Globus imperial: diferència entre les revisions

::E la verga era d'aur, e havia tota hora bé tres pams de llonc, e al cap de la verga hi havia un robís, lo pus bell que anc fos vist, e bé tant gros, com un ou de gallina. E lo pom era d'aur, e havia al cap una flor d'aur ab peres precioses, e sobre la flor una creu molt ricament ordenada de peres precioses (''i el ceptre era d'or i feia ben b&#233; tres pams de llarg, i a l'extrem superior del ceptre hi havia un robí, el més bell que mai s'hagi vist, i ben b&#233; tan gros com un ou de gallina. El pom també era d'or, amb una flor d'or a l'extrem, plena de pedres precioses, i, damunt la flor hi havia una creu molt ricament adornada amb pedres precioses'')<ref>Ramon Muntaner: ''Crònica''. Capítol 297: Coronació del Rei Anfós el Benigne d'Aragó.</ref>

 

[[Fitxer:Solidus-Leontinus-sb1330.jpg|thumb|250px|Globus imperial en una moneda de [[Lleonci II|Lleonci]], emperador bizantí (el globus és a la mà de l'emperador)]]

El primer ús conegut d'aquest símbol es remunta al final del [[segle IV]] o començament del [[segle V|V]], probablement entre els anys [[395]] i [[408]], al revers de les monedes de l'[[llista d'emperadors bizantins|emperador]] [[Arcadi]], però amb tota seguretat és a partir del [[423]], a les monedes de l'emperador [[Teodosi II]].