Cas Can Domenge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula d'esdeveniment}} |
Ampliació informació segons sentència fins a pàgina 54 http://www.diariodemallorca.es/elementosWeb/gestionCajas/DMA/File/SENTENCIA%20CAN%20DOMENGE.pdf |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'esdeveniment}}
El '''cas Ca'n Domenge''' és un afer judicial esdevingut a Mallorca i relacionat amb la venda mitjançant concurs dels terrenys de Can Domenge a [[Palma]], per part del [[Consell Insular de Mallorca]] durant la legislatura 2003-2007.
Els fets suposadament constitutius de delicte es remunten al [[30 de desembre]] de [[2006]] i els mesos posteriors quan el Consell de Mallorca va organitzar un concurs de projectes per a vendre els terrenys aleshores públics de
== Història ==
El desembre de [[2005]] es convocà un concurs de projectes per a vendre els terrenys públics de Can Domenge. Va resultar guanyadora del concurs la UTE Sacresa-Ferrá Tur, amb un projecte del prestigiós arquitecte francès [[Jean Nouvel]] per a construir 526 habitatges.Els terrenys corresponien a dues finques: una de 6.058 m2 i una altre de 46.204 m2. Oferí 30 milions d'euros, el màxim que es puntuava segons les bases del concurs, corresponents a la valoració del solar feta pels tècnics corresponents del Consell de Mallorca. Segons la sentència, s'oferí aquesta quantitat, ja que si la oferta era inferior a 31'5 milions (el 20% dels recursos ordinaris del pressupost) la competència d'[[alienar]] era de la presidenta per delegació del Ple, en canvi si era superior, havia de ser el Ple directament. En base a això el tècnics feren una valoració de 29.326.755 €.▼
Es va posar un preu de sortida de 29.326.755,00 euros i 15 dies per a que es presentassin les ofertes, cosa que segons la sentència, indica que segons el RD 2/2002 ha de ser de mínim de 52 dies. També segons la sentència es va ometre, deliberadament, la publicació en el [[Diari Oficial de les Comunitats Europees]] de dit concurs, tràmit preceptiu per a tots aquells concursos que superen la quantia de 5.000.000 € com estableix el RD 2/2002 abans esmentat.
▲El desembre de [[2005]] es convocà un concurs de projectes per a vendre els terrenys públics de Can Domenge. Va resultar guanyadora del concurs la UTE Sacresa-Ferrá Tur, amb un projecte del prestigiós arquitecte francès [[Jean Nouvel]] per a construir 526 habitatges. Oferí 30 milions d'euros, el màxim que es puntuava segons les bases del concurs, corresponents a la valoració del solar feta pels tècnics corresponents del Consell de Mallorca.
Davant la forta pressió social i les protestes de diversos col·lectius (Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de Balears, Taula d'Arquitectura, etc) Munar decidí allargar el plaç per 15 dies més a través d'un decret el 12-1-2006.<ref>[http://boib.caib.es/pdf/2006006/p5.pdf Ampliació del termini per la licitació de l'expedient de contractació relatiu a l'alienació de la finca Can Domenge del Consell de Mallorca. (exp. Contractació 62.05)]</ref> Amb aquesta pròrroga no s'arribava el termini legal i resulta estranya la seva brevetat si el que es pretenia era un projecte emblemàtic i de gran qualitat. A més això suposava mantenir la posició d'avantatge de SACRESA que amb molta antelació havia contractat un arquitecte de prestigi internacional que havia disposat de més termini per redactar el seu projecte, el qual ja ho tenia conclòs en l'estiu de 2005, segons consta a la sentència.
També es presentà al concurs formant una UTE la constructora Josel SL, propietat de l'expresident del FC Barcelona, [[Josep Lluis Núñez Clemente]] i el seu fill, qui oferiren 60 milions d'euros. Malgrat això només va aconseguir quedar a la desena posició. ▼
Es va constituir una Mesa de Contractació format per cinc persones, presidit per Flaquer, que el [[5 de maig]] de [[2006]] va emetre un informe proposant l'adjudicació a l'UTE Sacresa Terrenos Promoción SL y. Construcciones Pedro Francisco Ferrá Tur SA. El 19 de maig es va passar al ple del Consell, on l'oposició es queixà d'haver-se arreglat el contracte, però per el pacte UM-PP sortí aprovat per majoria com estava previst. Santiago Fiol fou contractat per Sacresa a final del 2004 per fer de intermediador i intercanviar informació, rebent 150 mil euros. Segons la sentència, Fiol era plenament conscient de la il·legalitat de la seva conducta. També segons aquesta, era Miquel Nadal qui es reunia amb Santiago Fiol i qui per part del CIM informava a Sacresa de l'evolució del concurs.
Quan havien transcorregut 7 mesos des de l'adjudicació del concurs a Sacresa, la constructora de Núñez va presentar una [[querella criminal]]. Es creu que amb la pretensió d'obligar al [[Consell de Mallorca]] a negociar la desprotecció de l'edifici de Gesa a la façana marítima de [[Palma]], on Núñez havia invertit 73,6 milions d'euros comprant els solars de primera línia per construir-hi pisos de luxe. Amb la catalogació de l'edifici Gesa per part del Consell de Mallorca, a instàncies del Col·legi d'Arquitectes de Balears, el projecte es trobava en perill.▼
Al mes de juny de 2005 abans que s'iniciï l'expedient i s'ordeni redactar el plec de prescripcions tècniques i el plec de clàusules administratives particulars, a Sacresa ja s'havia pagat 100.000 € a Jean Nouvel i Ribas & Ribas per treballs relatius al futur concurs.
▲També es presentà al concurs formant una UTE la constructora Josel SL, propietat de l'expresident del FC Barcelona, [[Josep
Els perits, judicialment designats, van concloure en el seu informe que el valor era de 59.914.721,75 €. La taxació de C. B. Richard Ellis també de 59,8 millones de euros.
▲Quan havien transcorregut 7 mesos des de l'adjudicació del concurs a Sacresa, la constructora de Núñez va presentar una [[querella criminal]]. Es creu que amb la pretensió d'obligar al [[Consell Insular de Mallorca|Consell de Mallorca]] a negociar la desprotecció de l'edifici de Gesa a la façana marítima de [[Palma]], on Núñez havia invertit 73,6 milions d'euros comprant els solars de primera línia per construir-hi pisos de luxe. Amb la catalogació de l'edifici Gesa per part del Consell de Mallorca, a instàncies del Col·legi d'Arquitectes de Balears, el projecte es trobava en perill.
== Judici ==
El cas fou jutjat a l'Audiència Provincial entre el
Bartomeu Vicens va reconèixer abans i durant el judici que havien rebut 4 milions d'euros, repartits entre ell, Munar, Nadal i una quarta persona. Amb anterioritat al judici s'havia tramitat una peça sobre un possible suborn que va concloure amb un acte de sobreseïment provisional. Les manifestacions realitzades per Vicens, tot i que no suposaven un fet nou, ja que el mòbil econòmic de l'adjudicació se sospitava, van permetre reiniciar la investigació pel presumpte suborn.
▲El cas fou jutjat a l'Audiència Provincial el mes de juny de [[2013]], contra els acusats [[Maria Antònia Munar]] (ex presidenta del Consell), [[Miquel Nadal i Buades|Miquel Nadal]] (ex vicepresident), [[Miquel Àngel Flaquer]] (ex conseller insular), [[Bartomeu Vicens]] (ex conseller insular), [[Román Sanahuja]] (propietari de Sacresa) i [[Santiago Fiol]] (advocat de Sacresa a Palma).
El 23 de juliol de 2013 la sala segona de l'Audiència de Palma va fer pública la sentència, indicant que el [[Consell de Mallorca]] va adjudicar irregularment uns terrenys a l'empresa Sacresa per construir-hi habitatges.<ref name=Munarpreso>{{ref-web|url=http://www.324.cat/noticia/2154194/politica/Maria-Antonia-Munar-ingressa-a-la-preso-de-Palma|consulta=25 juliol 2013|títol=Maria Antònia Munar ingressa a la presó de Palma|editor=[[324.cat]]|data=24 de juliol de 2013}}</ref><ref name=munarcondemna>{{ref-web|url=http://www.324.cat/noticia/2153939/politica/Maria-Antonia-Munar-condemnada-a-sis-anys-de-preso-pel-cas-Can-Domenge|consulta=25 juliol 2013|títol=Maria Antònia Munar, condemnada a sis anys de presó pel "cas Can Domenge"|editor=[[324.cat]]|data=23 de juliol de 2013}}</ref> Les condemnes foren:
* Munar: sis anys de presó, pels delictes de prevaricació, frau i revelació d'informació confidencial.
* Miquel Nadal, quatre anys de presó, pels delictes de prevaricació, frau i revelació d'informació confidencial. La seva pena fou inferior a la de Munar perquè el seu càrrec era de menys responsabilitat.
* Romà Sanahuja, un any de presó.
* Miquel Àngel Flaquer, un any de presó.
* Santiago Fiol, any i mig de presó.
* Bartomeu Vicens, vuit mesos de presó.
== José Luis Núñez ==
L'impulsor de la querella, el constructor Josep Lluís Núñez, va ser condemnat a finals de [[juliol]] de [[2011]] per l'Audiència Provincial de Barcelona en el conegut com a [[Caso Hacienda]] a una pena de 6 anys de presó juntament amb el seu fill Josep Lluís Núñez Navarro, com a autors d'un delicte continuat de suborn i inductors de falsedat en document oficial comès per funcionari públic. A la sentència, que va ser recorreguda al [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]], es considera provat que Núñez pare i fill varen subornar inspectors d'Hisenda amb gairebé 1 milió d'euros per tal de deixar de declarar aproximadament 13,1 milions d'euros entre [[1991]] i [[1999]].▼
== Suborn ==
▲L'impulsor de la querella, el constructor Josep Lluís Núñez, va ser condemnat a finals de [[juliol]] de [[2011]] per l'Audiència Provincial de Barcelona en el conegut com a [[Caso Hacienda]] a una pena de 6 anys de presó juntament amb el seu fill Josep Lluís Núñez Navarro, com a autors d'un delicte continuat de suborn i inductors de falsedat en document oficial comès per funcionari públic. A la sentència, que va ser recorreguda al [[Tribunal Suprem]], es considera provat que Núñez pare i fill varen subornar inspectors d'Hisenda amb gairebé 1 milió d'euros per tal de deixar de declarar aproximadament 13,1 milions d'euros entre [[1991]] i [[1999]].
El pagament del suborn per part de Sacresa als dirigents del Consell, fou objecte d'una investigació paral·lela, que començà una vegada quedà el judici de Can Domenge, vist per sentència, a través del Jutjat d'Instrucció número 8 de Palma.<ref>[https://ultimahora.es/noticias/local/2013/07/06/103203/intermediario-campos-cohecho-can-domenge-confirma-operacion.html El intermediario de Campos en el cohecho de Can Domenge confirma la operación] {{es}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.diariodemallorca.es/elementosWeb/gestionCajas/DMA/File/SENTENCIA%20CAN%20DOMENGE.pdf Sentència Can Domenge. Audiencia Provincial. Sección 2ª 23-07-2013] {{Pdf}}{{es}}
* [http://boib.caib.es/pdf/2006001/p38.pdf Alienació d'immoble del Consell de Mallorca. BOIB 03-01-2006] {{Pdf}}
[[Categoria:Casos de corrupció del segle XXI a Mallorca|Can Domenge]]
| |||