Ollers (Barberà de la Conca): diferència entre les revisions

Ollers apareix documentat per primera vegada en la donació que feren, l'any 1076, els comtes germans, [[Berenguer Ramon II]] i [[Ramon Berenguer II]], de la quadra d'Ollers a Adalbert de la prole dels Sendret.<ref>''

{{Citació|donamus tibi alodium nostrum propium quod habemus in comitatu Barchinonensi, in ipsa Marcha extrema in loco horroris et vaste solitudinis'' ( L.F.M., doc. 259, any 1076) citat||Citat per Carme Plaza, 1990Arque 'Els noms', p. 176-177.</ref> |llengua1=llatì}}

Aquest senyor formava part del grup de repobladors arribats a la Conca en temps de [[Ramon Berenguer I]] ''el Vell'' o dels comtes germans, els quals aprisionaren terres i iniciaren la repoblació no sense dificultats; l'acta que acabem de comentar era la legitimació d'una possessió guanyada per [[aprisió]] en aquell lloc extrem de la Marca. La condició d'aprisionadors s'explicita en un document signat quatre anys més tard per Gauspert Adalbert, que dóna part del seu alou d'Ollers a un tal Seniofred; en aquest document, Adalbert diu que té Ollers pels comtes germans i ''per aprisione''.<ref>Arxiu Diocesà de Barcelona (A.D.B.), ''Liber diversorum donationum et aliorum instrumentorum concessorumdomui et fratribus militiae Templi Salomonis'', f. 11v; citat per Plaza, 1990, p. 176-177.</ref> No tornarem a trobar Ollers fins als temps posteriors a la conquesta de [[Ramon Berenguer IV]]; aleshores Ollers era una quadra del [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)]] senyorejat per Pere de Puigverd.<ref name=":0" />Simultàniament a les transaccions dels drets dels Puigverd sobre el lloc, la casa del Temple de Barberà anava fent la seva política expansionista entre els altres senyors que posseïen drets sobre Ollers. El 1174 Bernat de Santa Coloma els donà la seva part sobre el lloc.<ref>A.D.B., op. cit., f. 9v-10r; citat per Plaza, 1990, p. 177.</ref> Els templers acabarien posseint totalment Ollers. El 1285, Jaume II, en agraïment pels serveis rebuts, cedí els seus drets sobre Ollers al seu metge, el famós Arnau de Vilanova, qui els permutà amb el Temple.<ref>Palau, 1932, p. 64</ref>