José Canalejas y Méndez: diferència entre les revisions

| honors = [[fitxerFitxer:ESP_Cruz_Merito_Militar_(Distintivo_Rojo)_pasador.svg|40px]] [[Creus del Mèrit Militar|Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell]]<br />[[fitxerFitxer:ESP_Cruz_Merito_Naval_(Distintivo_Rojo)_pasador.svg|40px]] [[Creus del Mèrit Naval|Creu del Mèrit Naval]]<br />[[fitxerFitxer:ESP_Charles_III_Order_CROSS.svg|40px]] [[Orde de Carles III]]<br />[[fitxerFitxer:Cavaliere_SSML_BAR.svg|40px]] [[Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer]]

Va ocupar diversos alts càrrecs de diferents institucions: Degà del Col·legi d'Advocats de Madrid, President de la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència, membre de l'Acadèmia de Ciències morals i Polítiques i de la [[Real Academia Española|Reial Acadèmia de la Llengua]]. També va ser periodista i escriptor.

[[Fitxer:El señor Canalejas en un su gabinete de estudio, de Franzen.jpg|thumb|leftesquerra|Canalejas en 1901 en el seu gabinet d'estudi. Fotografia de [[Christian Franzen]].]]

Simpatitzant del [[Partit Republicà Progressista]], d'idees republicanes, quan es va produir la [[restauració borbònica]] va abandonar aquestes idees per incorporar-se al [[Partit Liberal Fusionista|Partit Liberal]] de [[Práxedes Mateo Sagasta|Sagasta]], dirigit en aquell temps per [[Cristino Martos Balbi]] i amb el quequal va participar en les [[eleccions generals espanyoles de 1881]] i fou escollit diputat per [[Ágreda]] ([[província de Sòria|Sòria]]). En els successius processos electorals va continuar obtenint acta de diputat per la citada circumscripció de Soria (1884), i per les d'[[Algesires]] (1886) i [[Alcoi]] (1891-1907), renunciant en alguna ocasió a altres escons aconseguits per [[Circumscripció electoral de Madrid|Madrid]] i [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]] i arribant a presidir la mateixa Cambra entre 1906 i 1907.

[[Fitxer:Escándalo aristocrático, de Joaquín Xaudaró.jpeg|thumb|rightdreta|200px|''Escándalo aristocrático'', per [[Joaquim Xaudaró i Echau]]; caricatura de Canalejas junt amb altres figures destacades del partit liberal com [[Segismundo Moret|Moret]], [[Alberto Aguilera]] i el [[comte de Romanones]] (''[[Gedeón]]'', 1904).]]

[[Fitxer:José Canalejas Méndez 1906 Joaquín Sorolla y Bastida..JPG|thumb|200px|rightdreta|Canalejas enel [[1906]] com a [[President del Congrés dels Diputats d'Espanya|president del Congrés]] per [[Joaquim Sorolla]]]]

Una vegada coneguda la dramàtica situació de la Província de Cuba, va tornar a Espanya i va presentar les seves impressions a Sagasta, qui no va fer cas de les seves recomanacions. Un any després ([[1898]]) la província de Cuba va ser envaïda pels [[Estats Units]] amb les [[Illes Filipines]] i [[Puerto Rico]] (que depenia administrativament de Cuba en aquest moment), en resposta a l'explosió del vaixell nord-americà [[USS Maine (ACR-1)|Maine]] que es trobava de ''"reconeixement en la badia de Cuba"'' (explosió de la qual es va culpar a Espanya, sense que mai es provés la seva autoria). Una vegada acabada i perduda la guerra, enel [[1902]] va fundar el seu propi partit, el Liberal-Demòcrata, destacant-se com a cap d'un corrent [[Esquerra política|esquerrà]] que defensava idees [[democràcia|democràtiques]] i de separació de l'Església i l'Estat.

El seu pas per la política va venir acompanyat també per una dilatada vida intel·lectual. Ja amb deu anys va traduir del [[francès]] la novel·la ''Luis, el joven emigrado'' treballant també com a professor de [[Literatura]]. En [[1875]] va publicar en dos toms ''Apuntes para un curso de literatura latina''. Tres anys més tard va publicar el llibre ''Derecho parlamentario comparado''. EnEl [[1910]] va publicar el llibre ''Estudios sobre las Regalías de la Corona de España''. A més va col·laborar en premsa i va donar moltes conferències.Gran orador, va presidir també la [[Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació]] i l'[[Associació d'Escriptors i Artistes Espanyols]] durant el període de 1909 a 1912.

Després d'unificar transitòriament els diversos corrents que pugnaven a l'interior del [[liberalisme]], va ser president del Consell de Ministres entre el [[9 de febrer]] de [[1910]] i el [[12 de novembre]] de [[1912]], període en el qual hauria de presidir fins a tres governs des dels quals va impulsar un programa de reformes: va abolir la [[Contribució de Consums]], va establir el [[servei militar]] obligatori i va limitar la instal·lació d'ordes religiosos (''[[Llei del Candau]]''). Va visitar [[Marroc]] amb el rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] enel [[1911]] i va ordenar l'ocupació de [[Larraix]], [[Arcila]] i [[Alcazarquivir]] en resposta a l'ocupació [[França|francesa]] de [[Fes (Marroc)|Fes]]. Les negociacions que va iniciar amb els francesos conduirien, poc després de la seva mort, a l'establiment d'un [[Protectorat espanyol al Marroc|protectorat]] conjunt en el Marroc.<ref name="Byvidas">{{ref-web|autor=Biografías y Vidas|títol=José Canalejas|url= http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/canalejas.htm|dataaccés=30 de desembre de 2004}}</ref> Va suprimir l'impost de consums, va millorar la legislació social i va intentar resoldre la qüestió catalana amb un projecte de Mancomunitat preparat amb la col·laboració d'[[Enric Prat de la Riba]]. En matèria d'ordre públic, va haver d'emprar la força per reprimir l'intent de revolta republicana de [[1911]] ([[motí en la fragata Numància]] i [[fets de Cullera]]) i la vaga ferroviària de [[1912]].<ref name="Byvidas"/>

[[Fitxer:CanalejasPanteon.jpg|200px|thumbnail|rightdreta|Tomba de José Canalejas al [[Panteó d'Homes Il·lustres]] per [[Marià Benlliure]]]]

[[FileFitxer:José Canalejas Alicante-2.JPG|thumb|Monument a Canalejas, per Vicente Bañuls Aracil (1916) - Alacant]]

No va poder arribar a realitzar les esperades reformes polítiques que haguessin transformat el règim existent en una veritable democràcia, acabant amb el [[caciquisme]] i el frau electoral. [[Atemptat contra José Canalejas|Va morir]] el matí del [[12 de novembre]] del [[1912]], assassinat per l'[[anarquisme|anarquista]] [[Manuel Pardiñas Serrano]] quan mirava l'aparador de la desapareguda llibreria San Martín en la [[Puerta del Sol]], a [[Madrid]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Comín Colomer |nom=Eduardo |títol=El Anarquismo contra España: de "La Mano Negra" a la huelga de "La Canadiense" |url= http://books.google.cat/books?id=WhwaAAAAIAAJ&q=Jos%C3%A9+Canalejas+atentado+noviembre+1912&dq=Jos%C3%A9+Canalejas+atentado+noviembre+1912&hl=ca&sa=X&ei=SSmpU7fOHMWd0AXfvIEg&ved=0CGEQ6AEwCQ |llengua= castellà | editorial=Publicaciones Españolas |data=1959 |pàgines= |isbn=}}</ref><ref name=mundografico>{{ref-publicació|títol=El asesinato de Canalejas|publicació= [[Mundo Gráfico]] |data= 13 de novembre de 1912|any=II|exemplar=55| pàgines=21-27 |url= http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0002080419&page=23|dataaccés=14 de març de 2014|pàgina=23|lloc=Madrid|issn= 1579-847X}}</ref> (actual nombre 6), a escassos metres de la cantonada amb el [[carrer de Carretas]]. Des de llavors es va obrir una llarga pugna pel lideratge del Partit Liberal, que desencadenaria la seva fi.<ref name="Byvidas"/>

* {{ref-publicació|títol=El asesinato de José Canalejas y su proyecto frustrado de nacionalización de la Monarquía|cognom= {{Versaleta|Aguilar Gavilán}}|nom=Enrique|any=2012|url= http://helvia.uco.es/xmlui/bitstream/handle/10396/10968/Ambitos_%2028_08.pdf|publicació=Ámbitos|exemplar=28|pàginas=79-86|issn=1575-2100}}

* [http://www.canalejas.org/textos/Biograf%C3%ADa%20del%20Asesinato%20de%20Jos%C3%A9%20Canalejas%20y%20M%C3%A9ndez%20por%20el%20Prof.%20Jos%C3%A9%20Manuel%20Reverte%20Coma%20%5Bwww.canalejas.org%5D.pdf Biografia i investigació sobre el seu assassinat]

|títol = [[Llista de Ministres de Foment d'Espanya|Ministre de Foment]]<br />[[fitxerFitxer:Coat_of_Arms_of_Spain_(1874-1931)_Pillars_of_Hercules_Variant.svg|30px]]

{{ Filera de successions | títol = [[Ministeri de Justícia d'Espanya|Ministre de Gràcia i Justícia]]<br />[[ImageFitxer:Escudo_de_España_1874-1931.svg|35px]] | anys = [[1888]] – [[1890]]<br />[[1911]]-[[1912]] | abans = [[Manuel Alonso Martínez]]<br />[[Antonio Barroso y Castillo]] | després = [[Joaquín López Puigcerver]]<br />[[Diego Arias de Miranda y Goytia]]}}

|títol = [[Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya|Ministre d'Hisenda]]<br />[[fitxerFitxer:Coat_of_Arms_of_Spain_(1874-1931)_Pillars_of_Hercules_Variant.svg|30px]]

{{Filera de successions|títol= [[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministre d'Agricultura, Indústria i Foment]]<br />[[fitxerFitxer:Coat_of_Arms_of_Spain_(1874-1931)_Pillars_of_Hercules_Variant.svg|30px]] |abans= [[Miguel Villanueva Gómez]] |després= [[Félix Suárez Inclán]] |anys= [[1902]]}}

{{Filera de successions|abans= [[Segismundo Moret y Prendergast]] |títol= [[Fitxer:Escudo de España 1874-1931.svg|40px|Escut de l'estat espanyol (1874-1931)]]<br />[[Llista de presidents d'Espanya|President del Govern Espanyol]] |anys= [[1910]]–[[1912]] |després= [[Manuel García Prieto]]}}

{{Filera de successions|abans= [[Ángel María Dacarrete Hernández]] |títol= [[fitxerFitxer:Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg|50px|center]] [[Reial Acadèmia de la Llengua]] <br /> Cadira R|anys= [[1912]] |després= [[Enrique de Aguilera y Gamboa]]}}

{{Filera de successions|títol= [[Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Royal_Academy_of_Moral_and_Political_Sciences.svg|40px|center]] [[Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]<br />Medalla 15

|abans = [[Santiago Diego Madrazo Arroyo]]<br />[[Vicente Romero Girón]]

{{Filera de successions|títol= [[Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Royal_Academy_of_Jurisprudence_and_Legislation.svg|30px|center]] President de la <br />[[Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació]]

|anys = [[1893]]-[[1894]]<br />[[1903]]-[[1905]]

|abans = [[Antonio Cánovas del Castillo]]<br />[[Raimundo Fernández Villaverde]]

|després = [[Alejandro Pidal y Mon]]<br />[[Eduardo Dato e Iradier]]}}