Lògica aristotèlica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció |
mCap resum de modificació |
||
Línia 25:
== Classificació de judicis ==
Els judicis poden ser segons a l'extensió del subjecte: Universals, o particulars. Segons la qualitat de la relació entre conceptes: afirmatius o negatius. Els judicis es poden classificar ordenadament en Universals afirmatius (Es representen amb la lletra A), Universals Negatius (Es representen amb la lletra E), Particulars afirmatius (Es representen amb la lletra I) i finalment Particulars negatius (Amb la lletra O.); Aquestes convencions no van ser inventades per Aristòtil, però provenen de les paraules en llatí "afirma" i "va negar".
Silogismes: És un raonament on es dedueix una conclusió partint de 2 judicis. Aquest està conformat per 3 parts i al seu torn per 3 termes. Les tres parts són: Premissa major (la més universal), Premissa menor (menys universal) i la conclusió. Els tres termes que esmentem són el terme major i el terme menor (subjecte i predicat de la conclusió: S és P), finalment el terme mitjà (lletra M) que apareix en els dos judicis
Hi ha 4 formes vàlides de sil·logisme, totes depenent de la variació del terme mitjà i de la seva funció en els judicis, llistades a continuació:
| |||