Revisió del 09:54, 13 feb 2008 mostra codi font 88.12.190.202 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 09:57, 13 feb 2008 mostra codi font ArinArin (discussió \| contribucions) 2.748 edits m Desfets els canvis en la revisió 1904671 de 88.12.190.202 s'hauria d'aclarir el tema abans de llevar la nota Edició següent →
Línia 1: {{ copyright \| http://www.uoc.edu/lletra/noms/vcatala/ \| --[[User:Hei hei\|Hei hei]] ([[User Talk:Hei hei\|discussió]]) 19:18, 10 feb 2008 (CET) }} == Biografia Personal ==▼ Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís, nasqué a l’Escala (Alt Empordà, Catalunya)l’onze de setembre de 1896. Caterina fou la gran de quatre germans, tots fills del matrimoni entre Dolors Paradís i Lluís Albert, advocat, diputat republicà i propietari rural. Caterina rebé la seva educació per part de la seva família, només anà a l’escola primària de l’Escala i a un pensionat de Girona on aprengué el francès. També li proporcionaren unes classes particulars de dibuix, pintura i escultura. ~~D’aquesta etapa digué que “a l’escola no vaig aprendre res”~~ Quan es produí la defunció de son pare i de la seva àvia materna, Caterina tingué cura del patrimoni familiar i de la seva mare. Anava sovint a Barcelona, on assistia a estrenes teatrals. Realitzà viatges per Europa, i residí a Barcelona durant llargs períodes de temps (carrer València, 250), tot i que tenia la residència fixada a l’Escala. Caterina Albert tenia una ideologia molt catalanista influïda per les idees del seu pare, que va ser exiliat durant un temps per haver participat en l’alçament federalista empordanès. Caterina Albert tingué un aprenentatge literari autodidacta, ja que a casa hi tenia un ambient molt propici: sa mare escrivia poemes i la seva àvia era una experta en el folklore i la cultura popular. També hi exercí influència el fet de poder disposar d’un estudi i que tenia una gran afició per la literatura. Llegia obres d’Àngel Guimerà al servei de la seva casa, “feia veu estrafeta quan parlava una dona, i una veu greu quan parlava un home”. ~~Caterina Albert tingué una vida rural i casolana. Morí a el poble que l’havia vist néixer el 27 de gener del1966.~~ ~~== Literatura ==~~ ~~El primer conte que va escriure fou “Parricidi”, a l’edat de catorze anys.~~ Es donà a conèixer als Jocs Florals d’Olot, on resultà premiat els seus treballs “Lo Llibre Nou” i el monòleg “L’infanticida”. Quan es va saber que qui l’havia escrit era una dona, “l’escàndol va ser gros. No trobaven correcte que jo contés la història d'un infanticidi. I no obstant, és que pot tenir límits l'obra d'un artista? No crec que unes normes morals puguin frenar-la. Crec elemental advocar per la independència de l'art.” EL 1901 publicà el seu primer llibre “El cant dels mesos”. Com que la seva àvia havia mort dos anys abans, encara guardaven dol, i un dia un matrimoni els va venir a visitar. La muller va veure que escrivia i li’n va demanar una còpia. Un més després Albert va rebre una carta on se l’informava que li havien publicat el llibre, gràcies a aquella dona. Li preguntava quin nom volia que sortís a la portada, i ella deia que no volia que sortís un nom de dona, i hi posà el nom del personatge de la novel•la en què estava treballant. ~~Maragall en feu una crítica excel•lent i arran d’això es feu famosa.~~ Amb la publicació del seu llibre “Drames Rurals” se li va retreure que només parlés dels costats foscos de la vida rural, tot i que també rebé crítiques molt afalagadores, perquè s’endevinava que el desconegut Víctor Català era de bona família. Entre el 19 de maig de 1904 i el 20 d'abril de 1905 es publica com a fulletó de la revista "Joventut" la seva novel•la per excel•lència: Solitud. Ella ho explica així: "Els de "Joventut" van demanar-me un altre llibre. "¿Què preferiu -vaig dir a Lluís Via- contes o novel•la?" Es decantà per la novel•la. M'hi vaig comprometre, em semblava que en un parell de mesos en sortiria. Jo aleshores escrivia de pressa, no pas com ara. Però tot just arribada a l'Escala, amb ganes de posar mans a l'obra, cau malalta la meva àvia i, poques setmanes després, de l'esforç de vetllar-la, la meva mare. Enmig d'aquest tragí, a batzegades, neix Solitud. Vaig exposar amb més minuciositat els temperaments de les figures i vaig fer entrar en la narració el paisatge. Quin? Tothom ha reconegut en la muntanya on es desenrotlla l'acció de "Solitud", la muntanya de Santa Caterina, que es dreça, pàl•lida, entre L'Escala i Torroella. S'hi acosten. No és ben bé la mateixa, vaig procurar desfigurar-la una mica, però així i tot vaig servir-me de molts dels seus elements. No obstant, només hi havia pujat una vegada: un dia, pel meu Sant. Vaig enfilar-me pels mateixos aspres camins que seguirien la Mila i en Maties. Vaig respirar l'ambient que havia de plasmar-los. A casa, quan podia, a tota pressa anava escrivint la narració. Cada setmana sortien cap a Barcelona uns quants fulls de paper de barba, escrits de vegades amb llapis i sempre a corre-cuita. Quants cops no havia pogut ni repassar-los! I així anava publicant-se, en fulletons, a la revista d'en Via, la meva Solitud. Vaig esmerçar-hi dos anys. Quan va estar llesta aparegué en volum." Després publica “Ombrívoles” el 1904 i “Caires vius” el 1907. A partir d'aquí viurà la marginació noucentista, i no publicarà res més fins que apareix a la revista "Catalana" la seva novel•la “Un film”entre el 1918 i el 1921. Del 1920 és el quart recull de narracions, “Mare balena”, al qual seguiran “Contrallums” (1930), “Vida mòlta” (1949) i “Jubileu” (1951). Tenia un estil literari modernista al principi, tot i que al final acabà amb el naturalisme. Ella, però, per mantenir la seva independència literària, anomenava el seu estil 'eclecticisme desenfrenat', cosa que no li estalvià les crítiques del moviment noucenista. L'obra narrativa de la Víctor Català, més que no el teatre i la poesia, és la que més interès ha desvetllat. Una obra centrada en un món rural aspre, violent, gens idíl•lic, descrit amb una gran riquesa de matisos i una llengua incomparable. La situació de la dona, marginada socialment (pensem en l'adopció del pseudònim masculí de la Caterina Albert), és també molt present en la prosa de l'escriptora empordanesa. '''Caterina Albert i Paradís''' ([[l'Escala]], [[1869]]-[[1966]]), més coneguda pel [[pseudònim]] '''Víctor Català''', va ser una escriptora catalana, coneguda sobretot per la seva novel·la ''[[Solitud]]'' ([[1905]]). Conreà també la poesia i el teatre, tot i que mai va veure representat cap text dramàtic propi. El seu corpus narratiu es presenta coherent i cohesionat a través de diversos eixos temàtics com la bogeria, la violència, el tractament de l'entorn, el fat. ~~== FONTS ==~~ ~~[www.mbofill.net] Bloc personal de Miquel Bofill~~ ~~[www.nitium.com/googlecat] Google Països Catalans~~ ~~[www.gaudiallgaudi.com/CL003%20Catala.htm] Moviment Modernista a Catalunya~~ ~~[www.lletra.com] Revista Digital sobre la literatura catalana~~ ~~[www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=938364&idcmp=938364] Cent anys de “Solitud"~~ ▲== Biografia ~~Personal~~ == Va ser la germana gran de quatre fills del matrimoni de [[Lluís Albert]] i Dolors Paradís. Va viure de les rendes familiars al seu poble natal i després de la mort del seu pare i de la seva àvia (per part de mare) va cuidar de la mare i va fer-se càrrec de l'administració del patrimoni familiar. Va viatjar per Europa i va residir temporades a [[Barcelona]], on a partir de l'any 1904 disposà d'un pis. Fou educada i instruïda en el si de la família, únicament va anar a l'escola primària del seu poble i un any a un pensionat de [[Girona]], on va començar a estudiar francès. La ideologia del seu pare, un diputat republicà exiliat durant un temps per haver participat en l'alçament federalista empordanès l'octubre de 1869, va ser la base del catalanisme de Caterina, la seva identificació amb la llengua catalana i l'afinitat amb les doctrines d'[[Enric Prat de la Riba]]. ~~--[[Special:Contributions/88.12.190.202\|88.12.190.202]] ([[User talk:88.12.190.202\|discussió]]) 08:54, 13 feb 2008 (CET)~~ La seva família li va facilitar la realització de les diferents inclinacions artístiques, dibuix, pintura i escultura, sincronitzades amb la literatura fins a començament del segle XX. L'ambient de la seva família era molt atractiu per desenvolupar el seu "l'autodidactisme" literari; la seva mare escrivia poesies i la seva àvia coneixia molt bé el folklore i la cultura popular. La casa de la família Albert disposava d'un gran estudi on va gaudir de la privacitat necessària per inspirar-se i crear les seves novel·les i endemés posseïa una gran quantitat de llibres. També era habitual que comprés llibres i revistes de forma setmanal. Encara que sempre va voler donar una imatge "d'amateur" i mostrar resistència a les intervencions públiques, establí relacions amb grans escriptors de l'època com [[Narcís Oller]] o [[Joan Maragall]] amb els que establí una gran amistat i els tingué gran admiració. Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com Joventut, [[La Ilustració Catalana]] o Feminal (suplement de la Ilustració Catalana). El [[1917]] va presidir els [[Jocs Florals]] de Barcelona on pronuncià el discurs De Civisme i civilitat i l'any [[1923]] va ser nomenada membre de la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] on llegí el discurs Sensacions d'Empúries. ==Obra literària== Deixant de banda els primers escrits que va publicar amb el pseudònim de Virgili Alacseal a [[L'Esquella de la Torratxa]], Caterina Albert s'inicia en l'escena literària amb el seu propi nom en els [[Jocs Florals]] d'[[Olot]] el [[1898]] on li foren premiats un recull de poemes, ''Cant dels mesos'', i un monòleg, ''La Infanticida''. Aquest darrer monòleg resultà escandalós per la temàtica i el to amb què estava escrit. L'escàndol augmentà quan el jurat va saber que l'havia escrit una dona. A partir d'aquest moment, es va presentar com a Víctor Català. ===Modernisme=== La vida literària de Víctor Català es podria dividir en tres etapes. La primera concorda amb els anys del [[modernisme]], la més important per la quantitat d'obres i per la varietat de gèneres. Va publicar dos volums de poesia, ''El cant dels mesos'' ([[1901]]) i ''Llibre Blanc-Policromi-Tríptic'' ([[1905]]), un volum de teatre, ''Quatre monòlegs'' (1901), tres reculls de contes, ''Drames rurals'' ([[1902]]), ''Ombrívoles'' ([[1904]]) i ''Caires Vius'' ([[1907]]), i una novel·la, ''[[Solitud]]'' (1905). Durant aquest anys es perfilaren les característiques de les obres de l'autora, variant mínimament el gènere i el nivell tant temàtic com formal. Cal destacar la seva predilecció per la narrativa, on tracta històries tràgiques del món rural enfocat des d'una òptica pessimista i fatalista. Una visió comuna amb altres autors modernistes, centrada en la lluita dels individus contra els elements hostils que impossibiliten la seva pròpia realització. Caterina, a més, mostra interès pels mons interiors de les persones, sobretot dones, amb un doble enfocament: l'aprofundiment psicològic d'un personatge i la dualitat entre l'aparença externa i la personalitat interior. Fa predominar els espais rurals i forma molts conflictes entre els seus personatges, a més d'escriure una extensa narrativa amb una gran riquesa lingüística (de registres i lèxic) i estilística i un estil efectiu. Dins aquest període i també de tota la seua obra literària, cal destacar l'obra esmentada anteriorment ''Solitud'', la qual s'insereix clarament en el Modernisme català. La seua protagonista, la Mila, és el exemple d'una dona que lluita contra el seu entorn social i cerca la seua pròpia individualitat. L'obra va ser premiada el [[1909]] amb el [[premi Fastenrath]] i va ser traduïda a diverses llengües. ===Segona etapa=== A partir del 1907 Víctor Català deixa d'escriure davant els atacs dels noucentistes cap a la narrativa rural. Els volums de contes ''La Mare-Balena'' ([[1920]]) i ''Contrallums'' ([[1930]]), la novel·la ''Un film 3.000 metres'' ([[1926]]) i l'antologia ''Marines'' ([[1928]]) configuren la segona etapa, interrompuda per la [[Guerra Civil espanyola]] i els primers anys de la [[dictadura franquista]]. Mentre que els contes tenen les mateixes característiques que els anteriors amb la novel·la pretén adaptar-se a la modernitat, introduint elements cinematogràfics i a més demostrar la seva capacitat per fer una novel·la ciutadana d'ambient no burgès. ===Postguerra=== Finalment durant la postguerra va publicar un volum de contes en castellà, ''Retablo'' (1944), un altre de proses literàries no narratives, ''Mosaic'' (1946) i dos més de reculls de contes:'' Vida mòlta'' (1950) i ''Jubileu'' (1951). Amb ocasió de la seva mort, el poeta [[Carles Fages de Climent]] va dedicar-li aquest "'''Brindis de rèquiem per a Caterina Albert'''": {{cita\| Si la mort del vell no és trista : amunt el veire més alt : i vessem el vi ametista: : quan el vell és un artista : no és pas vell sinó immortal.}} == Enllaços externs == * [http://www.auques.cat/auques.php?auca=victorc Auca de Víctor Català] * [http://www.uoc.edu/lletra/noms/vcatala/ Pàgina de la web de literatura Lletra dedicada a Víctor Català (Caterina Albert)] {{DEFAULTSORT:Catala, Victor}} [[Categoria:Escalencs]] [[Categoria:Escriptors catalans en català]] [[Categoria:Escriptors amb pseudònim]] [[eo:Víctor Català]] [[es:Caterina Albert]] [[gl:Víctor Català]] [[io:Víctor Català]]

Caterina Albert i Paradís: diferència entre les revisions