Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàquet»

220 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
Revertides les edicions de 185.41.98.64. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 185.41.98.64. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
| binomial_authority = {{Versaleta|[[Carl von Linné|L.]]}}
}}
LaEl marihuana'''tomàquet'''<ref>{{diec|tomàquet|text=tomàquet}}forma ésdialectal unaque plantaera quemolt poc estesa segons l' [[ALDC]] erigida en preferent per al català estàndard, per [[distanciació màxima]] del etcastellà</ref> fao flipar'''tomata'''<ref>{{diec|tomata|text=tomata}}</ref> (forma preferent i neutra dialectalment<ref>DIEC</ref>) i els dialectalismes<ref>DCVB</ref> '''tomàtec''', '''tomaca''',<ref>{{diec|tomaca|text=tomaca}}</ref> '''tomacó''',<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jofre |nom=Joan |cognom2=García |nom2=Agustí |títol=La cuina del calçot |edició=4a ed.|url=http://books.google.cat/books?id=zX4ypU5_JwAC&pg=PA122&dq=tomac%C3%B3&hl=ca&sa=X&ei=B-4xU8uyNOW70wWL2YHYBA&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=tomac%C3%B3&f=false |llengua= |editorial=Cossetània Edicions |data=2006 |pàgines=122 |isbn=8497910753}}</ref> '''tomàtiga''',<ref>{{diec|tomàtiga|text=tomàtiga}}</ref> '''tomàtic'''<ref>{{diec|tomàtic|text=tomàtic}}</ref> o '''domàtiga'''<ref>{{dcvb|domàtiga}}</ref> és el [[fruit]] de la '''tomaquera''',<ref>{{diec|tomaquera|text=tomaquera}}</ref> '''tomatera''',<ref>{{diec|tomatera|text=tomatera}}</ref> '''tomatiguera'''<ref>{{diec|tomatiguera|text=tomatiguera}}</ref> o '''domatiguera'''<ref>{{dcvb|domatiguera}}</ref> (''Solanum lycopersicum''). És de color vermell, carnós i sucós, amb la superfície llisa i brillant i la polpa plena de llavors planes i groguenques. Molt utilitzat en l'alimentació.
 
La tomaquera pertany a la família de les [[solanàcies]], que inclou cap a 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d'[[alcaloide]]s tòxics. S'hi troben la [[belladona]], la [[mandràgora]] i el [[jusquiam]]. Són pocs els fruits de solanàcies comestibles, però la seva importància en l'alimentació humana és considerable.
 
== Origen ==
L'origen de la planta silvestre és dins dela unazona compresa entre el nord de [[Xile]], el [[Perú]] i l'[[Equador]], i va ser a [[Mèxic]] on es va domesticar i cultivar per primera vegada ja abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. El nom del fruit deriva de la paraula [[nàhuatl]] ''xitomatl'', "fruit amb melic". Actualment és un ingredient imprescindible de la [[cuina mediterrània]].
 
Versemblantment els primers fruits que arribaren a Europa eren de color groc cosa que explicaria el seu nom italià de ''pomodoro'' ([[pom]] d'or). Actualment els tomàquets de color groc tenen encara un bon mercat a Itàlia.<ref>Fernando Nuez, ''El cultivo del tomate'', Mundiprensa 1995</ref>
En general, a Europa i el Magreb va arribar el producte i la tècnica de cultiu, però no la cultura de com preparar-lo o dels seus usos, que és diferent a l'americana. La planta silvestre no ha conquerit aquests territoris, on només es pot trobar cultivada, sigui com a planta ornamental (com per exemple els tomàquets cirera plantats en un balcó) o a l'horta.
 
El segle XVIII va iniciar-se el cultiu del tomàquet, entre altres fruites, a les comarques del [[Maresme]] i del delta del [[Llobregat]], que es van consolidar durant el XIX, a mesura que creixia la població del nucli urbà de Barcelona. A finals del segle XIX es consolida l'horta de [[València]], on ja des d'un començament va destacar la producció de tomàquets, juntament amb melons i pebrots. El 1931 la província de València produeix més tomàquets que cap altra d'Espanya, i amb varietats molt diverses. En aquest any el 86% d'exportacions espanyoles de tomàquets vénen de la província de València. En el període 1927-1936, el tomàquet era, després de l'enciam, la segona hortalissa més exportada del Rosselló.<ref name="hapc">''Història agrària dels Països Catalans'', Emili Giralt i Raventós, Edicions Universitat Barcelona, 2004, ISBN 84-475-2785-9</ref>
 
A principis del segle XXI hi havia la queixa general de la falta de sabor de les tomates que es consumien. La causa era per la intensificació de la producció i consum de tomates, provocant que es recol·lectaren en "l’estat «verd madur». Els fruits en aquest estat, en ser exposats al gas etilè, desenvolupen color i sabor".<ref name="Mètode">{{ref-publicació|cognom=Sapiña|nom=Fernando|títol=El misteri de les tomaques insípides|publicació=Mètode|data=2012|url=https://metode.cat/revistes-metode/seccions/la-ciencia-a-taula-seccions/el-misteri-de-les-tomaques-insipides.html?platform=hootsuite}}</ref>
311.393

modificacions