[[Fitxer:Homoserina.jpg|miniatura|Estructura de la L-homoserina|229x229px]]
Segons la seva posició a l'espai, els aminoàcids (excepte la glicina) poden adoptar dues formes isomèriques: L ('''levògires''') i D ('''dextrògires'''). Aquest fet és possible gràcies a la possiblitatpossibilitat que tenen els aminoàcids de formar dos enantiòmers al voltant de l'atom de carboni central ([[Alfa i beta carboni|carboni-α]]), al què hi ha unit el [[grup carboxil]] (-COOH) i la cadena lateral diferent en cada aminoàcid. Tenint en compte això, els L-aminoàcids són els que, llegint-los d'esquerra a dreta, el grup carboxil està a la dreta, per tant, els D-aminoàcids el tenen a l'esquerra. Les diferències funcionals entre aquests dos grups són bàsicament que les cèl·lules només són capaces de sintetitzar proteïnes amb la forma levògira. Aquest fenomen el va descobrir Louis Pasteur el 1843 estudiant l'activitat òptica de diferents àcids. Amb aquest experiment es va adonar que en fer arribar llum a un tipus d'aminoàcids, aquesta es polaritzava a l'esquerra (levògira), mentre que a un altre tipus d'aminoàcids, a la dreta (dextrògira). Avui en dia, gràcies als raigs X es sap que aquestes dues conformacions possibles són imatges simètriques una de l'altra a nivell molecular.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Albert L Lehninger; David L Nelson; Michael M Cox|nom=|títol=Lehninger Principles of Biochemistry|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> En la imatge es pot veure com aquesta homoserina és de la forma L, per tant, podrà ser utilitzada per la cèl·lula.
L'homoserina i la serina són aminoàcids '''homòelgs''', el que signifa que es diferencien entre ells per una unitat repetitiva, en aquest cas, l'homoserina té un grup -CH<sub>2</sub> més que la serina.
