Tant Iran com Iraq han acceptat la Resolució 598 el [[20 de juliol]] de 1988. Tanmateix, l'Iraq va decidir fer un impuls final i va intentar envair a l'Iran, una vegada més, ocupar permanentment [[Khuzestan]] i l'Iran occidental, així com assolir els seus objectius des del principi la guerra.<ref name="Farrokh 03">{{cite bookref-llibre|lastcognom=Farrokh| firstnom=Kaveh|titletítol=Iran at War: 1500–1988|publishereditorial=Osprey Publishing|locationlloc=Oxford|isbn=9781780962214}}</ref> L'exèrcit iraquià va atacar la província de Khuzestan, començant amb atacs químics i aeris i, una vegada més, va empènyer cap a [[Khorramshahr]]. No obstant això, l'Iran havia anticipat l'atac i va utilitzar la seva força aèria juntament amb els [[míssils terra-aire]] per derrotar la força aèria iraquiana, més nombrosa.<ref name="Farrokh 03"/> Les forces iranianes van [[operació Mersad|organitzar l'ofensiva]] el 25 de juliol i va ocupar 600 km² de territori iraquià.<ref name="Farrokh 03"/>
Ambdues parts finalment es van retirar a llurs fronteres internacionals en les pròximes setmanes, amb la Resolució 598 en vigor el 8 d'agost, acabant amb totes les operacions de combat entre els dos països.<ref name="dodds09">{{cite journalref-publicació|titletítol=The Iran-Iraq War: Unattainable Objectives|last1cognom1=Dodds|first1nom1=Joanna|last2cognom2=Wilson| first2nom2=Ben |datedata= 6 Junejuny 2009|journalpublicació=Middle East Review of International Affairs|volumevolum=13|number=2|url=http://www.gloria-center.org/2009/06/dodds-wilson-2009-06-06/}}</ref> [[Cascos Blaus de les Nacions Unides|Forces de pau]] de la missió [[Grup d'Observadors Militars de les Nacions Unides per a Iran i Iraq|UNIIMOG]] es van desplegar al territori, i van romandre a la [[frontera entre Iran i Iraq]] fins 1991. Tot i que la guerra ja havia acabat, l'Iraq va passar la resta d'agost i principis de setembre atacant la resistència [[kurds|kurda]]. Utilitzant 60.000 soldats juntament amb helicòpters, armes químiques i execucions en massa, l'Iraq va assolir 15 poblats amb gasos verinosos, va matar molts rebels i civils i va obligar desenes de milers de kurds a traslladar-se a [[camps de concentració]].<ref name=csis8>{{cite bookref-llibre|url=http://csis.org/files/media/csis/pubs/9005lessonsiraniraqii-chap08.pdf|publishereditorial=Center for Strategic and International Studies|titletítol=The Lessons of Modern War – Volume II: Iran–Iraq War|chaptercapítol=Phase Five: New Iranian Efforts at "Final Offensives", 1986–1887}}</ref> Molts civils kurds van emigrar a l'Iran. Al 3 de setembre de 1988 la campanya antikurda va finalitzar i tota la resistència va ser aixafada.<ref name="csis8"/> 400 soldats iraquians i 50.000 civils i guerrillers kurds havien mort.<ref name="csis8"/><ref name="wong06">{{cite newsref-notícia|lastcognom=Wong|firstnom=Edward|titletítol=Hussein charged with genocide in 50,000 deaths|url=https://www.nytimes.com/2006/04/05/world/middleeast/05iraq.html|newspaperobra=The New York Times|datedata= 5 Aprilabril 2006}}</ref>
