Perdicas II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Ciutat d'Argos |
m Nimfòdor d'Abdera, Publi Herenni Dexip, Amintes III de Macedònia |
||
Línia 1:
'''Perdicas II''' (''Perdiccas'', {{polytonic|Περδίκκας}}) fou rei de [[Regne de Macedònia|Macedònia]], fill i successor d'[[Alexandre I de Macedònia]] vers el [[454 aC]] encara que les diverses noticies dels autors antics donen marge per establir altres dates. [[Publi Herenni Dexip|Dexip]] i [[Eusebi de Cesarea]] diuen que va regnar 22 o 23 anys, Teopomp diu que 35 anys, i la [[crònica de Paros]] (seguint a [[Nicomedes d'Acantos]], 41 anys.
El seu nom apareix a la història durant la [[guerra del Peloponès]], quan ja portava un temps al tron; anteriorment tenia bones relacions amb els atenencs que probablement li van concedir la ciutadania atenenca pels serveis del seu pare Alexandre durant la guerra contra [[Pèrsia]].
Línia 5:
Com que els atenencs no van combatre al seu germà Filip, ni al cap macedoni Derdes, revoltats, Perdicas es va girar contra [[Atenes]] i va esclatar la guerra oberta; el [[432 aC]] els atenencs van enviar una flota en suport de Filip i Derdes contra Perdicas, i aquest va donar suport a [[Potidea]] que s'havia sostret del jou atenenc; Perdicas va enviar ambaixadors a [[Esparta]] i [[Corint]] per demanar a aquestos estats de fer la guerra a Atenes i encara que durant un temps les negociacions no van portar a cap resultat, els atenencs tampoc van aconseguir gaire cosa: [[Therma]] fou ocupada però [[Pidna]], assetjada va resistir; finalment es va signar un tractat que tenia per objecte deixar a Atenes les mans lliures contra Potidea.
Perdicas no va tardar en trencar l'acord i va enviar un cos de cavalleria en ajut de Potidea, encara que aquestes tropes no van aconseguir distreure als atenencs; la guerra va seguir fins el [[431 aC]] quan [[Nimfòdor d'Abdera]] va obtenir un tractat de pau per el qual Therma era restituïda a Macedònia. Llavors Perdicas va donar un minse suport al general [[Foció]] contra els calcídids, però va enviar secretament ajut als ambraciotes i els seus aliats en l'expedició contra [[Acarnània]].
El [[429 aC]] el rei dels [[odrisis]] de [[Tràcia]], [[Sitalces]], va envair Macedònia amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes, amb l'objecte declarat d'establir al tron a [[Amintes III de Macedònia\Amintes]], fill de Filip i nebot de Perdicas. Aquest no va poder presentar resistència efectiva als odrisis i es va haver d'acontentar amb atacs aïllats amb la cavalleria lleugera i a tallar els seus subministraments. L'exèrcit odrisi, massa nombrós, va poder saquejar Macedònia sense oposició i ocupar les ciutats menors, però al no tenir la cooperació de la flota atenenca, i després d'estar un temps a Calcídia, va haver de retornar per manca de provisions. [[Seutes I|Seutes]], el nebot de Sitalces, que havia estat subornat per Perdicas, fou l'element principal en aquesta decisió del rei traci. Seutes va rebre la ma de Estratonice, germana de Perdicas, en recompensa.
Durant els anys següents no apareix esmentat encara que les relacions amb Atenes van romandre hostils. Fou Perdicas que va obtenir l'expedició de [[Bràsides]] ([[424 aC]]) a Macedònia i Tràcia; només arribar el general espartà a Macedònia, Perdicas va reprendre una guerra que lliurava contra [[Arribeu]], rei dels [[lincestes]]. Bràsides va unir les seves forces amb les del rei macedoni, però aviat va jugar un paper de mediador i finalment va signar un tractat amb Arribeu que va molestar molt a Perdicas, i aquest va retirar els subministraments que havia promès als espartans i no va participar a les operacions de Bràsides a la [[Calcídia]] i Tràcia.
| |||