Germans de la Caritat de Sant Hipòlit: diferència entre les revisions

L''''Orde dels Germans de la Caritat de Sant Hipòlit''' va ésser un [[orde religiós]] de tipus [[orde mendicant|mendicant]], dedicat a l'assistència hospitalària i fundada a [[Mèxic]] el [[1569]] per [[Bernardino Álvarez]]. Fou suprimida en [[1821]]. Els seus membres eren anomenats '''hipòlits'''.

 

 

Va néixer en 1569 com a confraria de laics i preveres, dedicada a l'atenció a malalts en hospitals, especialment els malalts mentals. La va instaurar [[Bernardino Álvarez]] (1514-1584), laic que havia passat deu anys treballant a l'Hospital de Jesús de Mèxic i dedicà la seva fortuna a la fundació del nou '''Hospital y Asilo de Convalescientes de San Hipólito''', que s'inaugurà el 28 de gener de [[1567]] i destinat a malalts pobres, ancians abandonats i nens, als que s'oferia instrucció elemental; a més, tractava els malalts mentals, essent el primer hospital americà que s'hi dedicà. La fundació tingué el suport del bisbe Alonso de Montúfar i del virrei Martín Enríquez de Almansa. L'èxit de la fundació va fer que Bernardino Álvarez obrís altres hospitals en altres poblacions de la [[Nova Espanya]], cadascú planificat per a uns tractaments específics i quedant el de San Hipólito destinat als malalts mentals. Van crear-se dues xarxes d'hospitals: una a la costa del [[Pacífic]] ([[Oaxtepec]] i [[Acapulco]]), i una altra a la costa de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], amb els hospitals de [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], [[Perote]], [[Jalapa]] i [[Veracruz]], a més d'un altre hospital a [[l'Havana]] (Cuba).