Cal·listo (satèl·lit): diferència entre les revisions

La desgastada superfície de Cal·listo envolta una freda, rígida i congelada [[litosfera]] d'un gruix que pot variar de 80 a 150 km.<ref name=Kuskov2005/><ref name=Spohn2003/> Els estudis del [[camp magnètic]] de Júpiter i els seus satèl·lits suggereixen un oceà salat de 50-200 km de gruix, que pot quedar per sota de l'[[escorça planetària|escorça]].<ref name=Kuskov2005/><ref name=Spohn2003/><ref name=Khurana2000> [http://www.igp.ucla.edu/people/mkivelson/Publications/N395777.pdf ["Evidència d'ocenans interiors a Europa i a Cal·listo]</ref><ref name=Zimmer2000>[http://www.igp.ucla.edu/people/mkivelson/Publications/ICRUS147329.pdf Oceans interiors a Europa i a Cal·listo: Observacions del magnetòmetre de la sonda ''Galileo'']</ref> Es va constatar que Cal·listo varia el camp magnètic de Júpiter, com si aquest satèl·lit fos un perfecte [[conductivitat elèctrica|conductor d'electricitat]]; el camp magnètic de Júpiter no pot penetrar dins del satèl·lit, cosa que suggereix una capa molt conductiva d'un gruix d'uns 10 km.<ref name=Zimmer2000/> L'existència d'un oceà és més probable si l[[Aigua|'aigua]] contingués una petita quantitat d'[[amoníac]] o un altre [[crioprotector]].<ref name=Spohn2003/> En aquest cas, l'oceà tindria un gruix de 250 a 300 km,<ref name=Kuskov2005/> però, en cas que no hi hagués oceà, la litosfera de Cal·listo seria d'uns 300 km de gruix.