Obre el menú principal

Canvis

17 octets eliminats ,  fa 2 anys
Canvis menors, neteja, replaced: en el nord → al nord AWB
{{infotaula geografia política}}
[[Fitxer:Vista de Ceuta.jpg|thumb|310px|Vista de Ceuta des del mirador d'Isabel II]]
'''Ceuta''' (o '''Cepta'''<ref>{{Citar ref|url= http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf)| cognom=Ordóñez|nom=David|títol=Llibre d'estil de la revisió de la toponímia estrangera|mes=12|any=2012|publicació=Enciclopedia.cat}}</ref>) (en [[àrab]] '''سبتة''', ''Sabta'') és una [[ciutat autònoma]] d'[[Espanya]], reconeguda per la [[constitució espanyola de 1978]]. La ciutat antiga és situada al centre de l'istme que uneix la península del [[Monte Hacho]] i el continent i s'ha estès al voltant d'una àmplia badia.
 
La ciutat de Ceuta és reclamada pel Marroc com a part del seu territori nacional.
 
== Població ==
Ceuta compta actualment amb 84.963 habitants. La població espanyola inclou la d'origen [[Magreb|magrebímagrib]]í, [[Índia|hindú]], [[República Popular de la Xina|xinès]] i [[jueu]].
 
=== Llengües ===
 
== Economia ==
El port és de tràfic intens (importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta) i, juntament amb l'activitat pesquera, representa la base econòmica de la població. Té indústria derivada d'aquesta darrera activitat (conserves de peix), a més de l'artesana tradicional (cuir, tapissos).
 
== Govern i administració ==
=== Etimologia ===
L'origen del nom de Ceuta pot remuntar-se a la designació donada pels [[Roma Antiga|romans]] a les set forestes de la regió (''Septem Fratres''). De Septem > Septa > Ceita > Ceuta. Al llarg de la història Ceuta ha estat successivament ocupada per [[Fenícia|fenicis]], [[Grècia Antiga|grecs]], [[Cartago|cartaginesos]], romans, [[vàndal]]s, [[visigot]]s, [[Imperi Bizantí|bizantins]] i [[musulmà|musulmans]], trobant-se, almenys des del [[segle XIII]], com ho proven les [[Cantigas de Santa Maria]] d'[[Alfons X de Castella|Alfons X el Savi]], en la mirada de [[Regne de Castella|Castella]] dintre de l'àmbit d'un projecte [[Expansionisme|expansionista]] d'aquesta [[Corona de Castella|Corona]], els primers passos de la qual remunten al regnat de [[Ferran III de Castella|Ferran III el "Sant"]].
[[Fitxer:Perejil-neutral.png|thumb|rightdreta|300px|Mapa de Ceuta, a Espanya]]
=== Evolució històrica ===
La ciutat va ser fundada per colons fenicis i ocupada per grecs de Focea que la renomenaren "''Hepta Adelphoi''". El [[319 aC]], Cartago recobraria la ciutat, que va tornar a ser púnica. En [[201]] [[Cartago]] fou derrotada i reconeix el [[Regne de Numídia]] com a senyor de la ciutat. En el [[47 aC]], aquesta passarà a domini [[Mauritània (antiguitat)|maurità]].
 
'''Mauritania Tingitana (40-429)'''
 
En l'any [[40]] dC [[Calígula]] s'annexiona el regne, i formà part de la [[Mauritània Tingitana]]. Els romans l'anomenaren ''Septem Fratres'' a causa dels set turons que l'envolten. La regió del nord d'Àfrica i la ciutat cauen en el [[429]] en poder dels vàndals. En el [[534]] el general bizantí [[Belisari]] reconquesta la ciutat (campanyes en elal nord d'Àfrica sota l'emperador [[Justinià I|Justinià]]).<ref> No està clar si el 534 pertanyia als vàndals o havia passat a mans dels visigots </ref> La dominació duraria fins al [[709]],<ref>{{es}} Jaime Vizcaíno Sánchez, ''[http://books.google.cat/books?id=NrsO6m2FLt0C&pg=PA9&dq=mallorca+bizantina&hl=ca&ei=19seTcPtK4f2sgbO6PyDDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q=mallorca%20bizantina&f=false Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania]''</ref> quan la ciutat, governada per l'oficial bizantí [[Olban]],<ref> altres el consideren un oficial visigot i altres encara un cap dels berbers gomeres </ref> va caure en mans musulmanes, a causa de les disputes internes entre els visigots. De fet, algunes llegendes parlen de la revolta del Comte de Ceuta, Julià, com la causa de la seva caiguda.
 
Durant la revolta [[kharigita]] fou refugi dels exèrcits àrabs. Vers el [[788]] va ser envaïda per l'emirat [[idrissída]]. Els [[Banu Eisam]] o Banu Isam (dinastia fundada per Kennum Mudjbir) van actuar com una virtual dinastia independent més que com a delegats idríssides, però el 931 l'emir Abul ibn Kennum Aiysh al-Rida, va haver d'abdicar davant un atac cordovès i cedir el seu domini (que incloïa [[Tànger]]) al califa de Còrdova [[Abderraman III]] la ciutat va ser conquistada pel califat andalusí i fou objecte de disputa amb els fatimites.
 
La divisió que a l'inici del segle XI va sofrir el [[Califat de Còrdova|Califat]] en [[regnes de Taifes]] va permetre el domini dels [[hammudites]] (que dominaven Ceuta, Tànger, Algesires i Màlaga); es van encunyar monedes d'or (''mancus ceptimus''). Aprofitant l'anarquia el governador hammudita, Suqut al-Bargawati, proclamà la senyoria independent el [[1061]], i va fundar una dinastia pròpia reconeixent al califa [[abbàssida]]; va disputar als [[abbadites]] de [[Emirat de Sevilla|Sevilla]] el control de l'estret. Va conservar el poder fins que es va haver de rendir als almoràvits el [[1083]] que hi van governar per mitjà d'un cadi.
*Al Qâdî 'Iyâd Ibn Mûsâ Al Yahsûbî (1083-1149), [[cadi Ayyad]].
*1175-76 [[Ibn Dihya]] cadi i fou un erudit andalusí, estudià a Ceuta
*El [[1227]] s'hi produí el martiri de [[Daniele Fasanella|Sant Daniel]] i els seus companys.
 
'''[[Emirat de Múrsiya]] (1232-1233)'''. El 1232 la unitat almohade es va esmicolar amb [[Ibn Hud]] a Andalusia i els [[hàfsides]] al Magreb; el governador de Ceuta, Sayyid Abu Musa es va revoltar i va agafar el títol d'al Muayyad però assetjat pel califa almohade va haver d'entregar la ciutat a Ibn Hud que la va concedir a l'almirall al-Ghushi, però aquest fou enderrocat per la població que va portar al poder al ric mercader local Abu l-Abbas al-Yanashi que va haver de fer front a un setge dels genovesos; desencantats amb al-Yanashi els notables locals el van deposar i es van sotmetre altre cop als almohades, que hi van enviar com a governador a Ibn Khalas.
 
[[Taifa de Ceuta]] (1233-1236)
 
'''[[Hàfsida]] (1242-1249)'''
*Els hàfsides hi van fer una incursió en [[1243]], la van ocupar i la ciutat va reconèixer a [[Abu-Zakariyyà Yahya (I)]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gaspar Remiro |nom=M. |títol=Relaciones de la Corona de Aragón con los estados musulmanes de Occidente: el negocio de Ceuta entre Jaime II de Aragón y Aburrebia Solaiman, sultán de Féz, contra Mohamed III de Granada |url= |llengua= castellà | editorial=Revista del Centro de Estudios Históricos de Granada y su Reino |data=1923 |pàgines=133 |isbn=}}</ref> (1228-1249) a la mort del qual un cop d'estat local va expulsar als seus oficials i va donar el poder a Abu l-Qàssim Muhàmmad ibn Àhmad (1249-1279) que va reconèixer nominalment al califa almohade i va fundar la dinastia dels [[Banu l-Azaf]] que va durar fins al 1327.
 
'''Taifa de Ceuta (1249-1305)'''
* [[Jaume el Conqueridor]] va signar el [[Tractat de Barcelona (1274)|tractat de Barcelona]] de [[1274]] que establia una aliança militar amb el soldà del Marroc [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]], tractat que després va fer valer el sultà per contractar els serveis d'una flota i exèrcit de [[mercenari]]s cristians per a la conquesta de Ceuta, quan va caure en poder del rei de Granada .<ref>{{fr}} Alexandre Miltitz diu que fou Muhàmmad II a ''[http://books.google.cat/books?id=hkVJAAAAYAAJ&pg=PA267&dq=ceuta+1274&hl=ca&ei=PP2sTK8fg87iBvPv3OoI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFEQ6AEwCQ#v=onepage&q=ceuta%201274&f=false Manuel des consuls]'', v.2.1, p.267.</ref>
*Segons la [[Concòrdia de Monteagudo]] del [[1291]], entre Castella i la [[Corona d'Aragó]] la ciutat romandria en mans de Castella. [[Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú|Muhammad III al-Mahlua]] la va recuperar per a l'[[Emirat de Gharnata]] el 1306 i la va saquejar.<ref> {{es}} Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, ''[http://books.google.cat/books?id=RLPl_xzbZpwC&pg=PA492&dq=gibraltar+1309&hl=ca&ei=QTCwTLO6N4W6jAfGh-Fo&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=gibraltar%201309&f=false Historia de España de la Edad Media]'', p.493</ref>
[[FileFitxer:Murallas meriníes de Ceuta.jpg|thumb|rightdreta|Muralles meriníes de Ceuta.]]
'''[[Emirat de Granada]] (1305-1309)'''
*En [[1309]] [[Setge de Ceuta (1309)|fou conquistada]] pel soldà [[marínida]] [[Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf]] amb [[Tractat de Barcelona (1309)|ajuda aragonesa]].
 
Marínida (1309-1310), Hàfsida (1310-1314), Marínida (1314-1315), Hàfsida (1315-1327)
 
'''Marínida (1327-1384)'''
*En [[1339]] un estol [[Catalunya|català]] manat per [[Gilabert de Cruïlles]] hi [[batalla naval de Ceuta|derrota una força naval]] marínida.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Els Castells catalans |volum=vol.2 |url= http://books.google.cat/books?id=QdIpAQAAMAAJ&q=Gilabert+de+Cru%C3%AFlles+ceuta+1339&dq=Gilabert+de+Cru%C3%AFlles+ceuta+1339&hl=ca&sa=X&ei=arwsUoL9FsWR0QXg8oCwAw&ved=0CDQQ6AEwAA |llengua= | editorial=R. Dalmau |data=1967 |pàgines=654 |isbn=}}</ref>
*En 1351, és visitada pel viatger [[Ibn Battuta]], dues vegades.
 
'''[[Imperi portuguès]]''', "[[Regne de l'Algarve d'Além-mar em África]]" '''(1415-1580)'''
*El [[21 d'agost]] de [[1415]], [[Joan I de Portugal]], amb els seus fills [[Eduard I de Portugal|Don Eduard]], Don Pere i [[Enric el Navegant|Don Enric el Navegant]] desembarquen a les actuals platges de San Amaro i [[Conquesta de Ceuta|conquistaren la ciutat]] per al [[Regne de Portugal]]. Davant els despropòsits de diversos capitans per a fer-se càrrec de la ciutat després de la conquesta, [[Pedro de Meneses]] es va presentar davant del Rei i amb un pal dit "Aleo" (amb el qual es feia un joc molt popular de l'època) va promulgar tal himne: "Senyor, amb aquest pal tinc prou per a defensar Ceuta de tots els seus enemics", a la pregunta de Joan I de Portugal de si era prou forta per a fer-se càrrec de tal responsabilitat. Pedro de Meneses va ser designat primer [[Governador]] i [[Capità General]] de la Ciutat. El famós ''Aleo'' es conserva actualment en el Santuari de La nostra Senyora d'Àfrica i ha anat passant de mà en mà a través de tots els Generals que accedeixen al comandament de la plaça jurant defensar la ciutat tal com va citar Pedro de Meneses. Després d'un tractat amb els marínides, aquest reconegueren Ceuta com a portuguesa. La ciutat va ser reconeguda com a portuguesa pel [[tractat d'Alcaçovas]] i el [[Tractat de Tordesillas]]. Després de la mort de [[Sebastià I de Portugal]], el Regne de Portugal s'incorpora a la monarquia hispànica.
* [[Santa Beatriu de Silva]], nascuda Beatriz de Silva y Meneses (Ceuta o Campo Maior, Portugal, 1424 - Toledo, 17 d'agost de 1491), va ser una santa portuguesa
 
'''Espanya'''
''[[Consell de Portugal]] (1582-1668)''
 
El [[1640]] Ceuta no segueix a Portugal en la seva secessió, preferint mantenir-se sota la sobirania de [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]]. En [[1656]], es concedeix a la ciutat ''Carta de Naturalesa'' i afegix el títol de ''Fidelísima'' als quals ja ostentava de ''Noble'' i ''Leal''. En [[1668]] un Tractat amb Portugal reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i la seva [[jurisdicció]].
 
''[[Consell de Castella]] (1668-1812, 1814-1834)''
En [[1704]] voltada per terra, resisteix el setge britànic que va [[Presa de Gibraltar|prendre Gibraltar]]. També va resistir el setge (1694-1720) del soldà [[Ismail Ibn Sharif]].
En [[1812]] la Junta de Ciutat passa a ser Ajuntament Constitucional.
 
''[[Província de Màlaga]] (1834-1995)''
 
En [[1859]]-[[1860]] la [[Guerra d'Àfrica]] li va donar una nova delimitació territorial. EnEl [[1912]] fou suprimit el Penal i es va instaurar el Protectorat. EnEl [[1956]] la [[independència]] del Marroc la va posar sota el punt de mira d'aquest país, qui des d'aleshores la va reivindicar. Però el 1960 l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] estudià la descolonització sense incloure Ceuta. EnEl [[1978]] la Constitució Espanyola confirma l'espanyolitat de Ceuta i Melilla. En l'actualitat segueix sent objecte de disputa entre el Marroc i Espanya, igual com Melilla.
 
'''Ciutat autònoma'''
300.478

modificacions