Valònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
normalitzo infotaula
m Correcció
Línia 71:
Tradicionalment, Valònia ha estat sempre una regió de mines i de siderúrgia. El carbó de la conca [[Mons]]-[[Charleroi]] ha estat la font de la major part de lluites socials, puix que a Valònia arrelà ben aviat el [[socialisme]], i de l'augment del poder econòmic i pes específic dels valons en la Bèlgica del segle XIX. Però el canvi econòmic i la industrialització de Flandes durant els anys cinquanta, juntament amb els processos de tancament de les mines i la reconversió de la siderúrgia, l'han vist posada en un segon ordre dins l'Estat belga.
 
Una zona econòmica important del país és la zona hullera ja esmenada, que ha fet que s'hi concentrin una munió d'indústries siderúrgiques, metal·lúrgiques i químiques. [[Lieja]] n'és la capital econòmica, amb siderúrgia, el [[port de Lieja]] quadrimodal (tercer d'Europa, després de [[Duisburg]] i [[port autònom de París|París]]), biotecnologia, ICT i actualment és la ciutat que tira endavant l'economia de la regió. També caldria destacar les indústries mecàniques de [[Namur]] i [[Nivelles]], així com les de [[Verviers]] (tèxtil, mecàniques, tècniques mediambientals i elèctriques). Al costat de l'eix tradicional 'Sambre-Mosa' un eix nou de desenvolupament econòmic creix al llarg de l'autopista E40 (indústria logística, famacèuticafarmacèutica, mèdica…). Tot arreu la regió, hi ha una indústria agroalimentària, coneguda per la seva qualitat: cerveses, plats cuinats, xocolata i carn. Junts, les Ardenes i la província de Luxemburg són els primers exportadors mondials d'arbres de Nadal. La Hesbaye i l'altiplà de Herve són conegudes pels llegums, el sucre i la fruita (pomes i peres) i els productes derivats com la [[sidra]].
 
L'índex d'atur el 2007 era del 14,4%, més alt que el de Flandes. L'any 2004 el [[Producte Interior Brut|PIB]] per habitant era de 19.858 euros (27.356 euros a Flandes). L'índex d'atur dels joves és molt preocupant.