Fedó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 36:
L'accés al que de debò és, les Formes, és només racional i no es pot captar allò Bell en si, o allò Gran en si amb els sentits. Qui s'aparti el més possible del cos és qui captarà millor allò real. El cos és una contaminació, omple de distraccions i indueix a la feina quotidiana de la seva cura. La plenitud de la saviesa arribarà solament en morir. Les virtuts i la filosofia són com ritus purificadors que preparen l'home per a la mort.
=== Primers arguments sobre la immortalitat de l'ànima (69e - 84b) ===
=== El néixer de tot a partir del seu contrari (69e - 72e) ====
[[Fitxer:Antalya Museum - Sarkophag 2a Frontseite.jpg|left|thumb|Sarcòfag romà del segle II dC que representa les portes de l'[[inframón grec]], destí de les ànimes per als grecs. Museu Arqueològic d'Antalya, Turquia.]]
Cebes fa notar a Sòcrates que, en general, hom creu que l'ànima després de desembarassar-se del cos no subsisteix. Sòcrates oposa a tal creença aquella que els morts van cap a l'Hades, i els que neixen provenen d'allà. El sol fet que es produeixin naixements hauria de provar que les coses són així, sosté Sòcrates, atès que no es podrien explicar els naixements.
Tanmateix, per donar suport a la creença presenta un argument d'abast general, que s'aplica a tot el que es genera —i no només a l'home— i a tot el que té contrari: segons el qual, tot neix del seu contrari. Així doncs, es veu que allò bell prové d'allò lleig, el que arriba a ser just era abans injust, el que esdevé gran abans era petit, i allò feble i lent només poden arribar a ser a partir d'allò fort i ràpid.
El pas d'uns a altres d'aquests parells contraris és sempre un procés genètic: el que va d'una cosa més gran a una de més petita és el disminuir, i del més petit al més gran, augmentar. I així com hi ha un morir, que és el procés genètic que va de l'estar despert a l'estar adormit, i un despertar, que és el passar d'estar adormit a l'estar despert, també aquestes mateixes relacions han de donar-se en el parell d'oposats "viure" i "estar mort". Si al procés que va del primer al segon és evident que existeix, i s'anomena "morir", n'hi ha d'haver també un altre que sigui el procés que va de l'"estar mort" al "viure": el "reviure".
La necessitat que aquest procés sigui real descansa en el fet que si no existís un "despertar" per als que estan adormits, tothom acabaria compartint el destí de somni etern d'[[Endimió]]. Si no existís un "reviure", tot acabaria per estar mort.
== Anècdota ==
| |||