Decrets de Nova Planta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
l'any del primer decret estava equivocat
Es desfà la revisió 18970182 de 84.77.154.33 (Discussió) Lectura restrictiva dels decrets de Nova Planta. Llegeix l'article
Línia 3:
[[Fitxer:Decreto-nueva-planta-reino-mallorca.jpg|thumb|right|260px|Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.]]
 
Els '''Decrets de Nova Planta''' són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per [[Felip V de Castella|Felip V]] a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 17071701, i el darrer del 1719— que implantaren el [[absolutisme|règim absolutista]] a la [[Monarquia d'Espanya]]. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la [[sobirania]] dels regnes invocant un [[Dret diví dels reis|dret diví]]. Fins aleshores la [[Monarquia d'Espanya]] s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –[[règim polisinodial]]–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou [[Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)|règim de secretaries d'Estat]] —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota [[sobirania]].
 
Aquestes lleis [[absolutisme|absolutistes]] provocaren —entre d'altres causes—, que el 1705 els [[estats de la Corona d'Aragó]] s'aixequessin en armes contra Felip V proclamant com a nou monarca espanyol a Carles d'Àustria, fet que provocà que la [[Guerra de Successió Espanyola]] (1701-1715) —fins aleshores només una guerra internacional—, es convertís en una guerra civil entre territoris espanyols. Però al llarg de la guerra les tropes fidels a Felip V reconqueriren els estats de la Corona d'Aragó —el regne de València i el regne d'Aragó caigueren el 1707, Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715—, i aleshores Felip V invocant el «[[dret de conquesta]]», acusant-los de «[[rebel·lió]]», i manifestant la voluntat de «reduir tots els seus regnes a les lleis de Castella», abolí els [[Furs]] i les [[Constitucions catalanes|Constitucions]] dels [[estats de la Corona d'Aragó]], quedant derogades també les institucions constitucionals que fins aleshores havien compartit amb els monarques espanyols la [[sobirania]].