Rumba catalana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 52:
Sorgirà a poc a poc un planter d'artistes, generalment gitanos, i un públic interessat en aquesta ona musical. Chango, el Linus, el Huesos, la Marelu... Però serà [[Peret]], gitano de [[Mataró]], qui aconseguirà saltar dels ambients més estrictament rumberos i arribar al gran públic, en una època d'expansió de la indústria discogràfica a l'[[Estat Espanyol]].<ref>{{ref-web|url=http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_419083/486-peret-cuando-mataro-era-hawai#.Ttt16AwbiKKSkVJ |títol=Peret: cuando Mataró era Hawai |consulta=18/6/2014 |obra= |editor=La Razon |data=19/12/2011 |llengua=castellà }}</ref> Peret ha deixat per a la història de la rumba temes tan emblemàtics com ''[[Una lágrima]]'' (1968), ''[[El mig amic]]'' (1968), ''[[Borriquito]]'' (1971), ''[[Saboreando]]'' (1978), ''[[Gitana hechicera]]'' (1992) o la particular versió d'''[[El muerto vivo]]'' (1966).
 
El triomf comercial de Peret arrossegarà alguns artistes més: [[Los Amaya]], [[Rumba Tres]]... Fins i tot [[La Trinca]] popularitza la rumba ''Mort de gana'' el [[1973]], un tema que acabarà sent un dels més emblemàticssignificatius del grup.
 
==== La dignificació del gènere ====