Casa Milà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
res |
Cap resum de modificació |
||
Línia 28:
La '''Casa Milà''', també coneguda com «'''La Pedrera'''», és un edifici [[modernista]] que es troba al [[Passeig de Gràcia]] de [[Barcelona]], a la cantonada amb el [[carrer de Provença]]. Va ser la darrera obra civil dissenyada per [[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]] i fou construïda entre l'any [[1906]] i el 1912.
Va ser un encàrrec de l'empresari [[Pere Milà i Camps]] i de la seva dona [[Roser Segimon i Artells]], natural de [[Reus]] i vídua de l'acabalat [[indià]] Josep Guardiola i Grau<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0256497.xml|títol=Josep Guardiola i Grau {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2017-10-23|llengua=ca}}</ref>. En el seu moment fou molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els [[ferro forjat|ferros forjats]] retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per [[Josep Maria Jujol i Gibert|Josep Maria Jujol]], qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.
Arquitectònicament és considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment de pedra– és autoportant, és a dir, no ha de suportar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat.
Línia 87:
===Canvis de propietat===
[[fitxer:Casa_Mil%C3%A0_(1914).jpg|thumb|Aspecte de l'edifici i la ciutat el 1940]]
[[Fitxer:CasaMila-PinturaSostreAcces.jpg|thumb|Detall de les pintures murals al sostre del vestíbul d'accés i que varen ser recuperades en la restauració del
L'any 1940 va morir Pere Milà i l'any 1946 la seva esposa Roser Segimon va vendre el seu patrimoni, [[la Monumental]] a l'empresari d'espectacles Pere Balañá i la finca a Josep Ballvé i Pellisé en societat amb la família de [[Pío Rubert Laporta]], conegut pels seus magatzems comercials de la [[ronda Sant Antoni]]. L'operació va suposar 18 milions de pessetes per l'edifici i es va constituir la ''Compañía Inmobiliaria Provenza, SA'' (CIPSA) per a administrar-la.<ref name=huertas/> Roser Segimon va continuar vivint al pis principal fins a la seva mort el 1964.
| |||