Acte de fe: diferència entre les revisions

Un '''acte de fe''' era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la [[Inquisició]] als [[regnes hispànics]] en el seu moment de màxima activitat durant l'[[edat moderna]],<ref>{{GEC|0074640|acte de fe}}</ref> per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes. S'inspira de la idea central de l'[[Epístola de Sant Jaume|Epístola de Jaume]] que «la fe sense obres és morta». En el llenguatge popular, «fer un acte de fe» significa confiar en algú sense necessitat de basar-se en la raó o l'experiència.<ref>[http://www.elrefranyer.com/~311zu «Fer un acte de fe»], ''El Refranyer'' [consulta de 21 gener de 2014]</ref>

 

Els actes de fe se celebraven sobretot amb motiu de la proclamació de les seves macabres sentències, per decretar algun nou edicte i com a pròleg de les execucions, que no en feien part. Consistien en un [[sermó]], una professió de [[fe]] col·lectiva i una [[processó religiosa]] pels carrers. Al llarg del temps l'acceptació i el poder que tenia cada tribunal condicionaven en certa mesura la quantitat i l'espectacularitat dels seus actes de fe.<ref name="Diccionari">«Acte de fe», ''Diccionari d'Història de Catalunya,'' Barcelona, Edicions 62, Barcelona, 1998, pàgina 9, ISBN 84-297-3521-6</ref> Aquests actes multitudinaris pretenien sobretot servir d'exemple i avís a la societat perquè es mantingués dins de les pautes de comportament que el catolicisme en general, i el tribunal en particular, considerava vàlides. El tractament degradant dels inculpats suposava de fet la seva mort civil.<ref name =tv3/>