'''||'''[[Oscar al millor director]]'''||'''''[[Saving Private Ryan]]'''''||'''Guanyador'''
|-
|'''1993'''||'''[[Oscar a la millor pel·lícula]]'''||'''''[[La llista de Schindler]]'''''||'''Guanyador'''
|-
|'''1993'''||'''[[Oscar al millor director]]'''||'''''[[La llista de Schindler]]'''''||'''Guanyador'''
|-
|1985||[[Oscar a la millor pel·lícula]]||''[[El color púrpura]]''||Candidat
|-
|1982||[[Oscar a la millor pel·lícula]]||''[[E.T. The Extra-Terrestrial|ET, l'extraterrestre]]''||Candidat
|-
|1982||[[Oscar al millor director]]||''[[E.T. The Extra-Terrestrial|ET, l'extraterrestre]]''||Candidat
|-
|1981||[[Oscar al millor director]]||''[[A la recerca de l'arca perduda]]''||Candidat
|-
|1977||[[Oscar al millor director]]||''[[Encontres a la tercera fase]]''||Candidat
|-
|}
 
=== [[Premis BAFTA]] ===
 
{| class=wikitable border="1" cellpadding="4" cellspacing="0"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Any'''||'''Categoria'''||'''Pel·lícula'''||'''Resultat'''
|-
|1998||[[BAFTA a la millor pel·lícula|Millor pel·lícula]]||[[Saving Private Ryan]]||Candidat
|-
|1998||[[BAFTA a la millor direcció|Millor director]]||[[Saving Private Ryan]]||Candidat
|-
|'''1994'''||'''[[BAFTA a la millor pel·lícula|Millor pel·lícula]]'''||'''''[[La llista de Schindler]]'''''||'''Guanyador'''
|-
|'''1994'''||'''[[BAFTA a la millor direcció|Millor director]]'''||'''''[[La llista de Schindler]]'''''||'''Guanyador'''
|-
|'''1986'''||colspan=2|'''[[BAFTA honorífic]]'''||'''Guanyador'''
|-
|1983||[[BAFTA a la millor pel·lícula|Millor pel·lícula]]||[[ET, l'extraterrestre]]||Candidat
|-
|1983||[[BAFTA a la millor direcció|Millor director]]||[[ET, l'extraterrestre]]||Candidat
|-
|1977||[[BAFTA a la millor direcció|Millor director]]||[[Encontres a la tercera fase]]||Candidat
|-
|1977||[[BAFTA al millor guió original|Millor guió]]||[[Encontres a la tercera fase]]||Candidat
|-
|1975||[[BAFTA a la millor direcció|Millor director]]||[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]||Candidat
|-
|}
 
=== [[Premis Globus d'Or|Globus d'Or]] ===
 
{| class=wikitable
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Any''' || '''Categoria''' || '''Pel·lícula''' || '''Resultat'''
|-
|2005||[[Globus d'Or al millor director]]||''[[Munich (pel·lícula)|Munich]]''||Candidat
|-
|2001||[[Globus d'Or al millor director]]||''[[Artificial Intelligence: A.I.]]''||Candidat
|-
|'''1998'''||'''[[Globus d'Or al millor director]]'''||'''''[[Saving Private Ryan]]'''''||'''Guanyador'''
|-
|1997||[[Globus d'Or al millor director]]||''[[Amistad (pel·lícula)|Amistad]]''||Candidat
|-
|'''1993'''||'''[[Globus d'Or al millor director]]'''||'''''[[La llista de Schindler]]'''''||'''Guanyador'''
|-
|1985||[[Globus d'Or al millor director]]||''[[El color púrpura]]''||Candidat
|-
|1982||[[Globus d'Or al millor director]]||''[[E.T. The Extra-Terrestrial|ET, l'extraterrestre]]''||Candidat
|-
|1981||[[Globus d'Or al millor director]]||''[[A la recerca de l'arca perduda]]''||Candidat
|-
|1977||[[Globus d'Or al millor director]]||''[[Encontres a la tercera fase]]''||Candidat
|-
|1975||[[Globus d'Or al millor director]]||''[[Jaws (pel·lícula)|Jaws]]''||Candidat
|-
|}
 
;[[American Film Institute]]
 
* 1995: [[Life Achievement Award]]
 
;[[Festival Internacional de Cinema de Canes]]
* 1974: Premi del guió per a ''[[The Sugarland Express]] ''
 
;[[Festival Internacional de Cinema de Venècia]]
* 1993: Lleó d'Or per la carrera
* 2001: Future Film Festival Digital Award per ''[[Artificial Intelligence: A.I.]]''
 
== Referències ==
{{referències|col=2}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{tcmdb nom| id=355283|nom=Steven Spielberg}}
* {{Allmovie nom| id=112325}}
* [http://archive.sensesofcinema.com/contents/directors/06/spielberg.html Senses of cinema: Steven Spielberg]
* [http://www.lib.berkeley.edu/MRC/spielberg.html Steven Spielberg Bibliography (via UC Berkeley)]
* [http://www.dreamworks.com/dreamworks_home.html Web oficial de Dreamworks]
* [http://www.vhf.org/ Survivors of the Shoah Visual History Foundation (founded by Spielberg)]
* ''[[Time (revista)|Time]]'' 100: [http://www.time.com/time/time100/artists/profile/spielberg.html Steven Spielberg]
* [http://www.theyshootpictures.com/spielbergsteven.htm They Shoot Pictures, Don't They?]
* [http://www.empireonline.com/features/spielbergat60/60.asp Spielberg at 60] - [[Empire (magazine)|Empire]]
* [http://www.playmountain.net Fansite and forum "Playmountain", the successor of "Spielbergfilms"]
 
{{spielberg}}
 
{{Autoritat}}
 
{{1000+AdQ|Biografies}}
 
{{ORDENA:Spielberg, Steven}}
[[Categoria:Directors de cinema d'Ohio]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Steven_Spielberg»