Rumba catalana: diferència entre les revisions

Pels anys cinquanta i seixanta del [[segle XX]], en primer lloc a través dels músics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i també pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a [[Colòmbia]] i [[Veneçuela]] per a vendre-hi roba, unit als discos del nou gènere [[Salsa (música)|salsa]] que s'està desenvolupant a [[Nova York]], es popularitzen aquests sons llatins entre els calós barcelonins i molts dels temes passen al seu repertori, prou familiaritzat amb els balls d'envelats i sales de festa, molt arrelats a la Ciutat Comtal.

 

L'origen de la rumba catalana no és prou clar, però alguns pensen que se situa al [[carrer de la Cera]] del barri del [[El Raval|Raval]] de Barcelona en plena [[dècada del 1940]].<ref name="Culturcat">{{ref-web|url =http://www.gencat.cat/web/cat/avis_legal.htm |títol = La rumba catalana|consulta = 1 juliol 2012|obra = Culturacat|editor =Generalitat de Catalunya}}</ref> Alguns creuen que els pioners rumbers van ser L'Orelles, un gitano [[catalans|català]] que tocava la guitarra i cantava en les festes del barri, i el Toqui, un gitano que amenitzava amb les seves cançons els convidats i els nuvis en molts casaments gitanos.<ref name=Culturcat/><ref name=origen/> Defensen que ambdós gestaren una manera de tocar la guitarra combinada amb ritme, melodia i percussió.<ref name=origen>{{ref-web|url=http://www.vespito.net/rumba/origen.html |títol=Los míticos origenes |consulta= 1 juliol 2012 |obra=Vespito.com}}</ref> D'altres consideren que els pioners van ser altres patriarques de l'època com l'oncle Polla o l'oncle González, (el pare d'[[El Pescaílla]]), però que si més no corrien per aquell mateix carrer de la Cera amb la guitarra entre les mans.<ref name=Culturcat/>

 

D'altres, situen el bressol de la rumba catalana a [[Lleida]] capital. [[El Parrano]], el Marquès de Pota o el Beethoven són alguns dels noms destacats d'aquesta rumba lleidatana gitana a la qual es coneix com el [[garrotín]].<ref name=Culturcat/> El garrotín -originari d'Astúries o Cantàbria- són uns versos àcids, de denúncia social o senzillament irreverents pel pur plaer de molestar i dir el que es pensa que són entrellaçats amb una tornada «al garrotí, al garrotà, de la vera vera vera de Sant Joan» per donar temps a la improvisació.<ref name=Culturcat/>

 

Segons el músic gracienc Manolo González ''el Patata'', nebot del [[El Pescaílla|Pescadilla]], la rumba catalana la va inventar en primera instància un germà del Pescadilla, Joan González (conegut com a ''onclo Polla'' per la seva cara esprimatxada, com de [[gall|polla]]).<ref name="cat" /> Entre [[1958]] i [[1959]], l'oncle Polla va conèixer un mariner sud-americà mentre actuava a la taverna flamenca ''El Charco de la Pava'', al carrer Escudellers; el mariner va acompanyar amb el [[bongo]] l'actuació de González i entre tots dos van improvisar així el ritme primigeni de l'actual rumba catalana. De seguida, el seu germà Antonio, el Pescadilla, va afegir el seu toc personal a aquest nou ritme i el va popularitzar entre els amics i, després, a tot Gràcia i a la ciutat sencera. Un altre músic gracienc, Nan Mercader, explica que en [[Peret]] -qui a l'època vivia al Portal de Barcelona- s'interessà per aquest nou ritme i el va perfeccionar amb força innovacions: a banda de la salsa sud-americana, Peret hi incorporà el [[rock]] dels seixanta. Fou ell qui va fer triomfar la rumba a la televisió i arreu de l'estat. Dues dècades més tard, els [[Gipsy Kings]] van incorporar allò que feia en Peret a tota mena d'estils, transformant fins i tot cançons melòdiques en rumba, i van exportar la seva música a tot el món.<ref name="cat" />

 

| isbn = 2-7475-5674-3 }}</ref>

 

[[Fitxer:Placa Antonio González “El Pescadilla”.jpg|thumb|Placa en record del ''Pescadilla'' al barri de Gràcia]]

{{article principal|El Pescaílla}}

La Rumba Catalana, que s'ha anat forjant en festes gitanes, en rotllanes rítmiques que han anat adoptant patrons de la música caribenya -sense perdre l'entonació flamenca-, adopta amb els germans González la forma de cançó, i així pot ser interpretada per a un públic més ampli que el de les festes particulars improvisades. És també molt important el fet que aquests patrons rítmics poden aplicar-se temes d'altres estils, i ésser executats ''per rumba''.

 

[[Fitxer:Peret 925-1522.jpg|thumb|Peret en rebre un disc d'or pel ''Borriquito'' el 1971]]

{{article principal|Peret}}

El triomf comercial de Peret arrossegarà alguns artistes més: [[Los Amaya]], [[Rumba Tres]]... Fins i tot [[La Trinca]] popularitza la rumba ''[[Mort de gana]]'' el [[1973]], un tema que acabarà sent un dels més representatius del grup.

 

{{article principal|Gato Pérez}}

A partir dels anys setanta, l'evolució de la societat va posar la "rumba catalana" en una difícil tessitura: malgrat ésser un producte sorgit i arrelat en barris populars i catalans -com Gràcia, Hostafrancs o el carrer de la Cera<ref>{{ref-web|url=http://www.catradio.cat/noticia/15821/RUMBA-CATALANA-EL-RETORN-DE-LES-VELLES-GLORIES |títol=RUMBA CATALANA, EL RETORN DE LES VELLES GLÒRIES |consulta=20/6/2014 |obra= |editor=Catalunya Ràdio |data=6/6/2008 |llengua= }}</ref>-, el règim dictatorial de Franco intenta publicitar la visió -sobretot a Catalunya- de què la popular rumba és un producte-estrella més de l'"Espanya eterna" que per aquells anys cada cop s'omplia de 600, sueques i protestes de tota mena.

''Gato'' Perez aporta un element inesperat a la Rumba Catalana. Músic amant i coneixedor de diversos estils (folklore argentí, [[jazz-rock]], [[música pop|pop]]...) serà l'autor d'alguns temes memorables que demostraran sense dubte que els patrons de Rumba poden ser aplicats a la narració d'històries o a les reflexions existencials.

 

Però el "boom" comercial no es repetirà: Peret es tancarà en la prèdica de l'evangelisme, el "Pescaílla" viurà a [[Madrid]] a l'ombra de Lola Flores, i la febre caribenya es degradarà barroerament en "[[patxanga]]" de guingueta. S'hi afegirà el tancament de locals tan significatius com el Petxina, el Tabú, etc.<ref>{{ref-publicació|cognom=Urpí |nom=Jordi |article=La rumba, més viva que mai |url= |llengua= |consulta=24/6/2014 |publicació=Ara |volum= |exemplar= |data=8/11/2013 |pàgines= }}</ref> El "Gato" Pérez, que als primers tres discos va obtenir un cert èxit, no aconsegueix mantenir-lo en els següents. Malgrat aquest era de decadència, en la [[dècada de 1980]] sorgiren dues bandes molt significatives [[Chipen]]<ref name=LV/> i [[Les Estrelles de Gràcia]].<ref name=Culturcat/>

 

A escala internacional, però, la rumba catalana sí que va obtenir una gran repercussió a finals de la dècada gràcies als èxits dels [[Gipsy Kings]], un grup format per gitanos [[catalans]] de la [[Provença]] que oferien un estil innovador en què mesclaven aquesta modalitat amb el flamenc i el pop. Peret va declarar en una ocasió que ell havia creat la rumba, però els Gipsy Kings l'havien portada al món sencer.<ref name="cat">{{GitanosCat|cap=Música|pag=p. 263-265, 271-272}}</ref>

 

Els [[Jocs Olímpics del 92]] van significar una revifalla de la Barcelona rumbera, malgrat que «[[Gato Pérez|El Gato]]» no ho pogués arribar a gaudir al finar el 1990. La rumba va tornar a l'escena mediàtica gràcies a una clara aposta institucional.<ref name=Culturcat/> L'objectiu era reivindicar un signe d'identitat català que servís alhora per integrar els nous catalans arribats principalment de les províncies del sud d'Espanya.<ref name=Culturcat/> La cançó ''[[Amics per sempre]]'' i la versió en clau de rumba de l'''[[All My Loving]]'' dels [[The Beatles]] que van interpretar [[Los Manolos]] a la cerimònia de clausura dels Jocs, va representar un cop d'efecte per a la nova rumba catalana;<ref name=Culturcat/> Peret també interpretà la cançó dedicada a la ciutat de Barcelona, ''Gitana hechicera''.<ref>{{ref-web|url=http://www.icatfm.cat/picatfm/accessible/item.jsp?item=wcc_postit&idint=15666 |títol=Peret |consulta= 1 juliol 2012 |obra=iCatfm.cat}}</ref>

 

[[Fitxer:Gipsy Kings (ZMF 2016) jm65967.jpg|thumb|left|Els Gipsy Kings en concert el 2016]]

En l'era post-olímpica, la rumba catalana s'ha consolidat com a forma musical.<ref>{{ref-web|url=http://www.vespito.net/rumba/futuro.html |títol=El futuro |consulta= 1 juliol 2012 |obra=Vespito.com}}</ref> L'empenta olímpica engrescà formacions com els [[Ai Ai Ai|Ai! Ai! Ai!]] o [[Sabor de Gràcia]] (ambdós impulsats per [[Sicus Carbonell]]), mentre que a poc a poc altres músics, sense cap mena de tradició rumbera, començaren el que es considera la segona joventut de la rumba, després de la protagonitzada pel [[Gato Pérez]].<ref name=Culturcat/> D'altres com [[Son d'Aquí]] o [[La Rumba d'Avui]] desapareixerien.

En [[2013]] es va presentar el documental ''Cuchíbiri cuchíbiri'' sobre [[Peret]] i la rumba catalana.<ref name=LV>{{ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/54392382896/index.html |títol=Carles Prats lleva al In-Edit el documental 'Cuchíbiri cuchíbiri' sobre Peret y la rumba catalana |consulta=14/12/2013 |obra= |editor=La Vanguardia |data=24/10/2013 |llengua=castellà }}</ref>

 

El març del [[2015]] es va anunciar que diversos representants de la rumba i escoles de música impulsaven una candidatura perquè la rumba catalana fos declarada [[Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat]] per la [[Unesco]]. La candidatura comptava amb el suport del Ministeri de Cultura francès, el [[Consell Nacional de la Cultura i de les Arts]] (CONCA) i la [[Comissió Europea]].<ref>{{ref-web|url=http://beteve.cat/rumba-patrimoni-cultural-immaterial/|títol=La rumba catalana, rumb a la Unesco|data=28 març 2015|obra=beteve.cat|editor=[[Betevé]] |consulta=15 octubre 2017}}</ref>

 

El febrer de [[2016]] es va crear l'Associació Professional d'Autors i Creadors de Rumba Catalana (APAC), amb el lema «La rumba és nostra!» i presidida per Sicus Carbonell.<ref>{{ref-web|url=http://beteve.cat/rumba-catalana-rumbers-apac-siscu-carbonell/|títol=Neix l’Associació Professional d’Autors i Creadors de Rumba Catalana|data=15 febrer 2016|obra=beteve.cat |nom=Astrid |cognom=Solé |editor=[[Betevé]] |consulta=15 octubre 2017}}</ref>

 

{{referències|2}}

 

* [[Garrotín]]

 

{{commonscat}}

* [http://www.forcat.org/ Foment de la Rumba Catalana : Forcat]