Occitània sota el règim de Vichy: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m corregeixo enllaç |
||
Línia 2:
El [[17 de juny]] del [[1940]] l’exèrcit francès es va rendir als alemanys, qui ocuparien [[França]]. Tanmateix, [[Occitània]] no fou ocupada directament pel [[Tercer Reich]], i [[Bordeus]] fou durant un temps la seu del govern francès fugit de París. Després del [[Tractat de Compiègne]], que establí les zones d’ocupació, tota Occitània llevat la costa gascona formà part del territori posat sota el govern titella del mariscal [[Philippe Pétain]], anomenat [[Govern de Vichy]] perquè en va establir la seu a aquesta vila fronterera entre França i Occitània (Vichèi). Va rebre el suport i col·laboració tant del provençal [[Charles Maurras]] com del seu partit, [[Action Française]], i l’alvernès [[Pierre Laval]] (1883-1945) en fou nomenat viceprimer ministre. Els occitanistes procatalans foren acusats de “rojos”, i alguns foren empresonats. La major part del felibre oficial hi va col·laborar de bon grau, potser refiat de les paraules del mariscal a favor del “retorn a la regió”, i des del 1940 també s’hi adheriren els occitanistes de Tolosa, i aprofitaren l’avinentesa per reclamar descentralització i ensenyament en occità. També van crear les Prefectures Regionals, conjunt de departaments amb àmplies competències en qüestió d’abastiments, policia i propaganda, però controlats, això sí, per addictes al nou règim.
[[imatge:France 40-44.GIF|thumb|300PX|Mapa de la divisió francesa durant l'ocupació]]
Alhora, el 1940 nomenarien al bordelès [[Pèire-Loïs Berthaud]] (1899-1956) cap de premsa del Ministeri d’Informació, on hi va crear un centre permanent de defensa de la llengua d’oc, així com una oficina de premsa occitana, que tanmateix no arribaria a funcionar. Des d’ací ajudaria als catalanistes exiliats com [[Pompeu Fabra]], i col·laboraria amb els occitanistes resistents [[Carles Camprós]] i [[Ismael Girard]] fins que fou enviat al camp de [[Camp de concentració de Dachau|Dachau]] el 1944.
Pel que fa a les publicacions en occità, poc abans de començar la guerra es van tancar les revistes felibres '''Lo Gai Saber, Lo Bornat, Reclams de Biarn e Gascougne, Era Bouts dera Muntanho, Calendau, Trencavel, Marsyas''' i '''La Pignato''' al·legant censura i manca de paper, cosa que provocarà la dispersió tant dels autors com dels lectors. Però un cop ocupat el país, intentaren publicar de nou. Ja el gener del 1940 P.L. Berthaud, animador d’ '''Amics de la Lenga d’Oc''' havia rellençat '''Oc''' (tancada des del 1934) a París; entre maig i juny el felibre [[Josèp Loubet]] fa el mateix amb '''Gazeto Loubetenco'''; el gener del 1941 A.J. Boussac del SEO llença '''La Terra d’Oc'''; a Ais, [[Màrius Jouveau]] i el seu fill Renié treuen '''Fe'''.
| |||