Estètica: diferència entre les revisions

Però aquest caràcter metafísic i sovint [[dogmàtic]] de l'estètica pot ser reemplaçat per una [[teoria de l'art]] que cerca les regles de la [[creació]] artística amb una reflexió sobre els procediments i [[tècnica|tècniques]] elaborats per la humanitat i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les [[obra d'art|obres d'art]].

 

{{AP|Història de l'estètica}}

[[Plató]] va igualar [[bé (filosofia)|bé]], bellesa i [[veritat]], donant a l'estètica una dimensió cognoscitiva i [[ètica]] que va acompanyar-la durant molt de temps. Allò bell era allò bo, i ben format d'acord amb les idees veritables que servien de model per jutjar la composició i aspecte de les entitats físiques. [[Aristòtil]] va fer èmfasi en dos conceptes grecs molt lligats a la bellesa i a l'ordre: l'harmonia i l'acompliment d'unes regles o canon. Aquesta visió va fer sorgir la preceptiva artística, que dictava com havia de procedir l'artista per elaborar obres belles i acceptables.