Voyager 1: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Voyager 1 es una nau que va ser llançada el 1999 el 5 de mar |
m Revertides les edicions de 88.0.198.140. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Voyager.jpg|thumb|220px|Representació artística d'una de les sondes ''Voyager''.]]La '''''Voyager 1''''' és una [[sonda espacial]] no tripulada de la [[NASA]], llançada a finals de 1977 amb l'objectiu d'explorar el [[sistema solar]] exterior, especialment els planetes [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]] i els seus respectius sistemes de satèl·lits. Actualment segueix en funcionament i és l'objecte humà més allunyat de la [[Terra]].
== La missió ==
''La Voyager 1'' es va llançar el [[5 de setembre]] de [[1977]] des de [[Cap Canaveral]] amb un coet [[Titan IIE-Centaur]], que la situà en una òrbita que la va fer arribar al seu primer objectiu, Júpiter, abans que la seva sonda germana, la ''Voyager 2'', llançada 16 dies abans.
La sonda arribà a Júpiter el gener de [[1979]], i va arribar a la seva màxima proximitat del planeta el [[5 de març]] de 1979, a una distància de 349.000 km del planeta. També s'acostà a la lluna de Júpiter [[Ió (satèl·lit)|Ió]], fins a una distància de 18.640 km i va poder comprovar-ne l'activitat volcànica. Accelerada pel camp gravitatori de Júpiter la ''Voyager 1'' arribà a Saturn a finals de [[1980]], passant a una distància de 124.200 km en la seva màxima aproximació, el [[12 de novembre]] de [[1980]]. Inicialment estava previst que després de Saturn, i aprofitant l'alineació planetària d'aquells moments, la sonda prosseguís el seu camí per estudiar [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]]; però el descobriment previ de la presència d'una important [[atmosfera d'un cos celest|atmosfera]] al satèl·lit de Saturn [[Tità (satèl·lit)|Tità]], féu que els controladors decidissin sacrificar la continuació de l'exploració d'Urà i Neptú (que ja estava assegurada per la ''Voyager 2'') i desviar el vehicle cap a Tità, en una maniobra que l'obligà a desviar-se del pla de l'[[eclíptica]].
Després del pas per Saturn i Tità la ''Voyager 1'' ha seguit allunyant-se del Sol, cap als límits del sistema solar. Se suposa que la sonda disposa de prou energia elèctrica per funcionar i enviar dades a la Terra fins al 2020, aproximadament. Durant aquesta etapa del viatge la sonda ha seguit recollint dades sobre la composició de l'espai interplanetari del sistema solar. El novembre de 2005 la ''Voyager 1'' es trobava a una distància de 14.560 milions de quilòmetres (97,3 UA) del Sol i viatjava a una velocitat de 61.920 km/h respecte al Sol (3,6 UA per any), un 10% més ràpida que la ''Voyager 2''.
El 25 d'agost de 2012, la sonda va sortir dels límits del sistema solar i entrà a l'espai interestel·lar o [[heliopausa]]. La importància d'aquest fet, segons la NASA, és equiparable a la de l'arribada de l'home a la lluna.
== Resultats científics ==
[[Fitxer:Jupiter_from_Voyager_1.jpg|thumb|250px|Detall de l'atmosfera de Júpiter captat per la ''Voyager 1''.]]
Com que la ruta de la sonda Voyager 1 va passar pel pol nord del sistema solar, aquesta va ser l'encarregada de prendre les fotografies de l'anomenat [[Retrat de família (Voyager)|retrat de família]], ja que de les dues sondes va ser la que va tenir millor visibilitat de Júpiter. D'aquest planeta va prendre en total 19.000 fotografies, en un període que va durar fins a l'abril, tot i que a causa de la major resolució que es podia obtenir en el moment de màxima aproximació, la majoria d'observacions de les llunes, anells i el camp magnètic es realitzà en les 48 hores de major aproximació. La sonda també demostrà l'existència d'una cua del camp magnètic de Júpiter en la direcció oposada al Sol.
En les observacions d'[[Ió (satèl·lit)|Ió]] es va poder comprovar per primera vegada la presència d'activitat volcànica fora de la Terra, un fet que va passar desapercebut per a les ''[[Pioneer 10]]'' i ''[[Pioneer 11]]'' i que representa segurament el descobriment més important d'aquesta missió. Els instruments de la nau identificaren fins a nou volcans actius a Ió.
En el sistema de Saturn, la sonda detectà estructures complexes als anells de Saturn i estudià les atmosferes de Saturn i de Tità (del qual obtingué el seu diàmetre en 5.150 km). Determinà que un 7% de l'atmosfera superior de Saturn està format per [[heli]] (comparat amb un 11% a Júpiter). A més a més descobrí els satèl·lits [[Atles (satèl·lit)|Atles]], [[Prometeu (satèl·lit)|Prometeu]] i [[Pandora (satèl·lit)|Pandora]].
Un equip de científics del laboratori de física aplicada de la [[Universitat Johns Hopkins]] creuen que la ''Voyager 1'' entrà en l'[[ona de xoc final]] del sistema solar el febrer de [[2003]]. Altres equips ho consideren dubtós, tal com es discutí a la revista ''Nature'' el 6 de novembre de 2003. En un congrés de la Unió Geofísica Americana, el [[25 de març]] de [[2005]], es presentaren evidències definitives que la ''Voyager 1'' travessà l'ona de xoc final el desembre de 2004.
== Vegeu també ==
* [[Retrat de família (Voyager)]]
* [[Un punt blau pàl·lid]]
== Enllaços externs ==
* [http://astrotossa.blogspot.com.es/2013/11/les-sondes-voyager.html Les Sondes Voyager (bloc d'Astrotossa)].
{{Voyager}}
| |||