Mon (poble): diferència entre les revisions

Quan Birmània estava a punt de proclamar la independència els polítics mons van optar per un estat separat. Els seus veïns karens van formar la Karen National Defense Organization (KNDO) i els mons la Mon National Defense Organization (MNDO). La rebel·lió la va iniciar la KNDO l'agost de [[1948]] i s'hi van unir el Mon National Solidarity Movement dirigit per Naing Aung Tun i el Mon Independence Movement dirigit per Naing Shwe Kyin. Ambdós grups, inicialment en desacord, es van unificar el [[1952]] i va sorgir el Mon Peoples Solidarity Group que va seguir cooperant amb els insurgents karens, i van estar aliats també a les restes de l'exèrcit del [[Kuomintang]] (KMT) que el [[1950]] havia entrat a Birmània des Xina. El [[1954]] el grup va prendre el nom de Mon People's Front, i va quedar sota la direcció de Naing Aung Tun, que es va sotmetre al govern, entregant-se 1111 soldats armats. Naing Shwe Kyin va sortir del país cap a [[Tailàndia]] amb els seus seguidors i es va establir a la frontera entre ambdós països per continuar la lluita armada. Naing Shwe Kyin va aconseguir establir el [[1962]] el [[New Mon State Party]], els membres del qual actuaven a la clandestinitat. El New Mon State Party va cooperar amb altres grups armats i va mantenir la lluita fins al [[1993]]. Les negociacions de pau es van iniciar el desembre de 1993 i un acord fou signat el juny de [[1995]] pel qual el NMSP va renunciar a la lluita armada i fou legalitzat. 7.860 soldats van entregar les seves armes el [[29 de juny]] de [[1995]]. El govern ha concedit assistència econòmica a la regió sota control de la NMSP, la capital de la qual és Ye Chaung Pya.

 

{{commonscat}}

{{referències}}