Mzab: diferència entre les revisions

La vall del Mzab està inscrita a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] des del [[1982]].<ref>http://whc.unesco.org/en/list/188</ref>

 

 

Mzab no s'esmenta abans de la conquesta àrab. Quan van arribar al Magrib, els [[ibadites]] i [[kharigites]] que fugien de les persecucions [[omeies]] es van establir al [[Djebel Nafusa|Djebal Nafusa]] i van convertir aviat a l'islam les tribus [[berber]]s de la vall del Mzab que nomaditzaven en una àmplia zona fins a [[Tahart]], on es va establir el regne dels [[rustàmides]]. El [[909]], el darrer imam [[rustàmides|rustàmida]] es va haver de refugiar a [[Isedraten]] (Sedrata), una confederació de ksurs fundada al final del [[segle VII]] a la part sud de la regió de la moderna d'[[Ouargla]] (Wargla abans Wargilan). El territori estava al límit entre el nord i el desert i s'hi comerciava en [[or]], [[esclau]]s, [[cereal]]s, [[cuiro]], [[dàtil]]s i altres productes. Els ibadites van acabar fundant, al segle següent, sobretot mercès als Banu Musab locals, un petit estat. L'Atef es va fundar el 1012, Bou Noura el 1046, Beni Isguen (Ar Tisjen) el 1048 o 1053 i Ghadaïa el 1053 o 1085. De Melika (At Amlisht), no es coneix la data, però fou vers la meitat del segle. El 1075, destruïda Isedraten, els habitants van poblar una part el Mzab i l'altra part Ouargla. Al {{segle|XIV}}, va passar a dependre dels [[abdalwadites]], fins al final de la dinastia al segle XVI.