O Maria, Deu maire: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Seccions
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 9:
 
'''''O Maria, Deu maire''''' (Oh, Maria, mare de Déu) és una [[cançó]] en [[occità]], un [[himne|himne a la Verge Maria]]. És l'única cançó de l'[[Escola de Sant Marçal de Llemotges|Escola de Sant Marçal]] escrita totalment en [[llengua vernacla]] (sense cap estrofa ni bordó en [[llatí medieval|llatí]]). També és l'única cançó medieval en llengua occitana amb [[notació musical]] existent per totes les seves estrofes, que són dotze,<ref name="Paden"/> que data de la dècada de 1090 i que es conserva en un [[manuscrit]] conegut com MS f. lat. 1139 de [[Biblioteca Nacional de França]].<ref name="Haines"/> S'ha traduït de l'occità a l'[[Idioma anglès|anglès]].<ref name="Chickering"/>
 
==Característiques==
La cançó [[litúrgica]] "O Maria" fou pensada per transmetre la veritat sagrada a la gent en una llengua que ells poguessin entendre, encara que generalment es duia a terme a través d'una barreja de versos tant llatins com vernacles. La melodia de la peça es repeteix bàsicament a cada estrofa amb algunes variacions de menor importància. Les cançons posteriors dels [[trobador|trobadors]], compostes en el mateix estil, mai foren transcrites amb més d'una estrofa de música. S'ha suggerit que, tal com a "O Maria", les estrofes subsegüents eren melòdicament similars amb només algunes variacions de menor importància. S'ha posat en relleu les semblances existents entre la música d'"O Maria" i la d'un [[himne]] del [[segle IX]] també dedicat a la Verge que es titula "Ave maris stella" ("Salut, estrella del mar").<ref name="Brittain"/> Igualment s'han vist semblances entre "O Maria" i "Reis glorios, verais lums e clardatz" ("Rei gloriós, veritable llum i claredat"), que és una [[Alba (estil trobadoresc)|alba]] escrita pel trobador [[Guiraut de Bornelh]] (''fl.c.'' 1200). Aquest últim pot ser un ''[[contrafactum]]'' o simplement una imitació [[mètrica (poesia)|mètrica]], si bé la seva lletra no es pot suposar que tingués cap sentit religiós.<ref name="Paden2"/>