Sper: diferència entre les revisions

'''Sper''' o '''Speri''' fou una [[senyoria]] armènia (vers {{segle|IV}} a VI) i després [[principat]] armeni el [[837]]. Les terres de Sper pertanyeren tradicionalment als [[Bagratuni]] dins del [[regne d'Armènia]] quedant en mans dels [[bizantins]] amb la partició del país amb els [[perses]] el 387; el poder dels senyors feudals va ser abolit el 539, passant a ser part del territori bizantí la resta del {{segle|VI}} i gran part del VII, i després va passar al califat a la part final del {{segle|VII}} i tot el {{segle|VIII}}. Al {{segle|IX}}, any 837, es va formar un principat armeni de frontera inicialment sota protecció bizantina, però després actuant pel seu compte; posteriorment va passar a ser una regió del domini bagràtida de la [[Taoklardjètia|Tao-Klardjètia]], i va tornar a Bizanci el 1008 per llegat a la mort de [[David III d'Ibèria|David III]]. Fou evacuada el [[1071]] després de la derrota grega a la [[batalla de Manazkert]]. El seu centre era la fortalesa d'Ispiri, actualment [[Ispir]].

 

Pel tractat del [[387]] entre l'[[Imperi Romà d'Orient]] i els perses [[sassànides]], la part occidental d'Armènia va quedar dins l'imperi en una frontera que anava entre [[Karin]] i Niphrkert-Mdzpin ([[Nisibin]]). Al seu torn l'Armènia occidental estava dividida en la part nord, capital Karin, anomenada Armènia Interior, que era part de l'Imperi des de l'annexió formal el [[391]], mentre la part sud comprenia cinc estats feudals semi-autonoms. Sper quedava dins la primera zona, al nord de Karin, sense que es pugui determinar amb certessa si ja hi tenien possessions els [[Bagratuni]] que eren una família important del regne tot i que les seves funcions hereditàries de ''thagadir'' (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) s'exercia a l'Armènia persa, i l'altra funció, ''[[aspet]]'' o cap de la cavalleria, era general del regne. En tot cas el càrrec de thagadir fou abolit el 428 quan es va suprimir la monarquia a Persarmènia. La situació social va variar poc, fora del temps de l'emperador [[Zenó]] (474-491) quan els prínceps feudals van donar suport a la revolta contra ell. El [[528]] [[Justinià I]] va fer les primeres reformes i la ''Armenia Interior'' (''Armenia Minor'' fou agrupada amb les altres zones (''Prima'' i ''Secunda'') i amb el [[Regió del Pont|Pont]] per formar una zona militar única. Els regiments armenis van passar a formar part de les divisions imperials; les funcions militars dels governadors grecs i dels [[nakharars]] armenis foren abolides. El [[532]] es va signar la pau amb Pèrsia i les reformes van continuar: L'antiga Armènia Interior i l'Armènia Menor (''Armenia Minor'') van formar una província dividida en quatre unitats: ''Prima, Secunda, Tertia'' i ''Quarta''; el 536 moltes lleis i costums armènies foren liquidades, es va establir el dret d'herència de les dones a les propietats (amb l'objectiu de dividir els dominis dels ''[[nakharar]]s'' armenis i limitar els drets hereditaris dins els dominis privats). No hi ha dubte que els bagràtides ja tenien possessions importants a la zona en aquell temps si bé el seu centre d'activitat era la [[Persarmènia]].