Adreça IP: diferència entre les revisions

[[Fitxer:IP_Address_Match.png|thumb|Resolució d'adreces IPip]]

D'acord amb el [[Internet Protocol|protocol d'Internet]], una '''adreça IPip''' és un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. Dins d'una mateixa [[xarxa informàtica|xarxa]], cada adreça IPip que s'utilitzi ha de ser única.

Una adreça IPip es representa mitjançant un [[nombre binari]] de [[32 bits|32]] (IPv4ipv4) o 128 bits (IPv6ipv6). Les adreces IPv4ipv4 s'expressen com nombres de notació decimal: es divideixen els 32 bits de l'adreça en quatre octets (un [[Byte|octet]] és un grup de 8 [[bit]]s). El valor decimal màxim de cada octet és 255 (el nombre binari de 8 bits més alt és 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tenen valors decimals d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128, la suma dels quals és 255). Un exemple d'adreça IPip podria ser 192.168.1.123. Aquest és un exemple típic d'IPip en xarxa local.

Hi ha tres classes d'adreces IPip que una organització pot rebre de part del Registre Nord-americà de Nombres d'Internet (ARIN) (o [[ISP]] de l'organització): Classe A, B i C. En l'actualitat, ARIN reserva les adreces de Classe A per als governs de tot el món (encara que en el passat se li hagin atorgat a empreses de gran envergadura com, per exemple, [[Hewlett Packard]]) i les adreces de Classe B per a les mitjanes empreses. S'atorguen adreces de Classe C per a tots els altres sol·licitants.

Hi ha certes adreces en cada classe d'adreça IPip que no estan assignades. Aquestes adreces es denominen adreces privades. Les adreces privades poden ser utilitzades pels amfitrions que usen traducció d'adreça de xarxa ([[NAT]]), o un servidor proxy, per a connectar-se a una xarxa pública o pels amfitrions que no es connecten a Internet.

Moltes aplicacions requereixen connectivitat dintre d'una sola xarxa, i no necessiten connectivitat externa. En les xarxes de gran grandària, sovint s'usa [[TCP/IP|TCP/ip]], encara que la connectivitat de capa de xarxa no sigui necessària fora de la xarxa. Els bancs en són bons exemples. Poden utilitzar TCP/IPip per a connectar els caixers automàtics (ATM). Aquestes màquines no es connecten a la xarxa pública, de manera que les adreces privades són ideals per a elles. Les adreces privades també es poden utilitzar en una xarxa en la qual no hi ha suficients adreces públiques disponibles.

==Aplicacions de la IPip==

Amb IPsips es poden crear subxarxes utilitzant l'espai d'adreces d'una xarxa, que pot ser subdividida al seu torn formant subxarxes autònomes separades. Per exemple, una aplicació real pot ser quan es necessita agrupar tots els empleats que pertanyen a un departament d'una empresa. En aquest cas es crea una subxarxa que engloba les adreces IPip d'aquests. Per aconseguir-ho cal reservar bits del camp d'amfitrió per identificar la subxarxa establint a un els bits de xarxa-subxarxa en la màscara. Per exemple l'adreça 172.16.1.1 amb una màscara 255.255.255.0 indica que els dos primers bytes identifiquen la xarxa (per ser una adreça de classe B), el tercer byte identifica la subxarxa (els bits en la màscara són a 1) i el quart identifica l'amfitrió (a 0 els bits corresponents dins de la màscara). Hi ha dues adreces de cada subxarxa que queden reservades: aquella que identifica la subxarxa (camp d'amfitrió a 0) i l'adreça per fer broadcast en la subxarxa (camp d'amfitrió a 255, tots els bits a 1).

== Tipus d'IPip ==

'''IPip fixa:''' Una adreça IPip fixa és permanent, no té una duració màxima determinada.

'''IPip dinàmica:''' Una adreça IPip dinàmica és una IPip assignada mitjançant un [[servidor DHCP]] (''Dynamic Host Configuration Protocol'') a l'usuari. La IPip que s'obté té una duració màxima determinada. El servidor DHCP dóna paràmetres de configuració específics per cada client que desitgi participar en la [[xarxa IP|xarxa ip]]. Entre aquests paràmetres es troba l'adreça IPip del client.

Atès el nombre creixent d'usuaris, i el nombre limitat d'adreces IPip, els operadors no poden donar-ne una d'específica a cada usuari i donen una adreça nova en cada connexió (IPsips dinàmiques), que canvien cada cop que l'usuari es torna a connectar per qualsevol causa.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pollino |nom=David |cognom2=Maxim |nom2=Merritt |títol=Wireless security |url=http://books.google.cat/books?id=ShiHNDOr2L8C&pg=PA158&dq=ip+address+most+operators&hl=ca&ei=C1hzTfqmEMfOswali8nnAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDsQ6AEwAjgK#v=onepage&q=ip%20address%20most%20operators&f=false |llengua=anglès |editorial=McGraw-Hill Professional |data=2002 |pàgines=p.158 |isbn=0072222867 }}</ref>

Telefònica pot assignar IPsips a Espanya que es poden canviar les IPsips públiques quan ho vol l'usuari, però [[Orange Espanya]] o [[Vodafone]] no donen aquest servei a Espanya.{{CN|data=febrer de 2016}}

* [http://www.styleua.com/plus.html Adreça IPip] {{en}}

* [http://www.whoisthisip.com/ Who is this IPip] {{en}}

* [http://freeproxyserver.net Free Proxy IPip Changer]