Mars Pathfinder: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula vehicle espacial
[[Fitxer:Assembly_of_Mars_Pathfinder.gif|thumb|330px|Muntatge de la ''Mars Pathfinder''. Es pot observar el tot terreny ''Sojourner'' sobre un dels «pètals» d'obertura de la sonda.]]La '''''Mars Pathfinder''''' fou una [[sonda espacial]] no tripulada de [[Programa Discovery|tipus Discovery]] de la [[NASA]], llançada el [[1996]] i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta [[Mart (planeta)|Mart]] que inclouen vehicles robòtics tot terreny (''[[astromòbil|rovers]]'' en anglès).<ref>Vegeu l'article [[Llista de missions d'exploració de Mart]] per a una relació completa.</ref> Aquesta missió a Mart fou la més important des que les sondes ''[[Programa Viking|Viking]]'' aterressin sobre el planeta vermell el [[1976]] i fou, a més, la primera missió a enviar un vehicle tot terreny a la superfície d'altre planeta. La sonda estava formada per un mòdul superficial (la ''Pathfinder'' pròpiament dita), que al seu interior, a més de diversos instruments científics, duia el [[mars rover|vehicle tot terreny]], anomenat ''[[Sojourner]]'' (en honor a l'[[abolicionisme|abolicionista]] nord-americana [[Sojourner Truth]]), que es mouria per la superfície marciana realitzant diversos experiments.
| nom = Mars Pathfinder
| imatge = Pathfinder01.jpg
| peu_imatge = El ''Sojourner'' analitza la roca Yogi, fotografiat des del mòdul de superfície.
| alter_noms =
| nssdc_id = 1996-068A
| organizacio = [[NASA]]{{dot}}[[Jet Propulsion Laboratory]]
| contractistes =
| data_llançament = 4 desembre 1996
| lloc_llançament =
| vehicle_llançament =
| durada_missio = ''Pathfinder'': 85 dies<br />''Sojourner'': 7 dies
| retorn =
| massa = 463 kg
| tipus_orbita =
| periode_orbital =
| alçada_orbital =
| velocitat =
| accel_gravetat =
| lloc =
| estil =
| long_ona =
| diametre =
| area =
| distancia_focal =
| instrument_1_nom =
| instrument_1_characteristiques =
| instrument_2_nom =
| instrument_2_characteristiques =
| instrument_3_nom =
| instrument_3_characteristiques =
| instrument_4_nom =
| instrument_4_characteristiques =
| instrument_5_nom =
| instrument_5_characteristiques =
| instrument_6_nom =
| instrument_6_characteristiques =
| instrument_7_nom =
| instrument_7_characteristiques =
| instrument_8_nom =
| instrument_8_characteristiques =
| instrument_9_nom =
| instrument_9_characteristiques =
| instrument_10_nom =
| instrument_10_characteristiques =
| instrument_11_nom =
| instrument_11_characteristiques =
| instrument_12_nom =
| instrument_12_characteristiques =
| website =
| est_data =
| stats_ref =
}}
[[Fitxer:Assembly_of_Mars_Pathfinder.gif|thumb|330px|Muntatge de la ''Mars Pathfinder''. Es pot observar el tot terreny ''Sojourner'' sobre un dels «pètals» d'obertura de la sonda.]]La '''''Mars Pathfinder''''' fou una [[sonda espacial]] no tripulada de [[Programa Discovery|tipus Discovery]] de la [[NASA]], llançada el [[1996]] i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta [[Mart (planeta)|Mart]] que inclouen vehicles robòtics tot terreny (''[[astromòbil|rovers]]'' en anglès).<ref>Vegeu l'article [[Llista de missions d'exploració de Mart]] per a una relació completa.</ref> Aquesta missió a Mart fou la més important des que les sondes ''[[Programa Viking|Viking]]'' aterressin sobre el planeta vermell el [[1976]] i fou, a més, la primera missió a enviar un vehicle tot terreny a la superfície d'altre planeta. La sonda estava formada per un mòdul superficial (la ''Pathfinder'' pròpiament dita), que al seu interior, a més de diversos instruments científics, duia el [[mars rover|vehicle tot terreny]], anomenat ''[[Sojourner]]'' (en honor a l'[[abolicionisme|abolicionista]] nord-americana [[Sojourner Truth]]), que es mouria per la superfície marciana realitzant diversos experiments.
 
La missió ''Mars Pathfinder'' va dur un conjunt d'instruments per a analitzar l'atmosfera marciana, el clima, l'[[areologia]] (geologia marciana) i la composició de les roques i el sòl. El projecte va ser el segon del programa ''Discovery'' de la NASA, el qual promou l'enviament de naus de baix cost i de llançaments freqüents sota la premissa «més barat, més ràpid i millor» sostinguda pel seu administrador Daniel Goldin després de les retallades pressupostàries i els fracassos de les darreres missions a l'estil tradicional de naus molt grans i sofisticades (com la ''[[Mars Observer]]'') i en línia amb les idees de l'[[Agència Espacial Europea]]. La missió va ser dirigida pel [[Jet Propulsion Laboratory]] (JPL) del [[CalTech]], responsable del programa d'exploració de Mart de la NASA.<ref>[http://mpfwww.jpl.nasa.gov/missions/past/pathfinder.html Pàgina web de la missió].</ref>
Linha 11 ⟶ 64:
* Dinàmica rotacional i orbital de Mart.
 
[[Fitxer:Pathfinder01Assembly_of_Mars_Pathfinder.jpggif|thumb|300px330px|ElMuntatge de la ''SojournerMars Pathfinder''. analitzaEs lapot rocaobservar Yogi,el fotografiattot desterreny del''Sojourner'' mòdulsobre un dels «pètals» d'obertura de superfíciela sonda.]]
La ''Mars Pathfinder'' va ser llançada el [[4 de desembre]] de [[1996]] a bord d'un [[coet llançador]] ''Delta'', un mes després del llançament de la ''[[Mars Global Surveyor]]'' i després de 7 mesos de viatge va arribar a Mart el [[4 de juliol]] de [[1997]]. El lloc d'aterratge seleccionat fou l'[[Ares Vallis]] en la regió anomenada [[Chryse Planitia]]. Durant el viatge la nau va realitzar quatre correccions de vol: el 10 de gener, 3 de febrer, 6 de maig i 25 de juny.
 
En l'etapa final de l'aterratge de la sonda, 8 segons abans del contacte amb la superfície es van inflar 24 coixins de seguretat per a esmorteir la caiguda una vegada que la sonda es desprengués del seu [[paracaigudes]]. La velocitat d'impacte fou de 10,6 m/s. Amb els coixins la sonda va rebotar unes quantes vegades sobre la superfície fins a aturar-se i llavors els coixins es desinflaren i van ser retrets, perquè finalment s'obrissin els «pètals» amb els panells solars. Com la sonda superficial va aterrar durant la matinada de Mart, cap a les 02:56 hora local, va haver d'esperar fins que sortís el Sol per a poder enviar els primers senyals a la Terra. El lloc d'aterratge està situat a 19,30° latitud nord i 33,52° longitud oest a [[Ares Vallis]], a uns 19 quilòmetres al sud-oest del lloc planejat. Durant Sol 1 (nomenclatura per al recompte dels dies marcians) la sonda va prendre imatges i va realitzar mesures meteorològiquess. Una vegada rebuda la informació, els enginyers es van adonar que un dels coixins de seguretat no estava totalment desinflat i podria ser causa de problemes per al posterior desplegament de la rampa de descens del ''Sojourner''. A aquest efecte, van enviar ordres per a pujar i baixar un dels pètals i així aixafar el coixí de seguretat; el procediment va ser un èxit.