Luis Carrero Blanco: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 185.13.76.222. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 3:
| nom =Luis Carrero Blanco
| nacionalitat = Espanyola
| carrec = 69è [[President del Govern d'Espanya]] <br> {{mida|1= 2n de la Dictadura Franquista (1939-1975) }}
| escut_carrec = COA Spain 1945 1977.svg
|inici = [[9 de juny]] de [[1973]]
Línia 19:
|signatura =
}}
'''
== Orígens militars ==
Línia 31:
Al juny de [[1973]] va ser nomenat [[president del govern]], cosa que feia pensar que es convertiria en l'home fort de l'Estat a la mort del dictador, però la seva mort el [[20 de desembre]] de [[1973]], en un atemptat perpetrat per [[ETA]] a [[Madrid]], va avortar aquestes expectatives.
Els etarres es van desplaçar fins a Madrid i van llogar un semisoterrani en el número 104 del carrer Claudio Coello. A partir d'allí van fer un túnel fins al centre de la calçada on van posar prop de 100 quilograms de [[Goma 2|goma-2]] que van fer explotar al pas del cotxe de Carrero Blanco. Quinze minuts abans de l'inici del judici contra deu membres del llavors sindicat clandestí [[CCOO]], conegut com a "Procés 1001", el Dodge negre de l'almirall Carrero Blanco va volar pels aires al carrer Claudio Coello de Madrid. L'espectacular explosió va posar fi a la vida del president del govern,
En la següent declaració un dels militants del comando Txikía responia a la pregunta de per quina raó s'havia assassinat a Carrero: {{cita|L'execució en si tenia un abast i uns objectius claríssims. A partir de 1951 Carrero va ocupar pràcticament la prefectura del Govern en el règim. Carrero simbolitzava millor que ningú la figura del "franquisme pur". Home sense escrúpols va muntar a consciència el seu propi Estat dintre de l'Estat: va crear una xarxa d'informadors dintre dels Ministeris, de l'Exèrcit, de la Falange. La seva policia va assolir ficar-se en tot l'aparell franquista. Així va acabar convertint-se en l'element clau del sistema i en una peça fonamental del joc polític de l'[[oligarquia]]. D'altra banda, va arribar a ser insubstituïble per la seva experiència i capacitat de maniobra i perquè ningú aconseguia com ell mantenir l'equilibri intern del franquisme […].|}}
|