Graptòlits: diferència entre les revisions

El nom "graptòlit" prové del [[grec antic|grec]] ''graptos'' ("escrit") i ''lithos'' ("roca"), i es deu al fet que molts fòssils de graptòlits semblen [[logograma|jeroglífics]] escrits sobre roca. [[Carl von Linné]] els considerà originalment "dibuixos que semblen fòssils i no fòssils autèntics", tot i que investigadors posteriors els consideraren com a parents dels [[hidrozou]]s. Les obres més recents els situen a prop dels [[pterobranqui]]s, i potser dins seu.<ref name=Fortey>{{ref-llibre |autor=Fortey, Richard A. |títol=Life: a natural history of the first four billion years of life on earth |editorial=Alfred A. Knopf |lloc=New York |any=1998 |pàgines= 129 |isbn=0-375-40119-9 }}</ref>

 

El nom prové del gènere ''Graptolithus'', que fou utilitzat per [[Carl von Linné]] el 1735 per [[mineralització (biologia)|mineralitzacions]] i crustacions inorgàniques que s'assemblaven a fòssils vertaders. El 1768, al dotzè volum del ''[[Systema Naturae]]'', hi inclogué ''G. sagittarius'' i ''G. scalaris'', respectivament un possible fòssil [[vegetal]] i un possible graptòlit. En la seva obra ''Skånska Resa'' del 1751, hi inclogué una figura d'un "fòssil o graptòlit d'un tipus estrany", i actualment es pensa que era un tipus de ''Cliamacograptus'' (un [[gènere (biologia)|gènere]] de graptòlis biserials). Investigadors posteriors utilitzaren el nom per a referir-se a un grup específic d'organismes. ''Graptolithus'' fou oficialment abandonat per l'[[ICZN]] el 1954, en part a causa del seu ús inicial com a agrupació d'imitacions inorgàniques de fòssils (Bulman, 1970: V 6).