Canonització: diferència entre les revisions

A les esglésies ortodoxes, quan la veneració a un difunt s'estén entre els fidels, es reuneix el sínode amb al primat (patriarca o arquebisbe) i estudia la santedat d'aquella persona. És aquest sínode, local, qui en decideix i proclama la santedat i en determina el dia o dies de festa litúrgica. Llavors s'adopta un himne en honor seu i es comença a elaborar un cànon iconogràfic pel sant.

{{Canonització}}

Durant el primer mil·lenni del cristianisme, el culte, primer als [[màrtir]]s i després als [[confessor]]s, estava regulat per les esglésies particulars (les [[diòcesi]]s). Els [[bisbe]]s, individualment o col·legiada en sínodes, autoritzaven els nous cultes amb les cerimònies de l'''elevatio'' (elevació als altars) o la ''translatio corporis'' (translació del cos o les relíquies). Amb posterioritat, aquests actes s'han anomenat '''canonització episcopal''' o '''canonització particular''', ja que implicaven només l'església local, sense que el culte s'estengués a altres bisbats.