Normands: diferència entre les revisions

El període medieval tardà a [[Irlanda]] va estar marcat per la invasió cambronormanda de l'illa el 1171. El país havia viscut prèviament en un estat de guerra intermitent entre regnes provincials que es disputaven el títol de Rei Suprem. Aquesta situació va ser transformada per la intervenció dels mercenaris normands i després pel rei d'Anglaterra. Després de conquerir [[Anglaterra]], els normands van dirigir la seva atenció cap a l'illa d'Irlanda, la qual van convertir en senyoriu propietat del rei d'Anglaterra, conquerint gran part de les seves terres. De qualsevol manera, amb el temps, el control anglès es va reduir a una petita zona dels voltants de [[Dublín]] anomenada "L'Estacada". Els senyors hibernonormands s'havien integrat completament en la societat gaèlica irlandesa.

El primer atac hi va tenir lloc el [[20 d'agost]] del [[844]], per mitjà de 54 grans vaixells (''gokstad'' noruecs de 28,8 metres de llarg i 5,10 d'ample, 16 rems i 70 tripulants) i altres 50 vaixells més petits; van entrar per l'estuari del [[Tajo]] i van lliurar batalla als defensors de la zona. Tretze dies després, van reembarcar cap al sud. El governador de [[Lisboa]], Wahb-Al·lah ibn Hazm, va alertar l'emir omeia. Poc després, desembarcaven al districte de ''Siduna'' (Sidònia) i ocupaven [[Cadis]]. El gruix de la flota va remuntar el [[Guadalquivir]] i es va aturar en una illa a uns 20  km d'[[Isbiliya]] ([[Sevilla]]). Els normands van desembarcar a la ciutat, que no tenia defensa (i de la qual els habitants ja havien fugit) i van matar els qui hi quedaven (les dones i nen foren fets presoners); durant set dies fou saquejada Sevilla. [[Abd-ar-Rahman II]] va enviar tropes contra els atacants, que els van causar severes pèrdues i en la batalla decisiva, l'[[11 de novembre]] del [[844]], al sud de la ciutat, més d'un miler de normands van morir i 400 foren fets presoners (i després executats); la resta va reembarcar i hi deixaren 30 vaixells, que foren cremats. Després de provar de desembarcar a [[Niebla]] i a l'[[Algarve]], van fer rumb al nord cap a [[Aquitània]]. Un grup en va desembarcar a [[Arzila]] ([[Asila]]), a 50  km de [[Tànger]].

Una segona incursió se'n va produir el [[858]] amb 62 vaixells. La flota de vigilància va capturar dos vaixells, però la resta va poder arribar al Guadalquivir; tanmateix, en saber que s'hi acostava un exèrcit, van reembarcar cap a [[Algesires]], que van ocupar i la gran mesquita de la qual van incendiar. Aviat es van haver de retirar i van seguir per la costa cap al sud-est de l'Àndalus, a l'anomenat ''[[Regne de Todmir]]'' i arribaren fins a [[Oriola]] (''Uriyula''), que fou atacada, i seguiren després cap a França ([[Ifranj]]), on van passar l'hivern a la [[Camarga]]; mentre un altre grup de vaixells feia ruta cap al [[Marroc]], on van capturar [[Nakur]], que van saquejar durant 8 dies; tots els que eren a la ciutat foren fets presoners incloent-hi membres de la família de prínceps local, que després foren rescatats per l'emir de Còrdova. La data d'aquest atac és incerta, però seria entre [[859]] i [[862]]. La flota que tornava de la Camarga fou atacada pels cordovesos, que van capturar-ne dos vaixells; la resta es va unir a una flota normanda que havia atacat les [[Balears]]; no està clar si alguns vaixells petits van pujar per l'[[Ebre]] o bé foren un altres vaixells que van baixar pel [[Bidasoa]], però sí que se sap que els normands van arribar a [[Pamplona]] el [[859]] i van fer presoner el rei dels vascons Gharsiya ibn Wannako (conegut com a [[Garcia Iñíguez de Pamplona|''Garcia Ennec'']]), que va haver de pagar 70.000 peces d'or pel rescat.<ref> [[Claudio Sánchez Albornoz]], ''Los origenes del Reino de Pamplona y su relación con el Valle del Ebro'' </ref> Aquesta incursió hauria durat fins vers el [[861]]. Després, els normands no van tornar a atacar l'Àndalus en un segle.

El [[23 de juny]] del [[966]], es va albirar una flota de 28 vaixells majus a [[Alcacer do Sal|Alcácer do Sal]] (''Al-Qasr Abi-Danis''), a 94 &nbsp;km al sud de [[Lisboa]]. Van desembarcar i van assolar la rodalia de Lisboa, però les tropes del califa els van atacar i derrotar. La flota de Sevilla va trobar els majus a l'embocadura de [[Silves]] i va inutilitzar alguns vaixells normands per alliberar molts presoners musulmans. Finalment, van reembarcar; però el mateix any es van construir nous vaixells per si tornaven. A finals del [[971]], van fer un atac a la regió d'[[Almeria]], però van poder ser rebutjats per la flota cordovesa. El juny del [[974]], es va informar de moviments normands a les costes del Guadalquivir, però no hi va haver cap desembarcament. Aquestos normands són esmentats com a ''al-majus al-urdumaniyyun'' (literalment, 'els nòrdics normands'), que serien normands vinguts de [[Normandia]], on s'havien establert després del [[911]] i s'havien fet cristians, però també hi havien arribat normands pagans danesos el [[960]] per ajudar el duc [[Ricard I de Normandia]] contra el comte [[Tibald]] de [[comtat de Chartres|Chartres]]; una vegada ajustada la pau entre el duc i el comte, aquestosaquests normands eren molestos i potser se'ls va enviar al sud, a territori musulmà, abans de tornar al seu país; el [[970]], estaven a [[Galícia]], on van ocupar [[Sant Jaume de Compostela]], que van dominar un cert temps. ''Al-urdumaniyyun'' és el nom que dóna Ibn Idhari als normands que van participar en la conquesta de [[Barbastre]], que eren de Normandia. Un altre historiador, Ibn Abd-al-Mumin, utilitza la forma ''ar-Rudhamanun'' per als normands del ducat.

* [[Guillem I d'Anglaterra]] "El Conqueridor" (regnà del 1066-1087)

* [[Guillem II d'Anglaterra]] conegut també per Guillem II Rufus "El Roig" (Nascut en 1060. Regnà des de 1087-1100)

* [[Enric I d'Anglaterra]] (Nascut entre 1068/69- Regnà des de 1100-1135)

* [[Esteve de Blois]] fill de la germana dels darrers dos reis, Adela de Normandia, seria proclamat rei a la mort d'Enric I- 1135-1141

* [[Matilde de Normandia]], cosina d'Esteves de Blois i filla legítima del rei Enric I d'Anglaterra. Es va casar amb [[Godofred V d'Anjou]] (fundador de la [[dinastia Plantagenet]] d'Anglaterra)

* [[Hiberno-Normand|Hibernonormand]].

* Gunn, Peter. ''Normandy: Landscape with Figures''. London: Victor Gollancz, Ltd., 1975.

== Enllaços externs ==

* [http://www.the-orb.net/orb_done/dudo/dudindex.html Dudo of St. Quentin's Gesta Normannorum, English translation].

* [http://www.norman-world.com/angleterre/index.htm The Normans, a European People], by the [[European Commission]].

* [http://www.storiaonline.org/normanni/breve.htm Breve Chronicon Northmannicum] (llatí).

* [http://www.jerseyheritagetrust.org/edu/resources/pdf/normans.pdf The Normans] Jersey heritage trust.

* [http://www.bbc.co.uk/wales/storyofwelsh/content/thenormans.shtml Wales History — The Norman Wars.]