Revisió del 00:23, 12 nov 2016 modifica Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.849 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 23:52, 9 oct 2017 modifica desfés Kxont (discussió \| contribucions) Autopatrullats 130.075 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 11: Algunes escoles de pensament creuen que, amb el pas dels anys, se'n va confondre la localització amb uns jardins que sí que van existir a [[Nínive]], tal com ho testimonien unes taules procedents d'aquesta ciutat [[Antiga Mesopotàmia\|mesopotàmica]] on es mostren clarament uns jardins. Els escrits d'aquestes taules descriuen el possible ús de quelcom similar al [[cargol d'Arquimedes]] com a instrument per portar l'aigua fins a una altura determinada. Segons les antigues cròniques, els jardins es van construir per alegrar [[Amitis]], l'enyoradissa dona de Nabucodonosor. Amitis, filla del rei dels [[~~Mèdia~~Imperi Mede\|medes]], s'havia casat amb el rei babilònic per crear una aliança entre les dues nacions. El país d'on venia la noia, però, era verd i muntanyós, i Amitis trobava el terreny pla i àrid de la [[Antiga Mesopotàmia\|Mesopotàmia]] molt depriment. El rei va decidir de recrear per a ella la seva pàtria nadiua amb la construcció d'una muntanya artificial amb un acabament enjardinat. Els anomenats jardins penjants probablement no estaven "penjats" en el sentit d'estar suspesos per cables o cordes. El nom ve d'una traducció del mot grec ''kremastós'' o del llatí ''pensilis'', que significa més aviat que els jardins penjaven cap avall des dels extrems d'una terrassa o balconada.

Jardins penjants de Babilònia: diferència entre les revisions