Fets de Prats de Molló: diferència entre les revisions

| data = [[4 de novembre]] dedel [[1926]]

| territori = [[Catalunya del Nord]]

La '''invasió des de Prats de Molló''' fou una temptativa d'invasió militar des de la [[Catalunya del Nord]] per a independitzar [[Catalunya]] planificat per [[Francesc Macià]] i la direcció d'[[Estat Català]], descoberta i avortada el [[1926]]. El pla consistia en la penetració de dues columnes —una des de [[Sant Llorenç de Cerdans]]; l'altra, des del [[Coll d'Ares (Pirineu)|coll d'Ares]], — que havien d'ocupar [[Olot]], i proclamar-hi la [[República Catalana]].

El pla de l'atac consistia a crear dos grups de militars que, de matinada, travessarien la frontera que separa França amb Espanya (Catalunya del Nord i Catalunya del Sud) i s'endinsarien per camins de muntanya fins a prop d'[[Olot]], on se'ls hi afegirien diversos grups més vinguts de l'interior.

Un cop reunits, l'estratègia marcava de caure per sorpresa per sobre la capital de la [[Garrotxa]] per a atacar les casernes de la [[Guàrdia Civil]] i dels carrabiners de l'exèrcit espanyol. En aquest moment, aprofitarien l'acció per difondre la notícia de la nova proclamació de la [[República Catalana]] mitjançant una emissora que ells mateixos transportarien. S'esperava que, en rebre la notícia de l'operació, el poble català se sollevés contra l'Estatestat espanyol. Posteriorment, es marxaria cap a les [[Guilleries]] on s'instal·laria el campament de base i es prosseguirien les operacions.

La idea sembla que va ser del mateix Macià, qui havia estat coronel de l'exèrcit espanyol, i la decisió de dur-la a terme la va prendre la direcció d'Estat Català a l'exili francès, que era repartida en tres llocs. A [[Bois-Colombes]] ([[Alts del Sena]]) hi eraeren [[Ventura Gassol i Rovira]], [[Josep Bordas de la Cuesta]], [[Josep Carner i Ribalta]], Ernest Dalmau, [[Josep Rovira i Canals]], [[Josep Marlès i Sans]] i [[Martí Vilanova i Purcallas]]; a [[Tolosa de Llenguadoc]] hi eren, [[Roc Boronat i Font]] i Juli Figueres, i a [[Perpinyà]] Artur Coromines i Josep Esparç.<ref name="Sapiens121macià">{{ref-publicació| cognom=Esculies | nom =Joan | article =El cavaller de l'ideal | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.22-28 |issn = 1695-2014}}</ref>

També aconseguí que se li unissin 60 voluntaris antifeixistes italians, alguns d'ells veterans de guerra, com [[Ricciotti Garibaldi jr]] i [[Arturo Rizzoli]], que també actuarien com a instructors militars. Aquests dos s'oferiren a comprar armes amb Boronat i Rovira, que foren amagades a la [[vil·la Denise]], llogada per Esparç. Macià era partidari de no dur a terme cap acció fins a tenir reclutats i preparats entre 400 i 500 voluntaris, però les rivalitats entre els diferents dirigents del partit (com [[Daniel Cardona i Civit]]) per a obtenir el suport dels catalans d'Amèrica i el fet que els sectors més joves i radicals ([[Bandera Negra]]) duguessin a terme el fracassat [[complot del Garraf]] van empentarempènyer Macià a donar el vistiplau a l'operació abans de l'esperat.

[[Ricciotti Garibaldi jr|Ricciotti Garibaldi]] resultà ser un agent secret de [[Benito Mussolini]] i advertí de les intencions a les autoritats espanyoles, qui en van advertir a les autoritats franceses. El [[4 de novembre]] del [[1926]] avortaren l'intent. Van detenir a [[Estagell]] els grups que procedents de [[París]] i de [[Tolosa de Llenguadoc]] es dirigien a Sant Llorenç de Cerdans (on hi eren amagades les armes), mentre que a vil·la Denise (de [[Prats de Molló]]) hi eren detinguts Macià i el seu estat major.

Tots 17 foren processats el 20 i el [[22 de gener]] del [[1927]] a [[París]]. El seu advocat defensor fou [[Henri Torrès]]. Macià se'n va declarar únic responsable i va fer una declaració de principis en nom de tots, basada ensen els principis d'independència, democràcia i revolució. Això va donar al procés molt de ressò, de manera que féu conèixer arreu d'[[Europa]] el problema de Catalunya i la figura de [[Francesc Macià]], qui assoliràassolia anys després el lideratge del [[catalanisme]]. Finalment, tant Macià com Garibaldi foren condemnats a sis mesos de presó, i els altres, a un mes i a pagar algunes multes.