Xarq al-Àndalus: diferència entre les revisions

Amb l'inici de la [[Reconquesta]], els emirats foren integrats a poc a poc dins dels regnes cristians del nord, que al Xarq eren el [[Regne d'Aragó]] i el [[Comtat de Barcelona]]. Saragossa fou [[Setge de Saraqusta (1118)|conquerida]] l'[[any]] [[1118]] per [[Alfons I d'Aragó]].<ref name="dicc">Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.</ref> L'any [[1148]], [[Ramon Berenguer IV]], [[comte]] de [[Barcelona]]<ref name=dicc/> va [[Setge de Tortosa (1148)|conquerir Tortosa]]. Lleida i Fraga la seguiren el 1149, també conquerits per Ramon Berenguer VI, amb la qual cosa la frontera del Xarq es mogué cap al sud, fent una línia des d'Albarrasí fins a Peníscola. Les illes caigueren als crisitans amb la [[conquesta de Mallorca]] per [[Jaume I]] el 1229. El mateix any s'inicià la conquesta de l'emirat de València, sota el mateix Jaume el Conqueridor, que no tingué major èxit fins a la [[conquesta de la ciutat de València]] el 1238 i del sud valencià el 1245, quan es constituí com a [[Regne de València]], que tanmateix es completà només l'any 1269 quan el rei Jaume I ocupà l'Emirat de Múrcia, que quedà primer en mans castellanes i finalment passà a formar part del regne valencià. Pel que fa a l'extrem sud del Xarq, és a dir Almeria, no va ser fins a la conquesta del [[Regne de Granada]] per una aliança castellano-aragonesa l'any 1492 que el Xarq deixà de tenir presència musulmana. En aquest moment doncs, el territori oriental de la península quedà dividit entre els quatres regnes o comtats cristians de Barcelona (que després esdevé Catalunya i ocupà tot el nord del Xarq), València (la costa), Aragó (l'interior) i Castella (Múrcia i la Manxa). Pel que fa al Xarq, però, el que ix més enfortit és la [[Corona d'Aragó]], els territoris de la qual cobreixen pràcticament tot el Xarq.

 

{{referències|2}}