Gibraltar: diferència entre les revisions

'''Gibraltar'''<ref name="gec">{{gec|0029881|Gibraltar}}</ref> o '''Gibaltar'''<ref>{{Ref-web|url = http://www.nuvol.com/opinio/gibraltar-es-espanyol/|títol = "Gibraltar" és espanyol| consulta = |llengua = | editor = |data = |obra = Article sobre el topònim publicat a Nuvol.com}}</ref> és un [[territori britànic d'ultramar]] que inclou el [[penyal de Gibraltar]] i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'[[estret de Gibraltar]], que uneix el mar [[Mediterrani]] i l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. Limita per terra amb [[Espanya]], amb el municipi [[província de Cadis|gadità]] de [[la Línea de la Concepción]]. Al sud de la [[península Ibèrica]], el penyal de Gibraltar (en [[anglès]] ''the Rock'') és una gran muntanya rocosa que s'alça arran de mar convertida en fortalesa. És britànica des del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). Aquesta situació estratègica fa que Espanya n'hagi reclamat la sobirania en diverses ocasions, afer que ha complicat les relacions entre tots dos estats. La ciutat és un centre bancari, turístic i base de l'Armada Britànica ([[Royal Navy]]).

[[Anglaterra]] i [[Comtat d'Holanda|Holanda]], dues grans potències marítimes, eren enemigues de l'aspiració de [[Felip d'Anjou]] (Felip V) al tron d'Espanya. AlEl juliol de [[1702]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], van arribar a [[Cadis]] i van desembarcar a [[Rota (població)|Rota]] i a [[El Puerto de Santa María]]. El [[4 d'agost]] de [[1704]], una altra esquadra anglesa [[Presa de Gibraltar|va prendre]]<ref>Pierre Vilar, ''[http://books.google.cat/books?id=1C1pAAAAMAAJ&q=300+catalans+gibraltar+1704&dq=300+catalans+gibraltar+1704&hl=ca&ei=cXSnTMvSEoSYOq76ydIM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDUQ6AEwAQ Història de Catalunya]'', v.7, p.490</ref> Gibraltar. Els seus comandants [[George Rooke]] i [[Jordi de Hessen-Darmstadt]] van [[Setge de Gibraltar (1704-1705)|prendre possessió]] del Penyal en nom de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles d'Àustria]], pretendent al tron d'Espanya. Entre els expedicionaris s'hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a [[Catalan Bay]]. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments és el cèlebre [[John Churchill, 1r Duc de Marlborough|Marlborough]] (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]), en el qual Espanya cedia al [[Regne Unit]] el Penyal amb la condició d'evitar, o en defecte d'això controlar, el [[contraban]] cap a Espanya.<ref name="s1714">{{ref-publicació | cognom=Alcoberro | nom =Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro | article =El primer conflicte global | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.20-23 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name="s1714causes">{{ref-publicació | cognom=Casas | nom =Sònia | article =Les 5 causes de la derrota | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.46-47 |issn = 1695-2014}}</ref>

[[Fitxer:Lockheed_Hudson_of_No_233_Squadron_RAF_(August_1942).png|esquerra|thumb|300px|Un avió de la RAF sortint de Gibraltar el 1942]] El [[1938]], el Regne Unit va acordar la construcció d'un [[aeròdrom]] a l'[[istme]] de Gibraltar,<ref>{{es}}{{ref-notícia|títol=El nuevo programa de rearme británico constituye una respuesta adecuada a las palabras de Goering|publicació=La Vanguardia|url= http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1938/03/04/LVG19380304-008.pdf| consulta=10 d'agost de 2013|data=4 de març de 1938}}</ref> que va ser enllestit el [[1939]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Gibraltar va ser la base d'operacions militars britàniques entre l'Atlàntic i el Mediterrani, a més de ser l'únic territori de l'Europa continental que es va mantenir lliure d'ocupació per les forces de l'Eix.

Més de 5 milions de turistes visiten Gibraltar cada any. A més, Gibraltar és un centre financer. Malgrat ser part de la [[Unió Europea]], '''Gibraltar''' té una jurisdicció legal i un sistema [[tribut]]ari separat del [[Regne Unit]].<ref>[http://www.gibraltar.gov.gi/gov_depts/taxation/tax_index.htm Gibraltar Taxation home page]</ref> A causa de la manca de terreny obert en la península, Gibraltar no té [[agricultura]]. Hi ha una petita quantitat d'indústria lleugera (begudes) però les fonts d'ingressos principals són el transport marítim, el [[turisme]] (més de set milions de turistes visiten Gibraltar cada any) i les activitats financeres.<ref>[http://www.gibraltar.gov.gi/business/bus_index.htm e-Business & Commerce] (en inglésanglès), ''Gobierno de Gibraltar'', Gibraltar. Últim accés el 24/11/2007.</ref><ref>[http://www.gibnet.com/texts/pcun98.htm The Fight for Self -Determination - Address to the committee of 24 for decolonisation] (en inglésanglès), ''Caruana, Peter'', 1998. Últim accés el 24/11/2007.</ref>

Va ser sobretot després de l'elecció de [[Joe Bossano]] el 1988, quan Gibraltar, emparada en la seva condició de territori de la Comunitat Europea, al tant que eximeix de l'[[IVA]] i al marge de la unió duanera, va desenvolupar una legislació fiscal que la va convertir en un actiu centre financer ''off-shore'', considerat un [[paradís fiscal]] a causa de les seves avantatjoses condicions fiscals. Es van definir així dos tipus d'empreses: les exemptes (''exempt companies'') i les qualificades (''qualifying companies''), que, residents a Gibraltar, no tenen activitat econòmica ni comercial al territori. Aquestes companyies paguen un impost anual no superior a 300 [[lliures esterlines]] i paguen un impost sobre beneficis testimonial (2% en el cas de les companyies qualificades; gens si es tracta d'exemptes). Addicionalment, no existeix cap tipus de control de canvis per a les persones físiques o jurídiques residents a Gibraltar. Al setembre de 2004, Gibraltar tenia 28.000 companyies en el seu registre (pràcticament una societat registrada per habitant), de les quals 8.500 eren impositivament lliures. Gibraltar ha desenvolupat uns estrictes codis bancaris i financers.<ref>{{citar ref|url= http://www.guardian.co.uk/gibraltar/story/0,,726891,00.html|títol=Straw questions Gibraltar over finances |llengua=anglès | editorial=The Guardian |data=3 de juny de 2002|dataaccés=12 d'abril de 2014}}</ref>

El règim fiscal gibraltareny va portar al fet que l'[[OCDE]] inclogués al territori en la llista de paradisos fiscals al juny de 2000. El govern gibraltareny es va comprometre el 2002 a millorar la transparència dels seus sistemes reguladors i fiscals i establir un intercanvi efectiu d'informació en matèria fiscal amb altres membres de l'OCDE, de manera que no va ser inclosa en la llista de paradisos fiscals no cooperadors.<ref>{{citar ref|url= http://www.oecd.org/document/59/0,2340,en_2649_201185_2074555_1_1_1_1,00.html|títol=Gibraltar Commits to Co-operate with OECD to Address Harmful Tax Practices|llengua=anglès| editorial=Organisation for Economic Co-operation and Development|data=14 de març de 2002|dataaccés=24 de novembre de 2007}}</ref> Les autoritats gibraltarenyes sostenen que, malgrat l'avantatjós règim fiscal del que gaudeixen les societats exemptes, el rigor dels controls aplicats impedeix la utilització de la plaça com a centre de [[blanqueig de diners]], la qual cosa ha estat recolzat per informes d'organismes com l'[[FMI]].<ref>{{citar ref|url= http://www.imf.org/external/np/ofca/2001/eng/gbr/103101.pdf|títol=Gibraltar - Assessment Of the Regulation and Supervision of Financial Services|llengua=anglès| editorial=International Monetary Fund: Monetary and Exchange Affairs Department|data=octubre de 2001|dataaccés=24 de novembre de 2007}}</ref>

Al desembre de 2008, el Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea va anul·lar la decisió de la Comissió Europea de considerar l'impost de societats de Gibraltar, reformat el 2002 i inferior al del Regne Unit, com a ajuda d'Estat o competència deslleial, i va reconèixer el dret de Gibraltar a tenir un règim fiscal propi.<ref>{{citar ref|url= http://www.publico.es/agencias/efe/184438/tribunal/ue/anula/decision/ce/regimen/fiscal/gibraltar|títol=El Tribunal de la UE anul·la la decisió de la CE contra el règim fiscal de Gibraltar| editorial=Públic|data=18 de desembre de 2008}}</ref>

[[Fitxer:Telex1.jpg|thumb|leftesquerra|Una placa a Mill Lane ciutat que marca el lloc de la primera central telefònica de Gibraltar.]]

El clima a Gibraltar és [[clima subtropical|subtropical]]-[[Clima Mediterrani|mediterrani]]; la [[Classificació climàtica de Köppen]] el classifica com ''Csa''.<ref>{{citar ref|url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mt.html#Geo|obra=CIA Factbook|títol=Geographic location| editorial=Agència Central d'Intel·ligència|llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref|url= http://www.doi.gov.mt/en/islands/location.asp|títol=The Maltese Islands| editorial=Department of Information of Malta|llengua=anglès}}</ref> Els estius a Gibraltar són calents, humits i gairebé sense pluges. Els hiverns són suaus i habitualment amb pluges. Les estacions de primavera i tardor solen ser moderadament plujoses. La seva temperatura mitjana anual és de 21&nbsp;°C durant el dia i 15&nbsp;°C durant la nit. El mes més fred és [[gener]] i el més calorós és [[agost]].<ref>{{citar ref |url= http://www.weather2travel.com/climate-guides/gibraltar/gibraltar.php |títol=Gibraltar Climate Guide |dataaccés=5 de juny de 2009}}</ref> Hi ha dos vents predominants, el [[llevant (vent)|llevant]] de l'[[est]], procedent del [[desert del Sàhara]] d'[[Àfrica]], que porta aires més humits i aigües més càlides; i el [[ponent (vent)|ponent]] de l'oest, que porta aires frescos i aigües fredes.